Models matemàtics i decisions polítiques

La pandèmia de la Covid-19 ha posat de manifest el paper dels models matemàtics en la presa de decisions polítiques. El govern del Regne Unit, per exemple, va optar inicialment per l’estratègia d’immunitat de grup (deixar que el virus s’escampi perquè la gent s’infecti i s’immunitzi) justificant la decisió en els resultats d’un model de l’Imperial College London. En el moment d’escriure aquest article, els Estats Units estan definint estratègies per reduir els 179.106 morts que un model de la Universitat de Washington havia previst l’1 d’octubre del 2020.

Els nombres produïts per models matemàtics són atractius per la seva aparença de neutralitat, objectivitat i precisió. Inclús així, són el producte de les decisions preses durant el procés de creació del model. En aquest estadi, els investigadors decideixen com conceptualitzar el fenomen d’interès, quines variables incloure-hi o excloure’n, o quina informació es considera fiable i quina és massa especulativa per ser tinguda en compte.

Com que un mateix fenomen es pot modelar de moltes maneres diferents, el disseny final d’un model té un component important de subjectivitat. Quan s’ignora aquesta multiplicitat d’alternatives s’obvien les incerteses inherents a qualsevol fenomen complex. Els models esdevenen llavors instruments de predicció o justificació, boles de vidre amb què es visualitza, de forma espúria, un futur diàfan, plenament previsible.

Els riscos derivats d’aquest ús dels models són enormes. Per exemple, l’estratègia del Regne Unit ha situat el país al capdavant dels rànquings internacionals en nombre de morts per Covid-19. El 2007-2008, malgrat haver-hi nombrosos models econòmics, cap va servir per informar la població de la magnitud i intensitat de la crisi financera que s’acostava. Al contrari, molts analistes apunten que l’excés de confiança en els models matemàtics basats només en valors borsaris va ser un dels factors que van inflar desorbitadament la bombolla financera.

Tot i així, els models poden ser instruments amb un gran valor social quan es dissenyen i s’utilitzen apropiadament. Les prediccions atmosfèriques són un exemple: a pesar que es tracta d’un fenomen de gran complexitat amb incerteses irreductibles, els físics han après a comunicar-les i els usuaris a interpretar-les.

Per fomentar un ús responsable dels models matemàtics, l’equip de 22 científics d’universitats europees, nord-americanes i australianes coordinat per Andrea Saltelli (Universitat de Bergen, Noruega) hem publicat un manifest a la revista ‘Nature’ (A. Saltelli et al. 2020. Five ways to ensure that models serve society: a manifiesto. Nature 582 (7813) 482:484).

Cinc normes

Proposem cinc normes perquè els models facilitin una presa de decisions més oberta i plural: 1) comunicar les incerteses, 2) evitar l’excés de complexitat, 3)  fer explícites les preferències i biaixos, 4) tenir en compte les conseqüències de la precisió espúria, i 5)  reconèixer la ignorància com a virtut que guia la investigació.

En termes generals, com més elements i estructures té un model, més gran és el seu espai d’incertesa. L’investigador ha de trobar un equilibri raonable entre la realitat complexa que el model intenta capturar i la possibilitat d’explorar i explicar aquest espai d’incertesa. El model de la Universitat de Washington és un exemple de com la falta d’atenció a les incerteses (per exemple, la ràtio de reproducció del virus, la ràtio de mortalitat, el nombre de malalts asimptomàtics) produeix resultats d’espúria precisió. Quan el model s’utilitza per guiar polítiques, ocultar incerteses pot donar lloc a decisions potencialment catastròfiques.

La millor manera d’evitar que els models amaguin els seus marcs interpretatius (incloses les preferències polítiques) és a través de processos de participació d’experts i d’actors socials diversos. Aquests processos fan emergir la varietat de perspectives possibles i promouen la transparència i la robustesa en termes de replicació.

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

Les normes que proposem haurien de prevenir que la ciència s’utilitzi com a cavall de Troia per justificar decisions que responen a criteris estrets o polítics. Els models matemàtics són útils per explorar els efectes de decisions en situacions de gran incertesa. Tot i així, mal utilitzats, també poden ser instruments perillosos. Les hipòtesis, les limitacions i les incerteses han de ser obertament debatudes. Una modelització genuïnament rigorosa ha d’anar més enllà de la matemàtica i reconèixer-se com una activitat social.