DEBAT SOCIAL

Creix la divisió en el feminisme entorn dels drets de les persones trans

El moviment LGTBI entén el gènere com una percepció subjectiva i defensa el canvi registral sense hormonació i aval mèdic

Les feministes ortodoxes rebutgen que s'«esborrin» les dones a l'eliminar el concepte de sexe de les lleis i es perjudiqui així la lluita contra el patriarcat

270620 leytrans ep / periodico

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Malgrat l’auge de Vox, la difícil situació de les maltractades durant el confinament, la bretxa laboral o la de cures, el moviment feminista està immers en un debat encès al voltant de si les dones han de ser considerades així pel seu sexe biològic o, al contrari, per la seva identitat de gènere o el sexe sentit. La polèmica ha sorgit perquè a diversos països s’ha permès que les persones transsexuals puguin canviar registralment de nom sense un tractament quirúrgic, d’hormones o sense aval mèdic. El moviment trans defensa que un home pot ser considerat dona i viceversa si aquest és el seu sentiment i desig, independentment del seu sexe. Al contrari, el feminisme clàssic considera que les dones són discriminades pel fet de ser dones, i que aquelles lleis que per donar cabuda als trans esmenten el gènere (que consideren una construcció social del masclisme) i no el sexe desdibuixen les dones i dificulten la sempiterna lluita per la igualtat.

L’autora de ‘Harry Potter’ opina que, «si el concepte de sexe no és real, la realitat viscuda per les dones a nivell mundial s’esborra»

Diverses personalitats de la literatura, l’activisme i la filosofia han pres partit a favor del moviment LGTBI o del feminisme ortodox, i el seu pas endavant ha sigut rebut amb dures crítiques pel costat contrari. Una de les últimes cares conegudes que ha avivat la polèmica és la de J. K. Rowling, l’autora de la saga ‘Harry Potter’, que ha confessat en xarxes socials que va ser víctima de maltractament i, al temps, ha manifestat que, «si el concepte de sexe no és real, la realitat viscuda per les dones a nivell mundial s’esborra». De seguida ha sigut titllada de TERF, sigla en anglès de feminista radical transfòbica, i fins i tot els protagonistes de les pel·lícules basades en els seus llibres han expressat la seva oposició a la postura de l’escriptora, al manifestar que «les dones transgènere són dones».

Enfrontament entre el PSOE i Podem

A Espanya l’enfrontament també és intens i es reprodueix en el Govern de coalició. Unides Podem, que capitaneja la cartera d’Igualtat, dona suport al transactivisme i està determinat que la futura llei trans, que apareix en l’acord de Govern, inclogui l’autodeterminació de gènere, és a dir, que es pugui realitzar el canvi registral sense aval mèdic i dos anys d’hormonació, una patologització que rebutgen moltes persones trans, com ha posat de manifest l’entrevista a l’Àlex, un home que va donar a llum a un nen, publicada per EL PERIÓDICO.

Unides Podem, des d’Igualtat, vol que la llei trans reconegui l’autodeterminació de gènere o el sexe sentit

En el costat oposat, un sector del PSOE capitanejat per Carmen Calvo ha difós un document entre els quadros del partit en el qual es rebutja que «els sentiments, expressions i manifestacions de la voluntat d’una persona» sobre si se sent home o dona tinguin «automàticament efectes jurídics plens». Així mateix, un grup de feministes, entre elles algunes associades en el passat al PSOE, han creat l’Aliança contra l’esborrament de les dones amb l’objectiu de «parar» la futura llei trans i altres legislacions capitanejades per Unides Podem, com la llei contra la violència infantil o l’anomenada llei ‘sí és sí’ contra les violències sexuals.

Segons Paula Fraga, advocada i membre del col·lectiu, en aquestes normes s’introdueixen termes «no acceptats acadèmicament i científicament» com el de la «identitat de gènere», i d’aquesta manera a l’esmentar el gènere «es naturalitzen els estereotips sexistes que fa 300 anys que les feministes lluiten per abolir». A més, per a aquesta agrupació existeix el risc que es desvirtuïn les estadístiques i les polítiques d’igualtat basades en la paritat, amb la introducció d’homes reconeguts com a dones. I temen que maltractadors es facin passar per dones per eludir l’agreujant que comporta la llei contra la violència de gènere. Per tot això, han sol·licitat una reunió amb el PSOE, perquè «faci un pas més» i freni la legislació promoguda pel seu soci de Govern.

La «por» del feminisme

Notícies relacionades

Al contrari, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) confia que això no passai i que la llei trans vegi la llum. «Jo soc optimista», explica el seu vicepresident, Mané Fernández, que recorda que s’han reunit recentment amb Irene Montero i ella s’ha compromès que la norma reconegui l’autodeterminació de gènere. Segons la seva opinió, el feminisme clàssic s’oposa a «despatologitzar la transsexualitat» per «por i per temor de perdre el poder».

Amb postures tan irreconciliables, tot indica que la controvèrsia continuarà en els pròxims mesos, tot i que en el feminisme també hi ha postures intermèdies, de persones que defensen els drets dels trans, però reneguen que en les lleis desaparegui el concepte dona i aquest es canviï, per exemple, per «cossos feminitzats» o «menstruants».