Fernando Simón, nova icona pop

En un estret carrer de València un grafiti recull el moment en què amb tot el món pendent de les tos pròpies i del veí, ell va tenir un atac en plena compareixença i ho va atribuir a una ametlla. «Avui no he menjat ametlles per si de cas», va dir de broma l’endemà.

Imatge i discurs

«No tothom té la capacitat de no deixar indiferent, un dels seus secrets és que no és pla, ni físicament ni el seu discurs», explica Toni Aira, professor de comunicació política de la UPF Barcelona School Management.

Les seves poblades celles, els seus canosos cabells esverats i la seva veu esquinçada fan furor a  les xarxes socials, que bavejaven abans amb els seus jerseis i ara amb les seves camises de màniga curta. «No fa la sensació de postís o d’haver passat per un càsting de portaveus. És genuí, autèntic», assenyala el professor, que destaca la seva «empatia».

Aquesta forma de ser i l’exposició mediàtica han fet, explica l’experta en comunicació Verónica Fumanal que «formi part de les nostres vides».

«Ha sigut el portaveu que sempre ha estat, i s’ha convertit en una icona de quotidianitat de la pandèmia. El dia que deixi de sortir serà que el coronavirus ja no hi és», reflexiona la politòloga. «És que no sé quantes hores de rodes de premsa porta ja però segur que en tres mesos són més que les de Mariano Rajoy en dues legislatures», calcula.

La seva barreja de dades i empatia, apunta Aira, ha aconseguit que el seu discurs arribi. «El públic l’ha identificat com un dels seus, com algú que està per ajudar i no per ajudar-se. Algú a qui no li cauen els anells per no saber alguna cosa. Li ha donat credibilitat assumir errors, reconèixer que no ho sap tot», assegura.

Esquivant bales...

Però una crisi com aquesta, amb desenes de milers de morts, un confinament sever durant un mes i mig i amb les conseqüències socials d’haver congelat l’economia, també genera odis i els detractors de Simón ‘disparen’ amb bala.

Aira té clar com ha guanyat aquesta batalla. «El problema que han tingut els seus detractors és que la confrontació política es basa en el xoc, però no pots estar bregant constantment amb qui no vol i això ha fet. La capacitat d’ignorar atacs sense transmetre sobirania ha sigut espectacular. Se li ha comprat el relat», assegura.

El pueblo lo demandaba 😷🤪 pic.twitter.com/jpO9w0NMgc

— Iván Ramosky (@ivanramosky) 7 de mayo de 2020

  

Fumanal afirma que ha tingut un gran aliat per aconseguir sortir airós del fang polític. «Que el nomenés Ana Mato amb Mariano Rajoy de president ha avalat la seva trajectòria i la seva independència i l’altre dia el ministre Salvador Illa va fer referència a això donant-los les gràcies. El marc mental que volien imposar és que és un científic de ciència no de part, que ho va fer tan bé al seu dia que segueix allà», diu.

Tot i que no totes

Però, com era previsible, Simón no en surt indemne. «El persegueixen afirmacions categòriques que va fer i que no estaven avalades pel mètode científic», assumeix Fumanal. «No sé si va ser per donar tranquil·litat però es va aventurar a determinades afirmacions que avui entelen aquest perfil tècnic. El tema de les mascaretes és clar i evident, però també amb els test o amb la manifestació del 8-M», desgrana.

Aquestes qüestions, afirma, «minven la seva imatge» tot i que al seu dia les assumís «com a part d’una estratègia comunicativa de calma».

Fernando Simón es lo mejor que le ha pasado a España en mucho tiempo, así que al fin puedo colgar una bandera que me representa. pic.twitter.com/8EPJlRqD2v

— 𝑵𝒂𝒛𝒂𝒓𝒆𝒕 𝑬𝒔𝒄𝒐𝒃𝒆𝒅𝒐 🏡 (@nazaret) 7 de junio de 2020

  

En qualsevol cas, aquests errors no han dinamitat la seva imatge i podrien haver-ho fet. Per a Fumanal les raons són clares. «La humilitat i l’asumpció de responsabilitats són dues de les qüestions que mes et protegeixen o et blinden dels atacs», apunta.

Científics en alça

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Però el cas de Fernando Simón no és únic, gairebé cada país té el seu i el fenomen ha sigut semblant. Als Estats Units els seguidors del doctor Anthony Fauci poden portar-lo fins i tot als mitjons. «A Suècia vaig veure que algú fins i tot s’havia tatuat el Fernando Simón d’allà», explica Aira amb referència a Anders Tegnell.

Però el professor de la UPF-BSM no és gaire optimista. «Durant molt temps s’ha marginat l’opinió dels experts i de les dades i ara s’han tornat a posar en valor però pel context, no crec que vingui per quedar-se», lamenta.