La Ustec reclama 44.500 mestres més per a la tornada a l'escola al setembre

El sindicat majoritari en educació a Catalunya, la Ustec-Stes, va reclamar aquest dilluns a la Conselleria d’Educació un curs 2020-2021 presencial amb totes les garanties sanitàries davant de possibles rebrots del coronavirus, jornada compactada en tota les etapes educatives i reduir les ràtios d’alumnes per aula en infantil, primària i secundària, per a la qual cosa veu necessaris 44.500 docents més al setembre.

La presencialitat al setembre, és a dir que tots els alumnes segueixin les classes a l’escola i no per internet, com s’havia plantejat al principi, haurà de fer-se, va insistir el portaveu de la Ustec, Ramon Font, amb la màxima seguretat: «Ni el sistema híbrid ni telemàtic és prou eficient en relació amb l’esforç que comporta», va afirmar el dirigent sindical.

L’organització, que agrupa docents de totes les modalitats educatives, demana augmentar la inversió en educació per situar-la al nivell de països de la Unió Europea, i està convençuda que un augment de recursos materials i de plantilla, paral·lelament amb una baixada de ràtios, contribuiria a augmentar la qualitat de l’ensenyament.

Jornada intensiva

Font va advocar per una modificació del model d’horari, amb una jornada compactada (una antiga reivindicació del col·lectiu de mestres, però que els pedagogs desaconsellen), amb menys presència d’alumnat, menys desplaçaments i menys espais temporals per minimitzar els riscos; un horari d’entrada i sortida esglaonat, i una gestió pública dels menjadors, a més d’un augment del nombre de monitors.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

El sindicat proposa reduir les sessions lectives a una durada màxima d’entre 40 i 45 minuts, especialment a secundària, amb dues pauses durant la jornada. La Ustec es mostra així mateix partidària al setembre de la simultaneïtat de grups desdoblats. «No es poden superar en cap cas» els 15 alumnes per classe, va reclamar el seu secretari.  Per reduir ràtios a 10 alumnes en infantil i a 15 en primària i secundària, serien necessaris 19.500 mestres per als infants més petits i per als de primària i 25.000 professors per a ESO i batxillerat.

Aquesta inversió, va insistir Font, ha de ser estructural i no conjuntural, ja que els 9.000 docents més a qui s’ha referit la Generalitat en les primeres estimacions «només servirien per substituir el personal de risc».