Els trastorns mentals s'agreujaran per la crisi econòmica de la Covid-19

Com ja van constatar en un treball anterior fet després de la crisi del 2008, els investigadors Miquel Roca, aleshores també degà de la Facultat de Medicina de les Illes Balears, i la seva companya i antecessora Margalida Gili, si la situació econòmica derivada de la pandèmia de coronavirus s’allarga en el temps, hi haurà un repunt de casos de patologies mentals, informa ‘Diario de Mallorca’, del mateix grup editorial que ‘El Periódico de Catalunya’.

Així ho corrobora la metge de família Caterina Vicens, investigadora junt amb els dos anteriors del grup de trastorns d’alta prevalença en Atenció Primària de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Balears (IdISBa).

Aquesta professional, especialitzada en l’estudi de la freqüència del consum d’ansiolítics i hipnòtics entre la població de les illes, revela que al voltant d’un 15% de les trucades (consultes mèdiques, en realitat) que atenia cadascun dels metges de capçalera de cada centre de salut durant les fases més dures del confinament tractaven problemàtiques d’ansietat i insomni.

¿Què passarà amb el meu bar o amb el meu taller? ¿Mantindré la feina o després de l’erto vindrà l’acomiadament? Aquests eren alguns dels motius més adduïts pels usuaris per explicar el seu desassossec i intranquil·litat, explica la doctora Vicens.

«En definitiva, manifestaven por del futur, temor davant del que els queia al damunt. Entre tres i quatre trucades de les 20 o 25 que atenia cada dia feien referència a aquestes situacions, entorn d’un 15% del total», calcula l’especialista.

Psicoteràpia positiva

Aquests casos, que la doctora Vicens admet que es van anar reduint a mesura que s’avançava en les fases de la desescalada i el confinament anava fent-se menys dur, es tractaven amb psicoteràpia, «en positiu, veient el costat bo de totes les coses que ens passen», diu, i, quan no quedava més remei, amb medicació perquè el pacient es relaxés i almenys pogués agafar el son. 

«Els vam prescriure ansiolítics (per mitigar l’ansietat) de forma puntual i hipnòtics perquè puguin dormir millor», corrobora l’experta que, d’aquesta manera, no descarta que s’hagi produït un cert repunt en el consum d’aquests fàrmacs durant les fases més dures del confinament ja que, remarca, «les persones estaven més ansioses perquè la incertesa genera ansietat».

Aquests casos, que han anat disminuint de la mà de la relaxació de les mesures per contenir la disseminació del nou virus, podrien experimentar també un indesitjat repunt si la precària situació econòmica s’allarga en el temps, adverteix.

«Si les coses s’arreglen en els pròxims mesos i podem reprendre l’activitat econòmica habitual, la gent s’oblidarà d’aquesta crisi sanitària», assegura Vicens.

«Però si el problema persisteix», continua, «hi haurà més casos de trastorns mentals i aquests seran més greus. Perquè un estrès agut, puntual, es manifesta amb trastorns com l’ansietat. Però un estrès crònic, mantingut en el temps, pot provocar patologies més greus com depressions més complicades d’abordar», adverteix l’especialista.

Més metges

Per això la doctora Vicens reclama la contractació de més facultatius per als centres de salut per abordar amb garanties un possible repunt de casos que no tindria res a veure amb el coronavirus però que també requeriran d’un sobreesforç assistencial per al qual avui dia l’atenció primària no està preparada, assegura.

D’aquesta manera, la facultativa posava l’accent en les nombroses contractacions fetes per la Conselleria de Salut en aquest nivell assistencial per garantir que Primària podrà controlar amb celeritat qualsevol nova infecció per coronavirus, fonamentalment d’infermeres i de tècniques en cuidats infermers, però trobava a faltar un augment de la plantilla de facultatius per atendre altres possibles patologies emergents en l’era post-Covid.

La dada

A grans trets, la doctora Caterina Vicens estima que un 8% de la població resident a les illes Balears estaria prenent de forma regular ansiolítics per reduir l’ansietat o per a altres trastorns més greus com la depressió.

Notícies relacionades

De l’elit acadèmica a l’ostracisme

Catalunya recupera menys del 3% de la despesa i guanya 28 vegades menys que Madrid

Aquest percentatge suposaria, segons les dades del padró de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents a l’any 2019, que un total de 91.956 balears estarien prenent aquesta medicació per atenuar problemes psicològics.

Vicens es va congratular que gràcies al programa Benzored posat en marxa des de l’any 2016 s’hagi aconseguit reduir la ingesta d’aquests medicaments de forma crònica en uns 5.000 pacients atesos a les consultes de primària.