estat d'alarma

Un bar 'pirata' amaga deu clients en un cau per burlar la policia

Els agents van accedir al local de Barcelona de matinada i l'amo, envoltat de copes buides, va afirmar impassible que estava sol

La troballa del soterrani connecta amb l'esperit murri de la llei seca americana, però té menys èpica davant un virus letal i, sens dubte, menys glamur

muntatge-guillem

muntatge-guillem

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Diumenge passat, a les tres de la matinada, una parella d’agents dels Mossos d’Esquadra pica a la persiana metàl·lica del bar Chivagos, un local de música llatina del final de la Gran Via de Barcelona, al districte de Sant Martí. És una patrulla que passeja en prevenció dels robatoris a domicilis i que ha vist que la persiana del local no estava abaixada del tot i, a l’acostar-se, ha sentit soroll de festa procedent de l’interior.

Seria un cas per a la Guàrdia Urbana, en circumstàncies normals, perquè mantenir obert el bar després de l’hora de tancament vulnera l’ordenança municipal. Però no són circumstàncies normals, falten només unes hores perquè Barcelona entri a la fase 2 i encara està prohibit servir clients en espais tancats. Després de picar a la persiana, des de dins respon la veu d’un home que s’identifica com l’amo del bar. 

Els dos agents ordenen que aixequi la persiana i el bàrman obeeix i s’aparta per deixar que entrin els funcionaris. El Chivagos és buit però l’ambient està carregat, impregnat d’un aire tancat que sembla haver respirat una multitud. L’amo admet que potser la cosa se li ha escapat de les mans després de tancar, però manté, impassible, que està sol. No cola. A més de l’ambient i de les copes, els policies perceben soroll de persones. Rialles nervioses. 

Un dels uniformats es fixa en les bosses d’escombraries. Estan col·locades sobre una planxa de metall. Li demanen a l’amo que les retiri i que aixequi la planxa. El propietari obeeix de mala gana i a l’apartar la placa apareixen unes escales que condueixen a un soterrani. Els agents baixen i troben deu clients que s’havien amagat al detectar que s’acostava la patrulla. Els onze –els deu clients i l’amo– acaben denunciats per incompliment del decret d’alarma. A més, a un també el sorprenen amb substàncies estupefaents. Els Mossos avisen la Guàrdia Urbana, que aixeca una acta administrativa a les quatre de la matinada. Segons fonts municipals, és la primera vegada que es descobreix l’ús d’aquest cau per amagar clients. 

Des de les restriccions dictades pel govern central per contenir la propagació del coronavirus, els Mossos han clausurat 87 bars i han aixecat 145 actes. Aquí hi ha tots els locals que han sigut sorpresos, però no tots els incomplidors que durant els últims tres mesos han desafiat les restriccions amb argúcies que remeten –salvant totes les distàncies possibles i alguna més– a les que van emergir durant la llei seca nord-americana del segle passat.  

La llei seca

Durant els anys vint, el Govern nord-americà va prohibir la producció i venda de begudes alcohòliques. La mesura va disparar la picardia: bars amb cambres secretes, begudes impostores o magatzems de producció clandestina. També va conduir al naixement d’organitzacions criminals que es van disputar violentament un mercat negre que va acabar demostrant la inutilitat de la prohibició. D’aquest passat en queden joies cinematogràfiques com la de Brian De Palma, Els intocables d’Eliot Ness, o còctels com el Long Island Iced Tea, que barreja sense complexos vodkaCointreau –o Grand Marnier–, romginebratequila i un raig de Coca-cola. Aquest últim ingredient li dona al beuratge un color semblant al del te gelat i així, segons la llegenda, els consumidors ingerien de cop cinc destil·lats mentre fingien prendre una infusió.

El bar Chivagos també té un passat. Va obrir a principis dels 70 i l’Encarnación, la seva primera cuinera, recorda que s’omplia dels paletes que van aixecar els blocs d’aquest tram de la Gran Via. En un matí de diumenge podia gastar un sac de 50 quilos de patates en tapes de braves. La tripa la feia amb les vísceres que li portava una veïna, casada amb un escorxador. Encara recorda amb nostàlgia l’olor de calamar fregit.

Tan bé va anar el negoci que l’amo va fer servir els beneficis per obrir un prostíbul a la Jonquera, que «fins i tot tenia llits d’aigua». Entre els clients, la memòria de l’Encarnación no perdona, hi havia gent il·lustre de la zona de l’Empordà, també algun alcalde. 

Notícies relacionades

Llavors el soterrani servia només per guardar caixes de begudes perquè estava ple de rates. Aquest diumenge de matinada ha amagat clients esquius. Desafiar aquesta prohibició té menys èpica que fer-ho durant l’època d’Al Capone, perquè són mesures per contenir un virus letal i es castiga amb una multa. També deixa records amb menys glamur i no hi havia rastre de còctels Long Island entre les copes buides.