31 d’oct 2020

Anar al contingut

UN ECOSISTEMA ÚNIC

Múrcia limita l'ús de fertilitzants entorn del Mar Menor

La llei de protecció i recuperació de la llacuna estableix una franja de 1.500 metres en la qual només es pot desenvolupar agricultura ecològica

La norma tira endavant a l'Assemblea Regional amb els vots a favor del PP, Ciutadans i el PSOE i els 'nos' de Vox i Unides Podem

Belén Pardo

Múrcia limita l'ús de fertilitzants entorn del Mar Menor

nabs

La nova llei de protecció i recuperació del Mar Menor, aprovada per l’Assemblea Regional de Múrcia, prohibeix l’ús de fertilitzants químics en una franja de 1.500 metres entorn de la llacuna. La norma ha tirat endavant amb els vots a favor del PPCiutadans i el PSOE. Populars i taronges, socis de Govern en la comunitat, van consensuar amb els socialistes la majoria de les esmenes al text presentat per l’Executiu al desembre. Vox i Unides Podem hi van votar en contra. 

L’esmena més polèmica ha sigut la que ha desembocat en el text definitiu de l’article 29, que amplia la distància dels usos agrícoles permesos en una franja de 1.500 metres des del Mar Menor, davant els 500 metres lliures d’activitat que recollia la proposta inicial del Govern regional. Amb aquesta ampliació de 1.000 metres més s’aconsegueix un ampli acord sobre aquesta llei, que protegeix un ecosistema únic, al mateix temps que estableix mesures per avançar en la reconversió cap a una agricultura sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

En aquests 1.500 metres es prohibeix tota mena de fertilitzants, fems o abonament verd, la implantació de nous hivernacles o l’ampliació dels existents. Es permetrà només l’agricultura ecològica, sostenible i de precisió en regs que estiguin consolidats i que no superin els 170 quilograms de nitrats per hectàrea a l’any.

Altres esmenes aprovades es refereixen al control de les instal·lacions d’explotacions ramaderes i dels ports esportius i la restitució dels regadius il·legals com a terreny forestal a la conca vessant. També es redueix de cinc a tres anys el termini per a l’aprovació del Pla d’Ordenació Territorial que permetrà construccions d’interès turístic annexes a la llacuna.

Seguiment necessari

Es tracta d’una llei clarament necessària, explica a EL PERIÓDICO Ángel Pérez Ruzafa, catedràtic d’Ecologia i portaveu del Comitè d’Assessorament Científic del Mar Menor, qui subratlla la importància de regular els usos i establir criteris per optimitzar les activitats a la conca vessant si es vol que puguin ser compatibles amb la integritat ecològica de l’àrea. I afegeix la importància de fer un seguiment del seu compliment i eficàcia per valorar quines mesures es tradueixen clarament en una millora i quines s’han quedat escasses.

Un seguiment amb criteris quantitatius i amb la participació de tots els implicats perquè l’equilibri entre les restriccions de les activitats i la viabilitat econòmica de les mateixes pot ser delicat, però perquè és important tenir clar que, sense la recuperació de l’ecosistema, l’economia se’n ressent o es fa inviable.

Gestió i control de l’aigua

No obstant, aquest científic afegeix que la llei, sent important i necessària, no serà suficient sense el desenvolupament d’infraestructures que permetin la gestió i el control de l’aigua, l’extracció controlada i mesurada del freàtic, així com el tractament amb dessalatge i desnitrificació de les salmorres per a la seva evacuació adequada i la reutilització de l’aigua perquè l’aqüífer té la seva pròpia dinàmica i les pluges torrencials són cada vegada més freqüents.

Per a Pérez Ruzafa, la recuperació del Mar Menor no pot esperar perquè està massa pressionat i la situació actual és pitjor que el 2016 perquè ara amb el freàtic tan alt, entra aigua per la rambla de l’Albujón, per Miranda, per Lo Pollo i per nombrosos punts de la costa. Per això és tan important baixar el freàtic almenys un o dos metres en la línia de costa. El 2018 es va recuperar després d’un any de restringir els abocaments, però com que les mesures adoptades no eren estructurals van tornar les entrades d’aigua. «En aquell moment molts van negar la recuperació i es va perdre la gran oportunitat de veure que els tractaments funcionaven i que el que calia tenir és la infraestructura necessària per consolidar-los. Per això, mentre aquesta infraestructura no existeixi, la llei serà insuficient», afirma.

La degradació del Mar Menor està repercutint en l’economia de la zona amb el descens del turisme, amb pèrdues que s’estimen en 28 milions d’euros anuals, amb el tancament de comerços, locals d’hostaleria i estancament del sector immobiliari.

Empresaris i ecologistes, en contra 

Però l’esperada llei de protecció del Mar Menor, que neix per recuperar la llacuna i l’economia, no agrada als empresaris agrícoles perquè consideren que un 70% de la normativa està dedicada a assenyalar l’agricultura com a focus del problema. Arran d’això, 45 empreses agrícoles del camp de Cartagena han constituït la Fundación Ingenio, des d’on proclamen que la solució no és destruir l’agricultura, i han emprès una campanya publicitària en tanques i mupis des d’on pregunten: «¿T’imagines un gaspatxo sense verdures que provenen del camp de Cartagena, ‘marineras’ murcianes sense els vegetals que l’acompanyen i què portarà un potet dels nens sense les verdures de l’horta?».

També són contraris a la llei el Moviment Ciutadà per un Mar Menor viu i els col·lectius que denuncien la deixadesa de les autoritats davant de l’ecocidi del Mar Menor. Consideren la norma una vergonya perquè no escolta els ciutadans que reclamen un abocament zero agrícola o urbà, un canvi estructural a l’agroindústria, que no es continuï matant el mar, i un espai de cinc quilòmetres entre el primer camp cultivat i el Mar Menor, per a desenvolupament de l’ecoturisme. Reclamen recuperar l’entorn amb un Mar Menor viu. 

Una joia víctima de la desídia

El Mar Menor, la llacuna salada més gran d’Europa, és un ecosistema d’espectacular bellesa però de fràgil salud. La seva aigua, més temperada i salada que la del Mediterrani, necessita limitacions que no ha tingut des de fa més de tres dècades. Al llarg d’aquestes, ha rebut residus miners, dragats de les goles per permetre l’entrada de barcos de més calat des del Mediterrani i urbanisme desmesurat i sense control en els municipis de la seva costa, on s’han construït urbanitzacions en cursos de rambles i amb una xarxa de sanejament i clavegueram deficient que aboca al Mar Menor.

S’hi ha unit el regadiu il·legal d’un terç de les 60.000 hectàrees del Campo de Cartagena, per la qual cosa les 20.000 hectàrees sense concessió d’aigua l’han extret del subsol, a través de mil pous clandestins i han tret la salmorra en desalobradores. Aquesta agricultura intensiva ha contaminat l’aqüífer subterrani amb 300.000 tones de nitrats. Aquesta entrada de nitrats ha provocat l’eutrofització del Mar Menor, els reiterats episodis de sopa verda amb la consegüent falta de llum, nivell de clorofil·la alt, anòxia de peixos i mort de flora.

La solució per regenerar el Mar Menor està en la terra més que en l’aigua, i així actuarà la nova llei que l’empara.