Desconcert a Lleida per un confinament «irreal»

Qualsevol ciutadà que volgués acudir al mercat dominical de Torrefarrera, el segon més gran de Catalunya, podia abandonar l’autovia A-2 procedent de Barcelona o de Saragossa sense trobar-hi cap obstacle. Torrefarrera és un municipi de la comarca ‘confinada’ del Segrià on hauria d’estar prohibit accedir, però no ho està. Des d’aquest mercat –que tenia només parades de fruita i presentava una afluència notablement inferior a l’habitual–, per la mateixa raó, aquest matí es podia agafar el cotxe i dirigir-se cap a Aragó o a la resta de Catalunya. 

La Maire (58 anys) i la seva filla Jordina (28 anys) han sortit a passejar amb bicicleta i han passat també sense problemes un altre control. Aclarien que elles no incomplien cap restricció amb el seu passeig, ja que no han sortit de la comarca –és cert–, però aquesta informació no han necessitat provar-la davant els agents. La resta de vehicles tampoc han tingut cap problema. Mentre aquest diari s’ha mantingut davant un dels punts de control, cap vehicle ha sigut desviat del seu propòsit. Els policies, que fan el que se’ls demana, no semblaven tenir ordres de posar-se exigents, sinó al contrari. 

Els temporers

La Victòria i el Daniel retreuen a l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo (ERC), el fet d’haver deixat que les precàries condicions en què es troben els temporers –jornalers contractats durant la collita de la fruita, que aquests dies està en ple pic de feina– s’enquistés durant tantes setmanes al nucli antic. El mateix paer en cap assenyalava a Catalunya Ràdio que la Plana de Lleida –una zona on viuen 300.000 persones– ha absorbit la major part dels «més de 30.000 treballadors» que s’han desplaçat des de diversos racons d’Espanya o de països com Itàlia. Alguns s’han passat setmanes dormint al ras al nucli antic o en vivendes insalubres. Molts sense papers per treballar –Pueyo no ha deixat escapar la bola per rebutjar cap al camp del govern de Pedro Sánchez (PSOE) la culpa de la situació irregular dels temporers– tot i que això, segons sospiten alguns, no impedeix que hi hagi empresaris que els ocupin en negre. 

La Maire i la Jordina creuen que l’acumulació de temporers és potser una part de l’explicació del que ha succeït a Lleida. Però n’hi ha més: «Les terrasses del carrer Major han estat plenes aquestes setmanes». La Victòria, que treballa en una perfumeria, lamentava que els clients havien baixat la guàrdia amb l’hidrogel i la mascareta. 

Ningú sap per què ha esclatat a Lleida el rebrot més greu de la península i la temptació de creure que han sigut els temporers, sense proves, és intensa. El Segrià és una demarcació que va tenir poca afectació per coronavirus durant la fase aguda de la pandèmia i ara presenta una concentració de 150 casos per cada 100.000 habitants, malgrat registrar temperatures superiors als 35 graus. «Si aquí no ha parat el virus, està clar que la calor no és la resposta», raonava el Daniel. 

Cop econòmic

Si el confinament –validat per un jutge que ha comprès que la mesura és «proporcional»– servirà o no per aturar el rebrot es veurà durant els pròxims dies. Del que no hi ha dubte és que ha deixat anar un dur revés a la malmesa economia de la zona. «Ha sigut una galleda d’aigua freda. Hi havia hotels amb una reserva que vorejava el 90%, s’havien previst trobades i celebracions... tot això ha sigut anul·lat», resumia l’alcalde, que lamentava el poc marge de temps que han tingut per organitzar-se. La consellera de Salut, Alba Vergés (ERC), havia dit divendres 3 de juliol a la tarda que no hi hauria confinament a Lleida i dissabte estava reunida a primera hora amb el president Quim Torra (JxCat) i amb el conseller d’Interior, Miquel Buch (JxCat), per decretar d’urgència el contrari. «Els veïns de Lleida mereixíem un marge superior per organitzar-nos millor», ha criticat Pueyo, que va saber del tancament mitja hora abans que ho anunciés Torra.

El marit de la Maire ahir dissabte ja havia sortit d’excursió a la muntanya i hi tornarà aquesta nit. «Suposo que el deixaran entrar», esperava aquesta dona, directora d’una escola de la ciutat. «Tenim amics que han anul·lat les vacances que acabaven de contractar perquè en teoria no podrem sortir de Lleida», remarcaven el Daniel i la Victòria. 

«Carrer Cavallers»

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Lleida continua fent vida normal tot i que se sent confinada. Han començat les rebaixes i els bars estan oberts. Aquest migdia, a la terrassa plena de gom a gom del Carlito’s Ham, el grup de de Los Hernández –molt bons– entonaven la rumba local ‘Carrer Cavallers’: «La Rambla s’omple de cotxes. I nanos recent llevats. Ells, com si sentissin ploure, segueixen de bar en bar». El carrer de Cavallers citat a la cançó és també l’eix que creua el nucli antic de Lleida on han niat precàriament més temporers.

L’hospital Arnau Vilanova té tres carpes de campanya muntats però buits, de moment. Els infectats estan en una planta i els familiars, en quarantena en un hotel. Al costat, la residència per a la tercera edat que podria emportar-se la pitjor part, com sempre. La ciutat s’acomoda dins d’un tancament que percep «irreal» quant a la mobilitat però sever per a l’economia. Sense comprendre gaire per què s’aplica amb laxitud si era tan urgent.