El Pla d'Urgell i la Noguera es blinden per frenar un altre rebrot

Les comarques del nord i l'est de Lleida acullen temporers per recollir peres i pomes

«Si fa falta, prohibiré que dormin al carrer», diuen diversos alcaldes, que temen l'arribada d'aturats

zentauroepp54076922 colell200715182311

zentauroepp54076922 colell200715182311 / Jordi V Pou

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El rebrot del coronavirus als set pobles del Segrià, que avui es tornaran a confinar finalment i que ja ha costat la vida de quatre persones, deixa algunes lliçons. Primer, que falten més sanitaris per rastrejar el virus. I, segon, que les empreses fructícoles, siguin origen dels rebrots o no, han sigut sens dubte un canal de transmissió. Tot agreujat perquè moltes persones vulnerables s’han acostat a Lleida per buscar una feina que no han trobat, vivint amuntegades i de forma insalubre, o perquè molts dels que s’han contagiat no podien permetre’s el luxe de tancar-se.

Si bé molts pobles del Segrià comencen a deixar enrere l’època de recol·lecció de la fruita més dolça, altres municipis al nord i est de Lleida, avui menys afectats pel virus, inicien aquest mes la recollida de la pera i la poma fins a mitjans d’octubre. Els alcaldes, que es confessen sense recursos, miren de fer els deures.

Contagis a Balaguer

A l’Àrea Bàsica Sanitària de Balaguer (Noguera), la taxa de contagis de coronavirus està en 134 persones per cada 10.000 habitants. Els registres també han pujat al Pla de l’Urgell, amb 3.000 positius confirmats i 76 casos per 10.000 habitants. Encara no s’aproximen als més de 300 a la ciutat de Lleida o Alcarràs (Segrià), però hi ha «preocupació», en paraules del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, per l’augment de casos a la zona. La diputació demana que les dues comarques es puguin incorporar en el pla de coordinació de protecció civil, el Procicat, creat ara per al Segrià, en vistes que s’aproxima allà la campanya de la fruita.

Els alcaldes d’aquests pobles ja tremolen, i fa diverses setmanes que adopten mesures. Per primera vegada molts municipis han obert espais de confinament perquè els temporers puguin aïllar-se i passar la quarantena si s’infecten.

És el cas de Golmés (Pla d’Urgell), que ha habilitat una vintena de llits, dutxes i lavabos en dependències municipals. Els vuit pobles amb producció fructícola d’aquesta comarca han elaborat una llista de tots els temporers contractats. Utilitzen el passaport, i no el NIF, conscients que molts paguen per utilitzar permisos de treball aliens. «Hem demanat als agricultors i cooperatives que abans de començar a treballar ja tinguin tots els temporers contractats i, a més, els garanteixin una vivenda dins del poble: res d’anar-se’n a Mollerussa o a altres municipis, cal evitar desplaçaments», explica l’alcalde, Jordi Calvís.

Prohibit dormir al carrer

El que volen evitar aquests pobles és que es repeteixin les imatges de Lleida, Alcarràs o Aitona, al Segrià, amb centenars de persones sense llar vivint al carrer o en pisos amuntegats, fent voltes i esperant trobar una feina per poder menjar. 

«Estic disposat a prohibir que la gent dormi al carrer, han de tornar al lloc habitual de residència», assumeix Calvís. Una decisió que comparteixen la pràctica majoria dels alcaldes de la zona, com Ramon Cónsola, de Bell-lloc d’Urgell. En aquest municipi ja fa 20 anys que van crear un alberg per als temporers que treballaven i no tenien vivenda. Ara habilitaran un espai per confinar els positius, però insisteix que aquest espai només està previst per a «aquells que treballin, que tinguin un contracte».

El regidor Pou i l’alcalde Calvís, condicionant l’alberg per a possibles contagis. / jordi v. pou

La por del brot és real, en part, per les derivades econòmiques que pot portar en aquesta zona. «Imagini’s ara que tanquen una empresa a causa d’un brot, o bé que confinen un pagès i s’ha de parar la recol·lecció. ¿Em pot dir de què s’alimenta aquesta família, si no obté cap compensació econòmica?», es pregunta Cónsola. Un dubte, que diu, «cap alt càrrec» ha sabut encara respondre’ls. La fruita no es pot quedar a l’arbre, ni a les plantes d’envasament. «És inassumible per a moltes famílies», afegeix l’alcalde.

Els alcaldes, a més, diuen «no tenir recursos ni informació» per fer front a un rebrot d’aquestes característiques, i assenyalen el discurs de l’alcalde d’Alcarràs, Manel Ezquerro. «Necessitem menys helicòpters i més sanitaris. I no pot ser que els alcaldes no sapiguem on ni com viuen les persones que s’han infectat», lamenta.

«No som els culpables», diuen els agricultors

Algunes d’aquestes mesures les han pres els alcaldes, juntament amb les organitzacions agràries. És el cas de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), que ha assessorat alguns alcaldes del Pla d’Urgell i la Noguera. El seu president, Pere Roquer, recorda que al Segrià els agricultors han hagut d’afrontar despeses no previstes, com el pagament de centenars de tests PCR per a les plantilles quan s’han detectat brots, a més d’instal·lar controls de temperatures o gels desinfectants.

«Estem farts que s’assenyali el sector fructícola com si fóssim els culpables del rebrot, nosaltres només estem detectant el que està passant després de la desescalada, que és que el virus s’ha expandit, i ens hi va el pa», insisteix.

Notícies relacionades

És una tesi similar la que defensa Manel Simón, president d’Afrucat, una de les patronals fructícoles més grans a Lleida. Afrucat assumeix que, malgrat que demanessin 30.000 treballadors a la campanya al març, al final 20.000 van treballar «com a màxim». «Hem pagat tests de la nostra butxaca, hem posat gels hidroalcohòlics, hem fet protocols sense que ningú ens digués res...» ¿I quan un treballador s’ha de confinar, el que el supleix, li fan PCR? «Ni Salut ni ningú ens hi ha obligat», respon.

De moment el Govern ha obert 34 procediments de sanció en empreses frutícoles del Segrià. Però potser la frase més reveladora és la que pronuncia Pere Moraño, propietari d’Intergolmés, una empresa fructícola a Golmés. Cada matí controla la temperatura dels treballadors, ha fet torns per evitar contagis, utilitza gel hidroalcohòlic sovint, i tem per la seva butxaca. «Jo no sé si ho faig malament, o ho faig bé: faig el que puc. I com ens tanquin, ens n’anem a la ruïna».