Atracció per la pràctica

La Clàudia Fuentes Masferrer té 19 anys i viu a Tordera. S’ha preinscrit al cicle superior de Formació Professional en Estètica Integral i Benestar, a l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona. Vol complementar així el seu grau mitjà de perruqueria, i la formació de maquillatge professional que rep ara a l’escola Stick Art Studio a Barcelona i que finalitzarà a l’agost, poc abans de matricular-se en Estètica. Seran dos anys més d’FP per a una estudiant que admet: «Sincerament, mai he sigut un noi superestudiós, però ara sé que no és que no m’agradi estudiar, sinó que hi poso passió només quan m’agrada el que he d’estudiar». Clàudia ha jugat a bàsquet des de petita, va arribar a figurar en la preselecció catalana, per la qual cosa va dubtar entre el món de l’estètica i l’esport a l’hora de triar els seus estudis a l’acabar l’ESO. «Vaig pensar a entrar a INEF, però no em veia fent batxillerat, perquè no toques la matèria que t’interessa fins a primer de carrera. I com que l’estètica m’atreia molt, vaig preferir deixar el bàsquet com a afició i triar FP perquè, tot i que també estudies, fas molta més pràctica», explica. El seu germà, una mica més gran que ella, va fer el mateix, li agradava la mecànica i es va apuntar a FP i des que va acabar d’estudiar sempre ha tingut feina. «Això per a mi va ser també un exemple. «El que més m’agradaria és ser autònoma i obrir el meu propi centre d’estètica avançada, amb depilació làser i micropigmentació de celles», diu la jove. «I sé que sempre m’hauré d’estar formant, però no m’importa, perquè ho poso tot en pràctica. El món de l’estètica és molt creatiu i s’ha de tenir la ment molt oberta, és un sector molt innovador en el qual cal estar al dia de cada nova tècnica que sorgeix», comenta la Clàudia. Respecte al cicle mitjà de perruqueria, comenta que «en general em va semblar bé la formació, només que en primer estudiem coses que em semblen innecessàries, i van donar molta importància a les permanents, que és alguna cosa avui una mica desfasada. Hauria preferit dedicar més hores a altres temes més pràctics, com una bona higiene del cabell o tall, que és la base d’una bona perruquera», considera.

               A l’Institut Pere Martell de Tarragona, el Robert Gatell, de 17 anys, ha acabat el primer curs del grau mitjà d’Instal·lacions de Telecomunicacions. Quan finalitzi el segon curs, que començarà al setembre, es matricularà en un grau superior d’Automatització i Robòtica Industrial a l’Institut Comte de Rius. «A l’ESO vaig fer una assignatura optativa de robòtica i em va agradar molt. La pròpia automatització m’interessa, crear màquines que puguin fer un treball com una persona però en menys temps. Això és el que m’agrada, a més del muntatge i la programació», explica el Robert. El batxillerat no li cridava l’atenció «perquè és a base de retenir les paraules i vomitar-les a l’examen i a mi no se’m dona bé memoritzar», argumenta. «En canvi, l’FP és molt més pràctic, has de muntar coses i posar en pràctica el que estàs estudiant, i gràcies a això guanyes experiència alhora que et formes, mentre que que amb la teoria no passa», diu. «Tens una base de teoria però que tu mateix la vas posant en pràctica, corregint els teus errors, així, quan acabes el curs, també has après a corregir», afegeix. El Robert es va assessorar amb una persona que treballa en el sector de la robòtica. «Em va aconsellar que fes primer el mòdul de Telecomunicacions perquè aprendria a connectar-ho tot», detalla. Satisfet amb la seva elecció, també reconeix que estudiar li sembla «molt avorrit, però si ho combines amb la pràctica, encaminat al que t’agrada, és més curiós. I si una cosa t’agrada, la fas bé. Jo si treballés en la robòtica sé que aniria a gust a treballar», afirma Robert Gatell. En el primer curs d’FP eren 21 a classe, 20 nois i una sola noia. I entre els seus professors, les professores impartien anglès i assignatures teòriques, mentre que els de les matèries pràctiques i tècniques eren tot professors.