Bayer segella amb 10.000 milions de dòlars 95.000 demandes pel glifosat

Quan Bayer va comprar Monsanto el 2018 va adquirir també el complicat llegat de la companyia i d’un dels seus productes, el glifosat, el polèmic herbicida que l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de l’Organització Mundial de la Salut va incloure el 2015 en la seva llista de «probables carcinògens» i que és objecte de batalles polítiques, econòmiques, socials i judicials a tot el món. En aquesta herència entraven prop de 120.000 demandes als Estats Units que vinculen amb el limfoma no Hodgkin l’herbicida, comercialitzat als EUA com a Roundup, i aquest dimecres el gegant alemany ha anunciat que posa fi a la majoria amb un acord judicial de més de 10.000 milions de dòlars, la major part dels quals es destinarà a indemnitzacions.

Notícies relacionades

El nou (i més frenètic) Nadal desembarca amb un mes d’elfs, calendaris, llistes de desitjos i vídeos de compte enrere: «No puc més»

Casa Mas i La Marató comparteixen taula, sabor i compromís

Tres demandes individuals perdudes en judicis amb jurat als EUA en els últims anys i amb sancions milionàries (tot i que després fossin reduïdes i estiguessin sota apel·lació) havien creat malestar entre els accionistes de Bayer, que promovien l’acord. Fa prop d’un any que aquest es negocia acaloradament, però s’ha vist accelerat en un país amb l’activitat judicial molt afectada i alentida per la crisi del coronavirus. I amb el pacte Bayer, que insisteix en la seguretat del glifosat i que ha dit que no reconeix responsabilitat ni error, posa fi a 95.000 de les reclamacions als tribunals nord-americans (25.000 demandants no formen part del pacte).

L’acord reserva 1.250 milions per a possibles reclamacions futures i també per establir un plafó independent d’experts que hauran de mirar de determinar definitivament si el glifosat és cancerigen i, en cas afirmatiu, en quina dosi comença a ser perillós. D’aquests resultats dependrà la litigació en el futur. I aquest és en general el debat que mai s’ha tancat malgrat la classificació de l’agència de l’OMS i la seva falta de resposta definitiva ha permès que el seu ús continuï estant autoritzat, tant als EUA com, per exemple, a la Unió Europea, que va renovar la seva llicència el 2017.