12 jul 2020

Anar al contingut

EL PRÒXIM CURS ESCOLAR

Les escoles crearan grups estancs d'alumnes i profes contra la Covid-19

Cada escola determinarà el nombre d'estudiants per grup en funció dels espais disponibles

La Generalitat contractarà un mínim de 5.000 docents i preveu invertir 370 milions més en educació

Carlos Márquez Daniel

Les escoles crearan grups estancs d'alumnes i profes contra la Covid-19

Manu Mitru

Gairebé dues hores de roda de premsa després, encara és complicat fer-se una idea sobre com serà el curs escolar vinent. Hi ha més concreció, això sí. Tres consellers, tots membres d’ERC i davant una escenografia per a l’ocasió, han desgranat les línies generals del pla educatiu a partir del setembre. Amb inversió i algunes xifres concretes, però amb les decisions més rellevants en mans de les direccions dels centres, una cosa que passa sovint i que es basa en l’autonomia que té cada escola, li agradi o no, per prendre les seves pròpies decisions. Una potestat en aquest cas enverinada i davant la qual els centres reclamen instruccions clares. Tot, sota una premissa que sí que marca el Govern: no hi ha limitació d’alumnes per aula, la famosa ràtio, com defensava el Ministeri d’Educació. Aquí s’aposta per «grups estables de convivència», nuclis estancs que tindran professors fixos i que es mouran com un únic ésser per l’escola evitant la resta d’unitats. Per fer-ho possible es reserva una inversió de 370 milions d’euros, la contractació d’un mínim de 5.000 docents per a la pública i la concertada i la intenció, o més aviat dit, la voluntat, que els 140.000 estudiants amb problemes de connectivitat tinguin resolta aquesta carència al més aviat possible.

En el relat sobre el nou curs escolar, en què tot podria canviar en funció de l’evolució de la pandèmia, el vicepresident econòmic, Pere Aragonès, s’ha encarregat de col·locar els fonaments, la base pressupostària sobre la qual podrà assentar-se l’educació (que ja tenia uns comptes aprovats de 5.671 milions) per funcionar sense problemes. «Tindrem escoles obertes i segures», ha repetit. Un altre concepte que ha utilitzat diverses vegades és el de «normalitat». La consellera de Salut, Alba Vergés, per seguir amb la metàfora constructiva, s’ha encarregat de l’arrebossat interior i de la instal·lació elèctrica, de gas i aigua que aporti benestar, és a dir, tot el que té a veure amb garantir la seguretat, tant dels professors com del milió i mig d’estudiants catalans. En el seu cas, potser perquè ha passat mesos complicats, que conviden una mica més a la prudència, ha parlat de «pràctica normalitat». Ha insistit, això sí, que ara se saben moltes més coses del virus, com que afecta molt poc els infants (només un 1% dels positius confirmats té menys de 15 anys) i que els que contreuen la Covid-19 tenen símptomes molt lleus

Aules, no gàbies

En tercer lloc ha intervingut el titular d’Educació, Josep Bargalló. Amb prou feines ha donat números, perquè a ell li tocava donar aquell punt de confort, de confiança, de decoració i il·luminació que permeti que la casa de l’ensenyament sigui acollidora. «No crearem escoles engabiades», ha insistit, recordant que les escoles són «espais de convivència i de vida». Ha explicat que el contacte en aquests «grups estables de convivència» serà directe, sense mascaretes, sense necessitat de guardar les distàncies de seguretat, que sí que aplicaran per a aquells tutors que no siguin el docent fix de cada ‘família educativa’.

Sobre la necessitat d’espais més enllà de l’escola, ha agraït la predisposició i la feina de tots els ajuntaments a l’hora de trobar equipaments que, finalment, en la gran majoria dels casos, no seran necessaris. Perquè els centres podran reorganitzar-se de manera que tota l’activitat lectiva es mantingui dins del seu perímetre. Només una minoria de municipis, ha detallat Bargalló, hauran d’utilitzar un pavelló o una biblioteca o un centre cívic. Aquest intens treball de localització, no obstant, no caurà en un pou sense fons, ja que si és necessari incrementar les mesures de distanciament, cada escola ja tindrà clar cap a on pot expandir-se. I en el cas que es produeixi un brot en una escola, la idea és aïllar i prendre mesures en aquest grup infectat. «Una quarantena quirúrgica», ha definit Vergés. 

Sobre els professors que siguin població de risc (un 10%, segons els sindicats), Bargalló ha dit que tots hauran de passar una revisió, i en cas de causin baixa, el seu substitut en cap cas formarà part de l’ampliació prevista. Preguntat sobre les activitats extraescolars, ha concretat que hauran de seguir les directrius de seguretat de l’àmbit general ciutadà pel que fa a les distàncies de seguretat. N’hi ha prou amb fer una ullada als casals d’estiu que acaben de començar per comprovar fins a quin punt aquesta demanda és pràcticament impossible de portar a terme. 

A negociar

El conseller d’Educació ha avançat que el 23 de juliol totes les escoles catalanes tindran acabat el seu pla educatiu (en el qual detallaran els espais disponibles, els grups d’alumnes i la necessitat que tenen de nous docents), i que els professors nous, als quals s’ha d’afegir 700 docents més que ja estaven previstos en els pressupostos del Govern d’aquest any, començaran a treballar l’1 de setembre. Les seves condicions laborals i els serrells sobre la seva contractació començaran a negociar-se immediatament amb els representants dels professors, que avui han coincidit que el pla queda curt. Ramon Font, portaveu del sindicat Ustec, ha reclamat «44.500 docents estructurals més» i ha lamentat que amb 5.000 «no quedarà cap altra opció que improvisar». Per la seva banda, CCOO ha considerat «vergonyós» que la Conselleria vulgui «imposar» el disseny del pròxim curs sense consensuar-lo amb els professors. 

La hipèrbole de Torra 

Potser tampoc ajuda en aquesta negociació que el president, poc després de la roda de premsa, aportés xifres diferents sobre el curs 2020-2021. Quim Torra ha afirmat que la Generalitat destinarà 450 milions d’euros a l’educació i que s’afegiran al claustre de docents entre 6.000 i 10.000 professors més. Fonts de Presidència han assegurat que el mateix conseller Bargalló va aportar aquestes dades a Torra en una conversa telefònica durant el cap de setmana. Sobre els 450 milions, fonts d’Economia han aclarit que el president ha sumat els 80 ja gastats per la crisi del coronavirus als 370 pendents. Les mateixes fonts van indicar que en la roda de premsa van preferir ser prudents, si bé van admetre que els nous professors contractats seran segurament més de 5.000. Les coses de tenir eleccions a prop.