Salvador Illa: «Jo toco de peus a terra»

¿La vida decideix per un?

Sí, moltes vegades sí.

¿Com analitza el que li ha passat des de la seva arribada al ministeri?

A nivell personal, jo era molt conscient de la responsabilitat que assumia. No podia preveure que les coses fossin com han anat, per descomptat. Però tinc prou experiència en la política i el sector públic com per saber que poden passar coses...

Poden passar coses, sí, però aquesta semblava increïble fa sis mesos...

Un, jo era conscient del que assumia. Dos, ens precipitem posant etiquetes. Tres, de vegades la vida et posa en situacions inesperades, i quan és així no tens més opció que fer-hi front.

Sense la seva gestió de la crisi sanitària, la seva projecció política avui seria molt inferior. Avui és el membre del Govern més ben puntuat per l’opinió pública. Això catapulta la seva carrera.

M’entendrà si li dic que ni volia ni esperava això.

Bé, però és aquí.

Sí, és aquí. I jo toco de peus a terra. Hem intentat fer front a una situació molt complicada fent-ho el millor que sabíem. Però sé valorar les coses en la seva justa dimensió. Això ha vingut com ha vingut i jo vull posar de relleu el meu equip, tot el Govern i el president. I els professionals sanitaris, els ciutadans i les comunitats autònomes.

Té els peus a terra i la resta del cos a l’avió: és el socialista més demanat.

És un honor que els meus companys vulguin que contribueixi a les seves campanyes electorals. Crec que aniré més amb cotxe que amb avió, però seré allà per ajudar en tot el que em demanin i jo pugui.

Una mostra més de l’empenta de la seva projecció política... ¿Candidat a la Generalitat a mitjà termini?

Candidat socialista a la Generalitat només n’hi ha un: Miquel Iceta. No vull entrar en aquestes valoracions. Tinc molt clar l’encàrrec que m’ha fet el president i ho intentaré complir de la millor manera que sé. Aquest és el meu horitzó.

El virus ha posat el focus en com serà el món després de la pandèmia. Vostè no té formació sanitària, però sí filosòfica. Uns pensadors (Zizek) pronostiquen una societat més solidària i comunitarista. D’altres (Han) prevenen contra un capitalisme autoritari. D’altres miren des de la barrera de l’escepticisme. ¿S’identifica amb algun d’aquests corrents?

És prematur aventurar per on aniran les coses. Hi haurà canvis profunds. En la relació amb la mort, que serà de més acceptació i tolerància. La relació amb la ciència també canviarà. La societat serà menys arrogant. L’economia haurà de ser més respectuosa amb el medi ambient: qui abans agafi aquest camí, millor li anirà. També hi haurà temptacions de tancar-se, pulsions més nacionalistes, tancar-se davant el món: aquest seria un camí equivocat. La consideració del públic creixerà.

Notícies relacionades

Salvador Illa: «Potser vam pecar d'arrogància amb el virus. Tots vam arribar tard»

Salvador Illa: «Si algú vol utilitzar la taula de diàleg com una arma electoral, comet un error molt greu»

El 2008, a l’esclatar la crisi financera, Sarkozy va anunciar una refundació ètica del capitalisme. 

Espero que hi hagi una vacuna, però també espero que sapiguem conjurar el risc de no aprendre res d’aquesta crisi. És veritat que moltes lliçons de la crisi financera han caigut en l’oblit, però fixi’s que la Unió Europea està reaccionant ara amb una voluntat solidària, de manera molt diferent de la de llavors.