09 d’ag 2020

Anar al contingut

els rebrots a catalunya

La Generalitat extrema el confinament a Lleida i set municipis del Segrià

Les mesures anunciades entren en vigor aquesta mitjanit i seran vigents fins que no hi hagi una nova resolució

Durant una setmana l'abast del virus no ha fet més que créixer, i la pugna política alentia la presa de decisions

Elisenda Colell

La ciutat de Lleida i set pobles més de la comarca del Segrià es despertaran aquest dilluns amb mesures més restrictives per provar de contenir la ja descavalcada expansió del coronavirus, que ha tornat a posar una daga al coll del sistema sanitari. Després d’unes quantes setmanes amb dades epidemiològiques alarmants de l’abast del virus, i amb una guerra oberta entre els socis del Govern entre pors d’una desfeta econòmica, finalment la Generalitat ha optat per intervenir en els municipis més afectats i aplicar restriccions a mig camí entre el confinament total i la ‘nova normalitat’.

Els veïns de Lleida, Seròs, Alcarràs, Torres de Segre, Aitona, Soses, la Granja d’Escarp, Massalcoreig i Ramiat no podran sortir del seu municipi si no és que han d’anar a treballar o cuidar persones dependents, i només podran sortir de casa per anar a comprar (a segons quin comerços, amb cita prèvia) o passejar si ho fan amb les persones amb qui conviuen. En principi són unes 160.000 persones afectades, tot i que el pas dels temporers ha duplicat la població de molts municipis.

Municipis confinats al Segrià - Lleida pel coronavirus

En només una setmana, els municipis reconfinats del Segrià han vist com es duplicaven els casos de positius de coronavius. En set dies han passat de 300 a 600 casos positius nous, i aquest diumenge es va arribar a 190 nous positius, segons va exposar la consellera de Salut, Alba Vergés. Són ja un centenar les persones que han hagut de ser hospitalitzades als diferents centres sanitaris de la comarca. «A la resta de Catalunya, d’entre totes les proves PCR que fem, hi ha entre un 5% o un 3% de positius. En canvi, en aquests municipis la taxa arriba al 38%», va exposar la consellera Vergés per provar d’explicar que les restriccions –no va voler parlar de confinament– són per motius «merament» mèdics i de salut pública. La mesura arriba després que la setmana passada el president Torra desmentís la consellera de Salut, sorprengués alcaldes i veïns, i anunciés, en dissabte, el tancament de la comarca.

Al llarg d’aquesta setmana, mentre els casos positius del virus i els simptomàtics no feien més que augmentar, els sanitaris alertaven que faltaven moltes mans per atendre els malalts. Una gran part de la plantilla feia vacances, i malgrat la crida de prop de 200 voluntaris, les noves incorporacions no es podien fer efectives per no ser del perfil desitjat. Divendres, Salut deixava de parlar de brots i reconeixia que el virus ja campava al seu aire per la zona. Dissabte es va obrir una tercera planta per als malalts de coronavirus a l’Hospital Arnau de Vilanova, i es va instal·lar un envelat annex en un CAP de la ciutat per fer els cribratges de malalts. Però moltes de les mans que s’utilitzaran per aquests serveis seran els metges i infermers de l’atenció primària, que fins ara havien de seguir els contactes més estrets dels infectats per evitar la propagació del virus. El col·lapse general del sistema es va fer més que evident.

La topada política

En paral·lel a la situació mèdica, les restriccions del moviment es feien pregar i les administracions es limitaven a fer crides a la responsabilitat col·lectiva: l’ús de les mascaretes, la distància de seguretat i rentar-se les mans. El motiu era merament polític. Els dos socis de govern a la Generalitat, ERC i JxCat, no amagaven les seves diferències. Els primers apostaven per evitar el confinament domiciliari i les mesures restrictives perquè el teixit empresarial de Ponent podia patir, i molt. Els empresaris de l’hostaleria, els comerciants, els alcaldes i fins i tot la mateixa síndica de Lleida demanaven evitar un tancament que col·lapsaria l’economia de la zona, en plena campanya fructícola. En canvi, l’entorn de Torra veia amb bons ulls aplicar més mà dura per aturar els brots.

Finalment, aquest diumenge es va imposar una restricció a mitges. La zona afectada és molt més petita, només vuit municipis del Segrià, i s’ha salvat les empreses fructícoles, que són un servei essencial. En aquestes localitats hauran de tancar els gimnasos, els poliesportius, les biblioteques, els hotels i els clubs nocturns. Se suspenen tots els actes culturals, i els bars i els restaurants només podran oferir servei a domicili. Les botigues i el petit comerç podrà obrir, però amb cita prèvia. «Ens volen arruïnar, són uns ineptes», esbroncaven ahir un grup de veïns l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, quan sortia de la roda de premsa. Un alcalde que, a més, haurà d’ampliar els dispositius municipals durant el dia per poder donar empara a les més de 300 persones que han arribat a Lleida buscant feina al camp, no n’han trobat i s’han vist en la misèria absoluta.

«Farà molt mal, ja veurem com ens en sortirem», reconeixia ahir indignat l’alcalde d’un dels municipis afectats. Fins a l’últim moment, i això és un quart d’hora abans de la roda de premsa, els alcaldes de les poblacions afectades per aquestes mesures no sabien com s’acabaria la història. Fonts consultades expliquen que les autoritats del territori van pregar ajornar el confinament una vegada i una altra a les conselleries. Els presidents de la Diputació de Lleida i del consell comarcal van prometre ahir ajuts econòmics per a les empreses afectades, però no van concretar ni l’abast, ni la quantitat. L’alcalde de Lleida ho va demanar al Govern de cara a l’agost, i també va reclamar més personal sanitari a la zona.

A mesura que els lleidatans es tornen a tancar a casa, els contagis pel coronavirus s’estenen més enllà dels confins del Segrià. Les àrees sanitàries del sud de la Noguera ja registren 200 casos de coronavirus per cada 10.000 habitants, i al Pla d’Urgell ja són 2.000 els casos positius. És precisament allà on es desplaça, a partir d’avui, el gruix de la campanya de la fruita, que s’encarregarà de recollir peres i pomes. El govern no ha volgut respondre sobre si caldrà prendre més mesures de restricció a altres zones de la província. «No es descarta res», va sentenciar la consellera de Salut.