Castigat per la Covid: un pare de Girona no pot recollir la seva filla al Canadà

El somriure de la Natàlia, la seva curiositat innata i la seva vitalitat pròpia d’una nena de 8 anys (en fa 9 a l’octubre) s’estan trobant a faltar aquest estiu a la Costa Brava. I tot per un tema de silenci burocràtric. Òscar Ballester, el seu pare, fa diversos mesos que lluita contra telèfons i ‘mails’ (res presencial per la Covid-19) per intentar poder anar a recollir la seva filla al Canadà. Els pares de la Natàlia es van separar quan ella era molt petita i des d’aleshores, seguint el conveni establert, cada estiu passa les vacances amb l’Òscar. Aquest any la pandèmia ha posat en evidència una burocràcia administrativa sense fi que, de moment deixa la Natàlia sense poder venir a Catalunya (i això que també té nacionalitat espanyola).

La Natàlia viu amb la seva mare al Canadà i l’Òscar havia de viatjar a Toronto el 20 de juny en un vol d’Airtransat, però la pandèmia va fer que li retardessin el desplaçament fins al 2 de juliol, un viatge que també li han cancel·lat per la prohibició d’entrada al país. Ara està esperant la següent finestra per anar fins al Canadà, però de moment no pot. Normalment, la mare de la nena l’acompanyava a l’aeroport, allà la recollia el seu pare i junts embarcaven en un vol fins a Barcelona. Per a això, aquest any l’Òscar necessita anar a Toronto amb un permís especial de les autoritats canadenques que l’autoritzi a entrar al Canadà, recollir la seva filla, i tornar a Espanya el mateix dia.

Tot passa per París

Des que va esclatar la crisi de la Covid-19 «totes les autoritzacions s’emeten des de l’Ambaixada del Canadà a París, això és el que em van comentar quan vaig trucar al Consolat de Barcelona». El pare de la Natàlia ha trucat infinitat de vegades a París sense obtenir cap resposta. Els ha enviat cartes i correus exposant la situació, detallant-ho tot amb els vols possibles, els ‘timmings’ i el procediment acordat amb la mare perquè pugui recollir la seva filla. Fins avui silenci administratiu. Probablement l’ambaixadora, Isabelle Hudon, no sap res del tema. Tampoc obté resposta del Ministeri d’Immigració del Canadà. «Si no obren un expedient a l’ambaixada no el tramitaran. Si ho fessin, la solució seria molt simple», explica l’Òscar. Quan va aconseguir contactar van dir que en 48 hores respondrien. Encara està esperant.

El cas de la Natàlia no és únic en tot aquest embolic administratiu que el coronavirus ha posat encara més en evidència la precarietat i la lentitud del sistema. De casos de pares i mares que no poden veure els seus fills se n’han donat molts durant el confinament, però sembla que ara que està acabant, i la nova normalitat no és tal. La burocràcia no és només la mateixa, sinó que n’hi ha més.

La situació que exposa l’Òscar posa sobre la taula la poca agilitat de les lleis. «És absurd, perquè podria quedar-me al Canadà amb el meu visat durant sis mesos si fes una quarantena de 15 dies (podent anar a buscar el diari o a comprar com ha passat aquí), però en canvi no puc anar a recollir la meva filla a l’aeroport i emportar-me-la a Espanya, una cosa que mirant-ho bé és menys invasiu per a la salut dels canadencs... i això que no he patit la Covid-19», es lamenta. «No puc anar i exposar-me a una sanció, a més, tinc a la meva mare acabada d’operar de càncer i no puc quedar-me allà gaires dies», explica.

Notícies relacionades

La Loteria repartirà un rècord de 2.772 milions d’euros

Tensió a Badalona pel reallotjament de la gent desnonada del B9

Natàlia, com a ciutadana espanyola amb doble nacionalitat, no hauria de passar quarantena a Espanya a la seva arribada. Tampoc ningú l’hi exigirà, ni tampoc a l’Òscar a la seva arribada del vol de 16 hores per recollir-la. Alguns l’han animat a presentar-se al Canadà sense aquest permís i explicar allà el tema, però l’Òscar no ho té tan clar. Segons el funcionari d’immigració que toqui no només li pot impedir l’entrada al Canadà, sinó que el pot sancionar per haver comès una il·legalitat. «M’exposo a una multa de 750.000 dòlars (uns 668.000 euros), a passar sis mesos a la presó i, el que és pitjor, a estar cinc anys sense poder entrar al Canadà i sense veure la meva filla», explica l’Òscar a EL PERIÓDICO.

En la seva desesperació per intentar veure la seva filla, amb qui no coincideix des del febrer passat quan la va anar a visitar al Canadà, es va posar en contacte de nou amb el Consolat de Barcelona per «demanar que des d’allà fessin una gestió sobre això per un tema clar de reagrupament familiar». Però res. Li van comentar que la cònsol, Collenette Jonelle Scott, només intervenia davant temes urgents. Pel que sembla, una nena de 9 anys que li diu al seu pare quan hi parla per telèfon «Papa, quan vindràs a buscar-me..» no és un tema «urgent».