'Qui mati un animal en presència d'un menor podria entrar a la presó'

¿Per què és necessari que hi hagi una Direcció General de Drets dels Animals quan la majoria de les competències estan transferides?

Perquè s’ha d’aprovar un marc unitari sobre lleis de protecció animal perquè hi hagi un mínim comú a tot Espanya. Per posar un exemple, a Catalunya hi ha sacrifici zero d’animals de companyia i a Castella-la Manxa no, ja que és legal matar gossos salvatges amb arcs. Volem establir un marc unitari i treballar amb la resta de ministeris perquè totes les normatives que tinguin a veure amb els animals disposin d’aquesta pàtina de protecció.

¿Quines lleis preveu modificar en benefici dels animals?

Plantegem la creació d’una llei marc de protecció animal que establirà uns mínims i el sacrifici zero. A més, crearem un registre unificat d’animals de companyia en el qual s’introdueixi un DNI animal.. També modificarem el Codi civil perquè els animals deixin de ser coses i passin a ser considerats éssers dotats de sensibilitat, com marca el Tractat de Lisboa. I finalment plantegem la reforma del Codi penal perquè és necessari actualitzar-lo, perquè s’entén que les penes per maltractament o abandonament no estan prou castigades.

¿Fins a quin punt s’elevaran les penes?

Intentarem establir unes penes que s’equipin a la mitjana a la UE. Entenem que una persona que mati un animal amb agreujants, com l’ús de verí, la presència de menors o la utilització d’animals en situacions d’explotació sexual, ha d’entrar a la presó.

¿I què portarà a terme per frenar l’abandonament d’animals, que es produeix sobretot a l’estiu?

Aquest és un dels principals eixos de treball de la Direcció General. Posarem en marxa una sèrie de campanyes per conscienciar, la primera titulada ‘La seva vida a les teves mans’, que ja ha començat. A més, volem fer un bon estudi per realitzar iniciatives conformes a la realitat. Les dades que ara tenim de diverses fundacions és que s’abandonen uns 200.000 animals a l’any, la meitat dels quals es concentren entre maig i juny. I aquest any creiem que el problema s’ha agreujat per la vulnerabilitat de moltes famílies.

¿Quins problemes respecte als animals ha posat de manifest el confinament?

Durant el confinament vam haver de posar en marxa iniciatives perquè es pogués treure els animals a passejar i establir salconduits perquè es pogués alimentar les colònies felines i els animals en finca. A més, a l’abril vam iniciar VioPet, que és un projecte d’acollida d’animals per a dones víctimes de la violència de gènere. I és que els centres de projecció a la dona no permeten l’entrada d’animals, malgrat que entorn del 30% té mascotes i el 80% es planteja retardar o no denunciar el seu agressor perquè no saben on deixar el seu animal de companyia. Hem creat una xarxa de 800 cases d’acollida on es dona una solució habitacional a aquest animal fins que la dona pugui fer-se’n càrrec. La idea és que aquest projecte perduri en el temps. En aquests mesos hem donat una cobertura a 200 animals i ara tenim en custòdia entre 80 i 100.

¿Per què és necessari que els animals s’incloguin com a part del nucli familiar?

Des d’un punt de vista social ja estan inclosos. Però és necessari incloure’ls en els protocols perquè si una família ha d’accedir a un banc d’aliments, aquests cobreixin les necessitats alimentàries dels animals, ja que la despesa mitjana són d’uns 800 euros a l’any. És necessari per donar cobertura a aquesta família, perquè pugui cobrir les necessitats diàries de l’animal.

¿Preveu introduir algun canvi en la tauromàquia?

Igual que la societat civil va ser la que va protegir culturalment la tauromàquia a través d’una iniciativa legislativa popular, ha de ser la societat qui faci passos enrere, ja que una immensa part de la societat creu que ha de ser desprotegida. I en el Govern plantejarem avenços relacionats amb normatives internacionals. Per exemple, el Comitè de Drets de l’Infant de l’ONU demana protegir la infància de la tauromàquia, i aquesta mena de qüestions han de ser recollides en la legislació espanyola.

¿I pel que fa a la caça?

La caça ha anat avançant cap a una desregulació important. Cal obrir un debat seriós i establir mecanismes de més control de certes activitats. Per exemple, nosaltres advoquem per l’eliminació del plom als projectils des del punt de vista mediambiental. I avançar en el control de les granges cinegètiques per reequilibrar certs ecosistemes.

¿I què passa amb els animals de circ?

Plantejarem avançar cap a un control estricte en la utilització d’animals als circs. L’escola europea de veterinaris i la federació de biòlegs europeus estableixen que els circs amb animals són un problema des del punt de vista de la seguretat, de la salut pública i del benestar animal. Hem d’establir mecanismes per controlar aquestes activitats perquè és molt fàcil que hi hagi accidents i plantejarem un avenç en la restricció d’animals als circs.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

¿Els pròxims Pressupostos inclouran una rebaixa de l’IVA als productes i serveis veterinaris?

Sí, ja està negociat i és un compromís de l’acord de Govern. Baixarà del 21% al 10%. A més, estem treballant per reconèixer el veterinari com un ens sanitari.