27 set 2020

Anar al contingut

CONTROVÈRSIA JURÍDICA

Constitucionalistes discrepen de la interlocutòria de la jutge de Lleida

Els experts creuen que el Govern sí que té competències per confinar la població per motius de salut

Precedents com l'hotel de Tenerife o el cas d'Igualada semblen contradir la decisió judicial

Miriam Ruiz

Constitucionalistes discrepen de la interlocutòria de la jutge de Lleida

La decisió va arribar de matinada, però amb prou feines havia començat el dia quan ja es multiplicaven les veus crítiques amb la interlocutòria de la jutge de Lleida que rebutjava el confinament de la Generalitat. Entre els juristes, hi ha també els que consideren que la decisió era «previsible» –els mateixos que defensaven que no hi havia pla b a l’estat d’alarma–. Entre d’altres, el catedràtic de Dret Processal (UB) Jordi Nieva-Fenoll, que afirma que «ningú és competent per anul·lar un dret fonamental», ni tan sols la Moncloa. En el que tots semblen coincidir és que el temps és fonamental en una crisi sanitària, i mentre la Justícia dirimeix, el virus es continua propagant sense instruments per controlar-lo.

El catedràtic de Dret Constitucional (UB) Xavier Arbós creu que la jutge «s’equivoca». El constitucionalista afirma que el confinament domiciliari és una suspensió del dret a la lliure circulació, i això no es pot posar en marxa ni tan sols mitjançant l’estat d’alarma, sinó amb el d’excepció. Però davant d’una epidèmia «està justificat que les autoritats hi intervinguin, perquè està en joc el dret a la vida, i és comprensible que se sacrifiqui el dret a la lliure circulació per preservar aquest altre».

Arbós recorda que el mes de febrer, abans que s’aprovés l’estat d’alarma, centenars de turistes que s’allotjaven en un hotel de Tenerife van ser confinats davant d’un cas positiu per coronavirus. El jutjat contenciós administratiu va ratificar aquesta decisió sanitària que restringia drets dels ciutadans. «La qüestió no és si el que procedeix és l’estat d’alarma, sinó si en funció de criteris sanitaris es pot arribar a l’extrem de limitar o suspendre la llibertat de circulació», afirma Arbós, que afegeix que la decisió la pren «l’autoritat sanitària, que a Catalunya ara és la Generalitat». 

Més crític es mostra l’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías, que assenyala que la interlocutòria és «un disbarat jurídic» que «confon l’estat d’alarma amb mesures concretes de confinament». Per a l’expert, que la Fiscalia s’oposés a les mesures del Govern era més previsible per la seva «obsessió per negar competències a Catalunya».

A més, «no té obligació de ser coherent i pot fer servir arguments més o menys desbaratats». Però la jutge utilitza «una argumentació molt dolenta», insisteix Urías, que creu que «això ve fins i tot a contradir el decret de nova normalitat, que preveu retallades de drets sense utilitzar l’estat d’alarma». 

Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional (UAB), coincideix que existeix tot un bloc d’instruments jurídics que sostenen la decisió, com la llei de mesures especials en matèria de Salut Pública o la llei general de Salut Pública. Un jutge va avalar el confinament indiscriminat als 70.000 veïns d’Igualada previ a l’estat d’alarma i «no hi va haver cap problema», recorda.

Per a Arbós, la jutge no té en compte les conseqüències de la seva decisió. «Deixar sense efecte la resolució de la Generalitat significa permetre l’expansió del virus, no pondera l’impacte que pot tenir sobre el dret a la vida».

La solució del decret llei

Urías recorda que, sent «un disbarat, no queda més remei que acatar» la decisió judicial. Una opció seria que la Generalitat presentés un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia català, però «els temps són imprevisibles». Precisament per accelerar aquells temps, Arbós aposta pel decret llei que ha anunciat el Govern com la via més immediata. «Significa posar el comptador a zero, perquè la forma de bloquejar-lo requereix un recurs del Govern o d’almenys 50 diputats davant del Constitucional». No necessitaria, per tant, ratificació judicial. 

Arbós creu que «la Generalitat ha sigut poc escrupolosa a l’hora d’exhibir les competències que té» davant dels tribunals encarregats d’avalar la seva resolució, com sí que va fer en el cas d’Igualada. Però «que no hagi fet gaire bé els deures, donada la pressa, no és tan greu com perquè la jutge no hagi tingut en compte les lleis que poden emparar la Generalitat».