COOPERACIÓ

Acord al País Valencià, Catalunya i les Balears per una normativa lingüística única

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears firmen un protocol històric per col·laborar «a l'establiment d'un model normatiu de llengua comuna que sigui unitari»

Acord al País Valencià, Catalunya i les Balears per una normativa lingüística única
3
Es llegeix en minuts
Miriam Bouiali

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de les Illes Balears han firmat un protocol històric per «cooperar» en el treball i la defensa de la unitat de la llengua que comparteixen els tres territoris, segons publica el diari ‘Levante’. En concret, l’acord, històric i inèdit fins ara, posa per escrit «la voluntat de cooperació de les tres institucions per a l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna que sigui unitari».

En el document –firmat el 7 de juliol tot i que no es va fer públic fins ahir a través d’un escrit conjunt–, s’assegura que, tot i que prioritzaran els punts en comú, sempre es respectarà «la variació geogràfica de la llengua». Així, la «prioritat» en aquesta nova etapa d’entesa estarà posada «en les formes convergents» tot i que alhora s’acollirà i valorarà «la variació interna de cada parlar». A partir d’ara, aquest serà el model en què es basaran els nous recursos normatius que generi cada institució, segons van apuntar en el comunicat.

L’acord rubrica un «compromís» per a l’elaboració «d’un model unitari» i marca un nou camí oficial en què l’AVL, l’IEC i l’UIB, s’insten a establir i facilitar els instruments necessaris per fer possible aquest objectiu comú». En definitiva, i com es pot llegir en el text, «les tres entitats volen contribuir a reforçar la unitat de la llengua i, alhora, facilitar la identificació en el model normatiu de tots els parlants del territori lingüístic».

Sense relació política

Tot i que no té relació directa amb la política, el pas endavant de l’Acadèmia, l’Institut i la Universitat arriba en un moment en què han reaparegut –especialment en l’àmbit de l’Educació–, certs debats que es creien superats però que tornen a utilitzar el valencià com a arma llancívola des de la tribuna política.

En aquest context, els avenços i contactes per arribar a l’acord (que ja han firmat Ramon Ferrer, president de l’AVL, Llorenç Huguet, rector de l’UIB i Joandoménec, president de l’IEC), s’han dut a terme de manera discreta i amb molta cautela en els últims mesos, segons ha pogut saber ‘Levante-EMV’, si bé és cert que, públicament, el president de l’AVL durant els últims anys ja havia allargat la mà, especialment a la institució catalana, en diverses ocasions.

Per exemple, el 2016, a la presa de possessió de nous acadèmics –els primers que no van ser elegits per designació política–, Ferrer ja va defensar que era «difícil entendre que dues institucions que comparteixen una mateixa llengua, interessos comuns i una gran estima per les parles respectives treballin d’esquena l’una de l’altra». Llavors ja va avançar que aquesta col·laboració s’hauria de donar «sense subordinacions» de la institució degana davant la jove (l’IEC compta amb 113 anys d’història mentre que la valenciana va començar a funcionar el 2001).

«Nou temps»

Posteriorment, en un homenatge al lexicògraf Francesc Ferrer Pastor el 2018, Ferrer ja va anunciar l’inici d’«un nou temps» en les relacions entre les dues institucions, i va reiterar la «voluntat» de treballar des del «respecte» pel «futur de la llengua», cosa que s’ha materialitzat ara.

Notícies relacionades

Al camí de la unitat lingüística, no s’ha d’oblidar el pacte per sorpresa de l’AVL amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) que el 2016 va acabar d’enterrar, almenys oficialment, el conflicte lingüístic al País Valencià, al reconèixer el RACV que no tenia sentit quedar-se en l’«extraoficialitat» i els «llimbs» lingüístics que suposava defensar les Normes del Puig, contràries a les Normes de Castelló vàlides avui dia i, per tant, a la unitat de la llengua.

Així mateix, segons ha pogut saber aquest diari, per arribar a una entesa interterritorial ha tingut un paper fonamental Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i ferma defensora de la idea que era necessari col·laborar.