El virus obliga a endurir els plans de la tornada al col·le

El debat de la tornada al col·le, en plena expansió del coronavirus per tot Espanya, es troba en aquests moments tan fragmentat i les postures al si de la comunitat educativa estan tan enfrontades que l’assumpte va camí de convertir-se, les pròximes setmanes, en tot un problema d’Estat. No existeix un criteri únic, entre altres coses perquè la situació és inèdita, i totes les autonomies estan fent equilibris per mirar de donar resposta a la tensió entre els riscos sanitaris que implica tornar a reunir un munt de nens en una aula (per molt estancs o bombolles que siguin els grups) i el cost educatiu, social i econòmic de mantenir els centres tancats. De moment, en l’únic que hi ha consens és en el fet d’endurir les normes per a la tornada al col·le.

El gran repte, sis mesos després d’haver tancat les aules el 14 de març passat i amb la incertesa de no saber quines condicions epidemiològiques hi haurà aquest setembre, és trobar un model per a una realitat que afecta 8,2 milions d’estudiants no universitaris i més de 28.534 escoles i instituts a tot Espanya. Cada centre educatiu és, insisteixen les autoritats educatives, una realitat diferent.

Algunes comunitats, com Catalunya i Galícia, han posat sobre la taula la possibilitat que el curs arrenqui amb els alumnes portant mascaretes dins de l’aula. D’altres, com Múrcia, ja han anunciat que només els estudiants d’educació infantil i els d’educació especial assistiran a classe el 100% del temps, mentre la resta combinaran l’ensenyament presencial amb l’‘online’. A Madrid, per contra, professors i famílies d’alumnes estan revolucionats i amenaçant de no començar el curs el pròxim setembre si el govern autonòmic no aclareix com es farà.

La base de partida és que el retorn a l’activitat educativa no propiciï el contagi comunitari, per la qual cosa pràcticament totes les autonomies han optat pel model de ‘grups-bombolla’ proposat el juny passat pel Ministeri d’Educació. 

Catalunya: Ús de la mascareta a partir de 10 anys

Les discrepàncies pel nombre d’alumnes que han de formar els denominats ‘grups bombolla’ –les controvertides ràtios– i les incògnites sobre l’ús de mascareta a partir de certa edat estan marcant els preparatius de la tornada a les aules a Catalunya, on la Conselleria d’Educació ja va anunciar la setmana passada que tots els alumnes d’una mateixa classe seran sotmesos a proves PCR quan es confirmi l’existència d’un cas positiu de contagi per coronavirus en aquest grup.

En principi, només els estudiants i professors que hagin tingut un contacte estret amb aquesta classe hauran de confinar-se a les seves cases i de deixar d’anar a l’escola durant dues setmanes. La resta de grups de classe podran seguir amb les seves activitats lectives habituals. «El centre educatiu es tancaria, per exemple, quan es detectin de forma simultània més de dos casos positius en grups de referència diferents», va detallar el conseller d’aquesta àrea, Josep Bargalló. Cada escola o institut tindrà uns professionals sanitaris i un centre d’atenció primària (CAP) de referència quan es reprenguin les classes al setembre, i la Generalitat donarà una «formació específica» als directors dels centres per gestionar els possibles casos de coronavirus entre professors i alumnes.

Bargalló ha assegurat aquest dijous novament que l’inici del curs escolar «està garantit» amb totes les escoles obertes al 100% d’acord «amb les condicions sanitàries que en aquell moment es marquin». La Generalitat, que insisteix que la xifra d’alumnes per classe és decisió de cada escola i recorda que l’any passat cas el 70% dels grups no arribaven als 20 alumnes, juga ara mateix amb diversos escenaris. La presencialitat a les aules és clau, va dir ahir el conseller, després d’advertir que fer classes a distància suposa «molts problemes, sobretot perquè no garanteixen l’equitat, però també hi ha un tema de socialització, de conciliació familiar i d’educació efectiva».

Les conselleries d’Educació i la de Salut van mantenir ja dimarts passat una reunió per analitzar tots els aspectes que han d’abordar a falta d’un mes per a l’inici del curs escolar i han creat un grup de treball que es reunirà dues vegades a la setmana i que preveu explicar algunes novetats a mitjans de la setmana que ve. Sobre les amenaces de vaga del professorat, Bargalló ha assegurat que el que li preocupa «és que la vida escolar sigui el més normal possible en un context que és anormal», i ha explicat que les escoles tindran termòmetres per prendre la temperatura, mascaretes així com equips de prevenció i de neteja i desinfecció.

Madrid Inici de curs amb alumnes a casa

L’estratègia d’inici de curs a la Comunitat de Madrid es presentarà dimarts que ve, malgrat que «no és més que aquestes instruccions del dia 9 de juliol amb quatre escenaris, adaptades a la situació real», ha avançat aquest dijous el conseller del ram Enrique Ossorio. «És evident que la situació d’aquest estiu no ha sigut positiva», ha afegit Osorio, que ha criticat la vaga convocada en aquesta comunitat per sindicats a causa de la «inacció» del govern d’Isabel Díaz Ayuso. Els plans inicials es podrien veure severament modificats, segons com evolucioni la situació fins al punt que aquest dijous el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, s’ha mostrat contrari a iniciar el curs escolar amb una modalitat 100% presencial. 

«En un escenari de creixement de casos i amb el nombre de contagiats que tenim, jo no em plantejaria un inici al 100%», ha advertit Escudero en una entrevista amb la cadena SER. El responsable de la sanitat madrilenya demana valorar no únicament «la situació particular de cada escola» o de cada bombolla, ja que el virus «no entén de fronteres, regions ni escoles». Educació aclareix que són quatre els escenaris previstos.

El titular regional d’Educació assegura que des del 9 de juliol passat centres i sindicats tenen les instruccions de com serà l’inici de curs amb les mesures que va traslladar el Govern. «El que és sorprenent és que jo veig altres comunitats autònomes i només els sembla malament el que fa la Comunitat de Madrid», ha incidit.

En aquesta línia, ha detallat que «evidentment» es tracta d’una vaga per «raons polítiques» i ha censurat que el Ministeri d’Educació s’hagi de reunir amb els presidents autonòmics el 27 d’agost, «quan l’inici de curs és el 4 de setembre». Sobre la contractació de professorat, ha assenyalat que «hi ha borses de docents preparades» i que han treballat també en la modificació de contractes de personal de neteja als centres educatius. «No hem parat de preparar tot això i també els docents, perquè els vam dir que sisplau cadascú al seu centre pensés com es pot fer. Sabem que és molt difícil», ha reconegut. 

País Valencià: Un màxim de 20 alumnes per grup 

És un dels debats que més soroll genera al País Valencià, per les dates, la quantitat de persones implicades i la complexitat que suposa. La tornada al col·le d’aquest curs serà de les més complicades dels últims anys i els dubtes no deixen d’omplir les motxilles. De totes aquestes, la pregunta bàsica és: ¿el meu fill o filla ha de portar mascareta? Depèn, és la resposta correcta, tot i que si té més de 6 anys, sí que n’haurà de tenir una per a les situacions en les quals es requereixi.

El protocol aprovat per la Conselleria de Sanitat i la Conselleria d’Educació, i acordat prèviament amb la comunitat educativa valenciana, marca en quins moments la mascareta és obligatòria o només una recomanació. Tal com estableix el document, dins del grup de convivència estable la mascareta no és obligatòria ni a educació infantil (de 3 a 6 anys), ni a primària (fins als 12 anys). Aquests coneguts com a grups de convivència estable són classes formades per, com a màxim, 20 alumnes per aula, sempre els mateixos i sempre acompanyats pel tutor que no tindrà obligació de portar tapaboques quan tracti amb el seu grup.

La diferència, no obstant, rau en el fet que a partir del pas a primària, és a dir, els 6 anys, serà obligatori l’ús de la mascareta per a qualsevol interacció fora del grup bombolla. Per exemple, el transport escolar. En aquests espais es recomana l’ús de la mascareta, higiènica o quirúrgica, a partir dels 3 anys, però no és obligatori fins als 6 «durant el trajecte fins a arribar al centre educatiu o parada». De fet, des de la Generalitat asseguren que no és recomanable el seu ús en menors de 3 anys i és «contraindicat» en els menors de 2 per «risc d’asfíxia», a més de les excepcions per prescripció mèdica.

Així mateix, des de l’Administració autonòmica «es recomana que el servei de transport, amb la coordinació del centre educatiu, disposi de mascaretes per proporcionar l’alumnat en cas necessari» com pot ser l’oblit de la peça, el seu deteriorament o la seva caiguda a terra. A més, el centre haurà de comptar amb mascaretes quirúrgiques per utilitzar en el cas que algú iniciï símptomes, mentre s’activa el seu aïllament en l’anomenat «espai Covid».

Altres moviments fora del grup estable de convivència són els desplaçaments pel centre com anar al bany o sortir al pati. Això sí, des de les Conselleries encarregades d’elaborar el protocol reclamen reduir «al mínim els desplaçaments de grups escolars pel centre», que aquests es facin «de forma ordenada i mantenint distancia de seguretat» i recomanen «assenyalar línies de separació al centre dels passadissos».

Més enllà de primària, els alumnes d’ESO hauran d’utilitzar de manera obligatòria la mascareta quan no es pugui mantenir una distància interpersonal d’almenys 1,5 metres. Per a aquests cursos, s’ha plantejat a partir de 2n d’ESO, que en cas que els pupitres no puguin guardar la distància de seguretat, hi hagi horaris partits amb assistència de la meitat del grup en dies alterns que canvien cada setmana.

Galícia: Queixes de les famílies per «improvisació»

Queden 20 dies per al retorn a les aules dels alumnes d’infantil i primària a Galícia, sis més per als estudiants d’ESO i batxillerat, i poques certeses hi ha ara mateix sobre com s’articularà la tornada a classe. Els pares encara no saben quins horaris tindran per portar els seus nens a l’escola, si hi haurà activitats extraescolars o menjador. Els equips directius es veuen «desbordats», han de reorganitzar aules, habilitar nous espais per fer classe, comprar material higienicosanitari, dissenyar itineraris d’entrada i sortida dels alumnes per evitar aglomeracions i canviar horaris perquè l’esbarjo es pugui fer per torns. Es queixen de la «falta de recolzament» de la Xunta i de la «improvisació», denuncien que les mesures de protecció davant el virus són «insuficients» i difícils de portar a la pràctica, demanen més professorat i es declaren «espantats» davant la possibilitat de contagis.

Notícies relacionades

Simón: «Les coses no van bé. Hi podria haver molts morts»

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

A Galícia hi ha un protocol dissenyat per la Xunta per al retorn a les classes, però els directors el veuen «molt ambigu». «Cada escola és un món. Hi hauria d’haver diversos esborranys de protocols, segons el tipus de centre, i baixar més al detall. Al final tota la responsabilitat és nostra i això pesa», es queixa la responsable d’una escola.

La Xunta deixa en mans de cada centre l’elaboració d’un protocol específic per fer front a la Covid-19. «Nosaltres no tenim formació. Per això demanem a Educació tècnics en prevenció de riscos sanitaris, però no ens van fer cas», lamenta el president de la Federación Galega de Asociacións de Directivos de Colexios de Ensino Público, Francisco Lires, que, a més, aclareix que la Xunta no revisarà aquests plans davant el coronavirus per saber si estan ben elaborats. Segons explica, les escoles aniran informant les famílies a mesura que es vagin aprovant els protocols de cada centre. Alguns ja els tenen fets i d’altres encara lidien amb molts obstacles per adaptar-se a la normes anti-Covid.