Les oenagés vinculen el descens de pasteres a la «repressió violenta» del Marroc

L'entitat xifra en 12.000 els subsaharians desplaçats cap al sud «amb pallisses, robatoris i tortures»

109 persones han perdut ja la vida el 2020 intentant arribar a les costes espanyoles, sobretot per la ruta canària

Uno de los inmigrantes rescatados de una patera a la deriva cerca del puerto de Arguineguín (Gran Canaria), el 8 de junio.

Uno de los inmigrantes rescatados de una patera a la deriva cerca del puerto de Arguineguín (Gran Canaria), el 8 de junio. / EFE / QUIQUE CURBELO

2
Es llegeix en minuts
Julia Camacho

La «repressió violenta» per part del Marroc, i no el coronavirus, està al darrere del descens d’arribades d’immigrants en pastera des de començament d’any, i també el 2019, segons l’últim informe sobre els Drets Humans a la Frontera Sud elaborat per l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA). En els sis primers mesos del 2020, la reducció del nombre de pasteres arribades a les costes espanyoles ronda el 31%, i són ja 119 persones les que han perdut la seva vida en les rutes migratòries, sobretot la de les Canàries.

L’informe de l’APDHA, presentat aquest dijous, posa l’accent en com s’ha frenat l’arribada d’immigració irregular «gràcies a la subcontractació per part d’Espanya i la UE de la violència del Marroc» contra els immigrants que intenten arribar-hi en pastera. «El Govern espanyol era plenament conscient que posar en mans del règim marroquí la gestió de la frontera sud europea implicava l’ús intensiu i extensiu d’una desencadenada repressió extremadament violenta contra les persones d’origen subsaharià», denuncien.

L’organització, en unió d’altres oenagés sobre el terreny, com ara Pasteres de la Vida, xifra entre 11.600 i 12.000 els migrants que, des del Marroc, han sigut desplaçats l’últim any cap al sud «mitjançant robatoris, pallisses i tortures». I remarquen la «trasbalsada violència» dels gendarmes marroquins als campaments que els migrants construeixen a prop de les fronteres de Ceuta i Melilla a l’espera de fer el salt pel Mediterrani. Un periple migratori que no va ser tal per a 585 persones, que van perdre la vida o van desaparèixer al mar durant el 2019.

Notícies relacionades

L’informe constata que en el primer semestre del 2020 la ruta de l’Estret ha donat pas a la ruta de les Canàries, un trajecte més llarg però amb menor vigilància on afluència s’ha multiplicat per sis. Així, davant les 396 persones arribades en el mateix període del 2019, s’ha passat a 2.642 en aquest 2020, segons les dades del Ministeri d’Interior. L’organització retreu en aquest punt l’atenció rebuda pels migrants durant l’estat d’alarma, lamentant que malgrat l’existència d’una ordre de Sanitat perquè es posessin en quarantena i fossin controlats, s’han registrat «episodis d’abandonament» en ple carrer o condicions indignes.

L’APDHA desmunta a més amb dades la visió de la immigració de pasteres com un problema per a Espanya, un relat fomentat per partits com Vox i que per a l’oenagé suposa un intent de legitimar la criminalització dels migrants i la legitimació del racisme institucional. I rebutgen que estiguin encomanats de coronavirus, perquè passen molt temps aïllats. «La idea que es ven que la principal via d’arribada irregular a Espanya és en pastera i per persones negres és falsa, no es correspon de cap manera amb la realitat migratòria d’Espanya», afirmen des de l’oenagé.