MEMÒRIA HISTÒRICA
A la recerca del nen perdut en la guerra
Un investigador mira d'identificar una víctima de la repressió del bàndol nacional a través d'una antiga fotografia feta al front d'Aragó al començament del conflicte
1436232 1
En una vella fotografia de premsa, un nen d’uns vuit anys, amb un característic ble de cabells, parla mentre amb prou feines somriu a uns milicians proveïts amb armes, corretjams i cartutxeres que l’escolten amb atenció.
La imatge és obra del fotògraf Agustí Centelles, que la va fer el 1936, al començament de la guerra civil espanyola, al poble de Siétamo, que acabava de caure en mans de l’Exèrcit republicà en la seva ofensiva fallida per prendre la ciutat d’Osca.
Aquesta instantània fa perdre el son des de fa anys a Joaquín Gasca, fotodocumentalista i conservador de la col·lecció fotogràfica privada d’Octavi Centelles, fill del famós redactor gràfic. Gasca vol esbrinar, tant sí com no, qui és aquest nen d’expressió una mica trista i què se n’ha fet. Ho explica en un reportatge ‘El Periódico de Aragón’.
«No sabem res d’aquest nen, ni tan sols el seu nom», afirma Gasca, que va néixer a Barcelona, però és oriünd de Calanda i se sent «aragonès al cent per cent».
Ara, 84 anys després del moment captat per sempre en aquesta fotografia en blanc i negre, el fotodocumentalista s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Siétamo i amb entitats memorialistes d’Osca perquè l’ajudin a identificar el menor.
Recerca per WhatsApp
La foto s’ha distribuït, via WhatsApp, entre tots els veïns de Siétamo, assenyala José Luis Usé, alcalde del poble. «S’ha fet arribar als fills de persones que tenen 90 anys o més i que, quan va esclatar la guerra, també eren uns nens». És un grup reduït de persones, només cinc o sis, en una localitat de 800 habitants. Però ells poden tenir la clau, potser el punt de partida per a una recerca amb èxit.
I hi ha hagut avenços. D’una banda, «una veïna nonagenària ha avançat un possible nom». A més, s’ha pogut comprovar que aquest mateix nen «apareix en una altra foto de diari un any més tard, durant una visita del president de la Generalitat, Lluís Companys, al front d’Aragó», diu Gasca.
Està entusiasmat. El 2013 ja va engegar una altra investigació per mirar d’arribar fins aquest petit, que, en el cas de continuar amb vida, tindria més de 90 anys en l’actualitat. Però aquella temptativa va quedar en res i ara Gasca pressent que, per fi, ha topat amb una bona pista.
Per a ell, la fotografia en qüestió té un valor enorme i múltiple. «No és només un document històric sobre la guerra civil, és també i sobretot el reflex d’una tragèdia personal», afirma.
Aquell nen, sigui qui sigui, sigui viu o mort, acabava de perdre tota la seva família. Els seus pares i els seus sis germans havien sigut afusellats per les tropes dels revoltats després d’un dels acarnissats combats que es van entaular als voltants de Siétamo al començament de la contesa.
Doblement colpejats
De fet, quan la imatge es va publicar per primera vegada al diari ‘Ara’, dins d’una crònica firmada per José Quílez Vicente, el peu de foto explicava als lectors que el noi de la imatge estava explicant als milicians el que li havia passat a la seva família.
Siétamo, a un pas d’Osca, va canviar diverses vegades de mans en el curs de l’ofensiva i els seus habitants van patir en primera persona les atrocitats de la guerra. Uns van ser colpejats pels rebels, altres pels republicans. De manera que el conflicte, segons la forma en què el va viure cada família, va dividir la població en dos bàndols, com va passar a tots els pobles i ciutats d’Espanya.
Però més de 80 anys després «la gent se n’ha anat oblidant i el que vol és no reobrir velles ferides», diu Usé, que explica que el febrer passat, per primera vegada, el grup recreacionista Primera Línea, va muntar una representació «neutral» de la batalla de Siétamo a la mateixa localitat, amb exposició inclosa.
Usé, com Gasca i com Dani Abadía, responsable de Primera Línea, han posat moltes esperances en trobar el nen orfe de la foto. «Té unes faccions marcades, però tot i així el seu rostre no ens sona», afirma l’alcalde.
I per complicar les coses, Siétamo, que ara creix a costa d’Osca, fins no fa gaire va ser un poble d’emigrants. Hi va haver gent que es va exiliar quan va acabar la guerra i no van ser pocs els veïns que van marxar a Barcelona i Saragossa en els anys 60 del segle passat, i fins i tot més lluny, a Amèrica.
¿En quin grup de la diàspora local anava aquest xaval desconegut? ¿O es va quedar a prop? Potser va anar a parar a un hospici o un parent se’n va fer càrrec. «No ho sabem, no en tenim ni idea», afirma Joaquín Gasca, que prefereix no perdre’s en conjectures. El que busca aquest fotodocumentalista és una pista fiable, una de sola, a partir de la qual començar a estirar el fil. «És una cosa que m’obsessiona», diu. Perquè, insisteix, ell no és feliç fins que revela la història que hi ha darrere de cada víctima anònima que apareix a les velles fotos de la guerra civil.
Recrear el passat
Dani Abadía, del grup recreacionista Primera Línea, creu veure el mateix Siétamo de la guerra civil cada vegada que passa per la carretera d’Osca a Lleida.
«Vist des de l’oest, el poble té el mateix perfil que el 1936, amb la torre de l’església destacant sobre les teulades de les cases», explica. És com si no hagués canviat res, però sí que ho ha fet. Fins al punt que ara Siétamo no és l’escenari d’un enfrontament sagnant entre espanyols sinó d’una posada en escena, com la que es va fer el mes de febrer passat, en què els actors van sortir pels carrers amb els uniformes militars de llavors, es va muntar una exposició sobre la guerra i es va fer una visita guiada als llocs on s’havia combatut.
Per al Dani, Siétamo és «el Belchite d’Osca». «Hi va haver combats de casa per casa, l’avenç va ser molt lent, amb moltes víctimes, i els còctels molotov van desencadenar un incendi», explica el responsable de Primera Línea.
¿On és el negatiu?
L’original de la foto del nen orfe amb els milicians, el negatiu del qual mai s’ha localitzat, es guarda al’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam, a Holanda. A més, hi ha una còpia a l’arxiu fotogràfic de la Fundació Anselmo Lorenzo, de la CNT.
Notícies relacionadesL’autor, Agustí Centelles (1909-1985), que va néixer a València i va desenvolupar la seva carrera a Barcelona, es va fer famós amb una imatge d’un grup de guàrdies d’assalt que, parapetats darrere d’uns cavalls morts, protagonitzen un tiroteig en els primers dies de la guerra civil a Barcelona.
Quan va acabar el conflicte, Centelles, a qui s’ha considerat el Robert Capa espanyol, va fugir a França portant una maleta amb 4.000 negatius de la contesa. El 2009, el Ministeri de Cultura, desbancant l’oferta de la Generalitat de Catalunya, va comprar als seus hereus, per 700.000 euros, tot l’arxiu fotogràfic del famós fotoperiodista.
