Trobades les restes del gegant d'Altzo, que va recrear la pel·lícula 'Handia'

La descoberta de les restes de Miguel Joaquín Eleicegui, el gegant d’Altzo, al diminut cementiri de la seva localitat natal, on va ser enterrat el 1861, posa fi a la llegenda sobre el robatori dels seus ossos i evidencia les dimensions d’un home colossal de 2,40 metres, amb un gigantisme que patia, a més, «osteoporosi i artrosi greu».

El cementiri guipuscoà d’Altzo, en el qual sempre ha reposat el cos d’aquest colós guipuscoà, ha sigut l’escenari triat per presentar aquest dilluns la descoberta i exhibir els enormes ossos exhumats fins ara per un equip de la Societat de Ciències Aranzadi, liderat pel prestigiós forense Francisco Etxeberria.

Els experts d’Aranzadi, a petició de l’Ajuntament d’Altzo i amb l’aprovació dels familiars de Miguel Joaquín Eleicegui, van treballar al llarg de la setmana passada en aquest cementiri per buscar les restes d’aquest home, la vida del qual va ser immortalitzada a la pel·lícula ‘Handia’, guanyadora de deu premis Goya el 2018, a més d’aparèixer en nombroses històries i llibres.

Trobats a l’ossera

Mikel Joakin Eleizegi Arteaga (1818-1861), més conegut des de la seva època pel sobrenom de ‘gegant d’Altzo’, patia la malaltia de gigantisme, per això va arribar a mesurar 2,40 cm d’alt.

La seva acta de defunció indicava que va ser enterrat al cementiri de l’església de Sant Salvador a Altzo Azpi, tot i que es desconeixia si es trobaven encara dipositats al lloc després de gairebé 160 anys, o si al contrari, com afirmaven alguns rumors, les seves restes van ser robades amb alguna deshonesta finalitat.

Les primeres recerques a la tomba familiar van ser infructuoses, per això es va començar a examinar l’ossera, on divendres passat va aparèixer un fèmur amb unes mesures totalment extraordinàries. La morfologia i longitud dels ossos, l’extracció completa dels quals es prolongarà diversos dies, confirmen que van pertànyer a aquest home, que al llarg de la seva vida va ser exhibit públicament per places i corts europees.

Artrosi i osteoporosi

Lourdes Herrasti, membre del departament d’Antropologia d’Aranzadi, ha explicat als periodistes que la descoberta engrandeix encara més la llegenda d’aquest veí d’Altzo, que, segons han constatat, patia una «artrosi greu», que podria explicar els forts dolors que tenia com a conseqüència de la seva gran envergadura.

Ha explicat que l’«osteoporosi» que també patia explica que els seus descomunals ossos, amb un fèmur de més de 64 centímetres i una mandíbula gegant, no tinguin un pes d’acord amb les seves proporcions.

La sorpresa de l’equip per la mida de les restes localitzades ha sigut posada de manifest pel forense Paco Etxeberria, que ha explicat que els ossos trobats presenten una fragilitat típica de l’osteoporosi que patia el subjecte, que explica que als seus 42 anys tingués «el cos d’un avi».

Bola del robatori

Familiars de Miguel Joaquín Eleicegui, congregats aquest dilluns al cementiri del poble en què encara resideixen, han expressat la seva «tranquil·litat», ja que cinc generacions després tenen la certesa que el seu avantpassat reposa al lloc que va triar.

Notícies relacionades

Cau a Barcelona el cibernarco més gran d’Europa

El cuc de terra que desafia Darwin

Karlos Almortza, promotor del projecte, ha apuntat que potser les mateixes persones que van exhumar les restes del gegant de la tomba per traslladar-los a l’ossera van encoratjar la notícia falsa sobre el robatori de les seves restes per, precisament, protegir-les de possibles lladres.

Historiadors, documentalistes, arqueòlegs, antropòlegs i metges continuen treballant al lloc per recuperar restes d’aquest gran home que avui han volgut homenatjar a la seva localitat natal els cineastes Jon Garaño i Aitor Arregi, codirectors d’‘Handia’, un conte sobre aquest gegant, la fascinant vida del qual els va servir de metàfora per embastar la seva pel·lícula.