Nacho Vidal: «No soc un xaman; vaig fer tot el possible per salvar Abad»

-¿Què va passar el 28 de juliol del 2019, que és la causa de la seva detenció?

-Aquell dia va venir a casa un amic (José Luis)de la meva cosina, que durant un mes i mig o dos mesos li va estar insistint que volia prendre la medecina del gripau. La meva cosina li va dir que jo el podia acompanyar a prendre la ‘medecina’, perquè no la pots prendre sol. Has d’estar amb algú que hi entengui i que pugui controlar en el cas que vagis a clavar-te un cop, que caiguis a terra, que et pugui reanimar. Perquè pot passar que t’oblidis de respirar i simplement el que fas és tirar-li aigua a la persona. A l’empassar-se l’aigua immediatament, respira [...] Va venir pel matí a passar un dia meravellós. Jo no el coneixia de res. Ens van presentar i vam parlar. Li vaig estar preguntant què estava buscant per prendre la ‘medecina’. Ell em va dir que ja l’havia pres anteriorment i li va anar molt bé i que la volia tornar a prendre. 4866843

-¿Per a què era el que vostè anomena ‘medecina’?

-El Nolotil és droga, però també en diuen ‘medecina’.

-¿Per què va acudir a vostè el José Luis?

-Perquè sabia a través de la meva cosina i d’un vídeo que vaig fer a internet que jo havia pres ‘medecina’ com ell [...] Volia que l’acompanyés.

-¿Va concertar la trobada?

-No, la meva cosina.  Va venir a casa meva de la manera més amistosa possible. Va venir amb pastissos per menjar després de la paella. No hi havia res al darrere, cap comerç de res, cap venda de res.

-Han dit que va cobrar amb aquest ritual, ¿l’ha perjudicat?

-A mi el que m’ha perjudicat no només és això, sinó moltíssimes coses. És una persecució total contra el personatge de Nacho Vidal. El que estan dient no és veritat. Hi ha un vídeo (gravat amb el telèfon del José Luis) que diuen que és una prova i el vaig entregar jo a la seva família. Podria haver-lo esborrat, però no ho vaig fer. Per diverses raons: el vídeo descriu el que dic en la meva declaració. Punt número dos: la família mereix veure com va morir el seu fill, què va passar [...].  [...] És difícil que algú entengui aquest «viatge», per dir-ho d’alguna manera, sense haver conegut la ‘medecina’ mai. Per a tu és com un uauuu, ajudar-lo, com s’ho està passant, però la realitat és que aquest és el «viatge».

-¿Quin ritual, si es pot dir ritual, es va practicar?

-En el moment en què comença a gravar la meva cosina, jo el tinc davant meu (el José Luis), el miro als ulls i li dic: jo no soc un xaman, no soc el teu mestre, simplement t’acompanyaré amb la ‘medecina’. ¿Confies en mi? Ell em va dir: sí, confio en tu. L’abraço, m’aparto, es col·loca la pipa a la boca, li dono foc i inhala. Jo li dic: una miqueta més, perquè has d’omplir al màxim per tenir l’experiència completa. [...] Quan ja no va poder més, agafo la pipa i hi faig una calada. ¿Per què hi faig una calada? Perquè la persona estigui acompanyada.

-¿Què va passar?

Quan jo fumo, ell cau. L’agafo amb el Miguel, un amic que estava amb nosaltres, i el posem a terra. Automàticament, ell entra en parada i es queda en catarsi, no respira. Crec que van passar uns 15 segons. Repeteixo, està gravat. Quan veig que ell no està respirant, l’atenc. És mentida que no el vaig socórrer. Vaig fer tot el que va estar a la meva mà per salvar aquesta persona. Em vaig tirar a terra, el vaig recuperar. Vaig fer-li el 30-2 (boca a boca) el millor que vaig poder. Li vaig tirar aigua (perquè respirés a l’empassar-se-la) i el vaig recuperar. Va tornar a la vida. Quan ell va tornar a respirar, va començar a regirar-se pel terra [...] Per això diuen que jo no el vaig atendre. No, perdona, va estar 22 minuts respirant i movent-se a terra. I aquest és el «viatge»; aquesta és l’experiència. És el que li passa al 100% de les persones que prenen aquesta «medecina». Arriba un moment en què veig que es mou molt [...] ¿Com el porto a la calma? Amb campanes. M’agenollo. Ell estava d’esquena a terra i respirava molt ràpid. Amb el seu cap entre les cames, faig sonar la campana. Comença a relaxar-se. Jo penso: ja està bé, ja està tornant del viatge.

-¿Quan se’n va adonar que alguna cosa passava?

Mentre estic amb la campana, miro si respira [...]. [...] De sobte, l’esquena va fer puf i es va quedar quieta. Llavors vaig dir a la meva cosina que deixés de gravar i truqués a una ambulància. El vaig agafar, vaig tombar el José Luis i vaig començar a fer-li el 30-2 (boca a boca) d’una manera histèrica, perquè això no era normal. Mai ho havia viscut.  La meva cosina va anar a cridar l’ambulància, que va tardar uns 45 minuts. Abans de l’ambulància, vaig estar 30 minuts fent-li el 30-2 sol, sense parar, dient-li: Tu no et moriràs, tu no et moriràs.

-¿Havia fet alguna vegada aquest ritual?

-Sí. Havia pres (la substància) com unes sis vegades. I amb amics.

-¿Vostè és un xaman?

-Jo soc Nacho Vidal, no un xaman.

-¿Cobra?

-Jo no soc un xaman. Com he de cobrar. ¿Per què he de cobrar? Ve una persona que és un amic de la meva cosina a passar el dia i a menjar una paella. ¿Com li he de cobrar?

-¿Sabia les conseqüències que comportava prendre la substància del gripau?

-Mai. La «medecina», fins on jo sé, no et mata. El que et mata és una altra cosa.

-¿Què el va matar?

-Això està en secret de sumari, però és allà.

-¿Estava sota els efectes del gripau o d’alguna substància?

-D’alguna substància, no. L’única cosa que vaig prendre aquell dia va ser una pipada de gripau amb ell.

-¿Quan es va preocupar?

-Quan no respirava la segona vegada [...]. Sabia el que havia de fer perquè ho he vist. Ho vaig fer la primera vegada i ell va tornar; la segona, no va tornar. La segona vegada vaig pensar: «No pot ser que t’estiguis morint».  [...] No era normal [...] Vaig fer tot el que va estar a les meves mans. Quan vaig anar a veure la família, els vaig portar el telèfon. Si realment sento una cosa dolenta, no la vaig a veure. Vaig anar a veure els seus germans, els vaig donar les coses, els vaig abraçar, vaig plorar amb ells i els vaig dir: sento molt el que ha passat, tant de bo hagués pogut fer alguna cosa més per ell.

-¿Com l’està afectant?

-He intentat sempre anar recte en la vida. Puc haver fet coses bones, coses dolentes, com qualsevol persona. Les dolentes, sempre han sigut per mi. Però en el moment en què surts a la tele i et tiren merda, les empreses amb què jo treballo, que de vegades són internacionals, no volen treballar amb mi pel que diran. [...]  L’única cosa que em preocupa és el cop que s’ha emportat la família i el que m’he emportat jo. ¿A tu se t’ha mort algú a les mans alguna vegada? [...] ¿Saps el que se sent quan algú mor als teus braços? ¿Saps com se’t queda el cap després d’haver intentat fer tot el que has pogut per aquesta persona? ¿Què es mori als teus braços? ¿Tu saps el que és això? I que després et diguin tot el que està dient. ¿Què tots els dies passo per davant d’on el xaval va morir i que et facin sentir que ets una merda? Com que la culpa és teva.  Vaig fer tot el que podia [...] ¿Tant greu sap pensar que hi ha gent bona en aquest món, que ajuda altres persones sense cobrar? Doncs aquí està assegut un.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil considera que va ser Nacho Vidal qui va procurar el verí de gripau al fotògraf

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

-La detenció va ser un any després.

-Des del minut zero, vaig col·laborar amb la Guàrdia Civil i la policia en absolutament tot el que em van demanar. Vaig dir tot el que havia passat, els vaig donar les imatges, a la família li vaig donar el telèfon amb el vídeo. No vaig amagar res. Actualment continuo sense amagar res, però, a la meva manera de veure, (la detenció) va ser totalment gratuïta, buscant la repercussió mediàtica, de fer soroll perquè era Nacho Vidal.