Violència institucional contra la infància més vulnerable

Entre el 2016 i el juny del 2020, la fundació ha atès 537 nens, nenes, adolescents i joves que han patit algun tipus de vulneració dels seus drets a càrrec de diferents administracions públiques espanyoles. Aquest clima és un caldo de cultiu per als casos més extrems: les agressions físiques o psicològiques. L’informe explica que, en aquell període de temps, 55 nens, nenes i adolescents han assegurat haver patit agressions mentre es mantenien sota el sistema de protecció de menors de la comunitat de Madrid. En la majoria dels casos, en mans dels vigilants de seguretat. Els mateixos nois han acudit a la fundació a la recerca de protecció i auxili i, en altres ocasions, Raíces ha rebut la trucada anònima d’algun treballador del centre. Es tracta de nens i nenes d’entre 12 i 17 anys, la majoria, nois que han arribat sols a Espanya nacionals del Marroc. En un percentatge inferior també n’hi ha de Guinea, Algèria, Gàmbia, la República Dominicana i el Camerun. Els casos de nenes constitueixen només un 5% del total. Entre elles hi ha diverses espanyoles, com una menor que estava embarassada i que, a l’anar ajudar un altre company que estava sent colpejat, va rebre la puntada de peu d’un educador. Després de sagnar diverses vegades, la noia –M.I., de 16 anys– va patir un avortament.   

Estrès, ansietat i baixa autoestima

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

«Ens preocupen molt les conseqüències derivades d’aquest maltractament en la seva salut física, psicològica i en la seva integració social, especialment en un període de desenvolupament vital clau com el de la infància i l’adolescència», explica la presidenta de Raíces, Lourdes Reyzábal. Entre les seqüeles més rellevants hi ha l’estrès, l’ansietat, la baixa autoestima i la normalització de la violència. Mentrestant, les lesions físiques més comunes són ferides, vòmits, fractures i perforació de timpà. «Les autoritats competents en matèria d’infància no han donat a la violència institucional la importància que mereix. Exposa els nens i nenes a una criminalització més gran per la societat», conclou Reyzábal.

Mesures

Fundación Raíces reclama a les institucions una sèrie de mesures per combatre la violència institucional contra la infància. A més de garantir que el model educatiu es basi en el respecte als nens, exigeix evitar la presència de vigilants de seguretat i, en tot cas, limitar la seva intervenció a la seguretat de l’accés al centre de menors. Dotar el sistema de protecció dels recursos necessaris, reforçar els mecanismes externs de prevenció de la violència institucional, com la fiscalia i el Defensor del Poble, i establir mecanismes de denúncia i processos judicials posteriors segurs, eficaços, confidencials i adaptats i accessibles a la infància.