Trobats restes d'una dotzena de nens de fa 3.000 anys a Queralbs

La campanya arqueològica que s’està fent al jaciment del Roc de les Orenetes a Queralbs (Ripollès) ha permès recuperar més d’un miler de restes de fa uns 3.000 anys, de l’edat de bronze. Entre aquests, destaquen els fragments d’una dotzena de nens, com mandíbules amb dents de llet que presenten un estat «excepcional».

Carles Tornero, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector dels treballs, explica que l’espai excavat és una «gran alfombra d’ossos» barrejats que, un a un, s’estan recuperant per conèixer més detalls d’aquesta necròpolis prehistòrica. La necròpolis va ser descoberta fa 40 anys, està situada a 2.000 metres d’altura i és de difícil accés. Fins l’any passat, que es va reobrir, l’entrada va estar tapada.

La concentració de restes de nens ha sorprès els investigadors.  Es tracta d’una dotzena de nens identificats per fragments molt ben conservats, com per exemple dues mandíbules amb dents de llet. Una fins i tot té una dent permanent en la part interna. «Fins i tot les restes més fràgils s’han conservat intactes i hi són tots els elements del cos; això indica que els cossos arribaven sencers a la cavitat», explica Tornero.

Anteriorment els arqueòlegs ja havien localitzat ossos de totes les edats, des de nounats a avis. La recuperació de totes aquestes restes és, no obstant, lenta i laboriosa perquè es troben totalment barrejades. Segons detalla Tornero, «abans de dipositar un nou individu, feien espai apartant les restes anteriors».

L’anàlisi de tots aquests ossos aportarà informació molt valuosa sobre patologies, condicions de vida i causes de la mort dels habitants de fa 3.000 anys. També sobre ritus funeraris, ja que s’han trobat fragments de ceràmica, restes de penjolls i puntes de fletxa.

Els últims caçadors de la prehistòria

L’excavació al Roc de les Orenetes s’ha fet en paral·lel a la de la Bauma dels Fadrins, un jaciment molt més antic (de fa 9.000 anys) i de gran rellevància històrica. Allà van viure els últims caçadors i recol·lectors de la prehistòria de Catalunya, una etapa encara molt desconeguda.

Notícies relacionades

Troben evidències de presència humana a Atapuerca fa uns 600.000 anys

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

El jaciment es va descobrir l’any passat amb un primer sondeig que va treure a la llum restes vegetals i animals, així com quars tallat que daten del 6700 aC. Aquest any s’han trobat estructures d’emmagatzematge i restes d’animals i d’eines (mans de morter i premsadors). Queden més de 50m² per explorar en futures campanyes.

La gran incògnita de la Bauma dels Fadrins és saber si amaga restes d’ocupacions més antigues en nivells més profunds. Actualment no hi ha constància d’ocupacions anteriors als 7.000 anys aC per la qual cosa, si futurs treballs ho confirmessin, seria una troballa de gran rellevància.