MÉS ENLLÀ DEL SENTIT DEL DEURE

Un policia paga quatre potets de menjar infantil que un pare de família sostreu en un supermercat i el deixa marxar

Els agents li diuen a l'home que se'n vagi i un abona l'import dels potets de menjar infantil

zentauroepp53622750 graf4608  zaragoza  02 06 2020   vista general de los cinco 200608171029

zentauroepp53622750 graf4608 zaragoza 02 06 2020 vista general de los cinco 200608171029 / Javier Cebollada

2
Es llegeix en minuts
F. V.

Un supermercat del centre de Saragossa, cap a les onze o dos quarts de dotze del matí, el 29 de maig passat. Un home d’uns 35 anys, d’aspecte normal, entra, va cap a la zona d’alimentació infantil, mira ràpidament a dreta i esquerra, comprova que està sol i es fica entre la roba quatre potets de menjar per nens, segons informa ‘El Periódico de Aragón’.

Està segur que ningú l’ha vist i enfila cap a la porta de sortida. Però quan ja gairebé trepitja el carrer el vigilant del local li dona l’alto, li diu que no se’n pot anar, el deté i avisa la policia.

El responsable de seguretat del supermercat no ha vist la sostracció, però sí les càmeres del circuit tancat de televisió, que apunten cap als lineals des de diversos angles.

No ha sigut un error d’apreciació. Les imatges no menteixen. A l’escorcollar el sospitós, el vigilant troba els potets, quatre, amb un preu que oscil·la entre un i dos euros i escaig cadascun i que es presenten solts o en lots de diverses unitats.

És una cosa que passa amb freqüència. Algú és sorprès agafant menjar o beguda subreptíciament en una botiga i es posa en marxa el procediment habitual. O sigui, es truca la policia perquè vingui a arrestar el presumpte lladre.

Oferta de pagar l’import

Però en aquesta ocasió hi ha clients que se n’assabenten del que passa i immediatament s’ofereixen a pagar l’import dels potets. El detingut dona explicacions, diu que és pare de família, parla de l’atur, dels seus fills, que corren temps difícils... I hi ha persones que treuen la cartera i agafen els pocs euros que valen els potets i els hi donen a la caixera.

Mentrestant, arriba una dotació de la Policia Nacional, sent totes les versions, la del personal, la dels compradors, la del vigilant. Els agents reben dades més que suficients per fer-se una idea i li diuen a l’home que se’n vagi, que no hi ha res contra ell. I, quan ha desaparegut per la porta, un dels policies agafa la butxaca i paga els pots de menjar infantil.

La llei i el sentit comú

«Aquest policia es va comportar d’una forma molt humana», recorda aquest testimoni un temps després. Els clients es queden aturats i n’hi ha un a qui aquest gest el deixa pensatiu. «Va tancar els ulls, va anar més enllà del que seria el seu deure i es va posar en el lloc del pare de família que té uns nens a casa, esperant que els porti menjar», reflexiona.

Notícies relacionades

«Crec que va ser una acció exemplar i emocionant per part d’uns autèntics servidors públics», afegeix. Però se n’adona que la qüestió té un costat espinós i no eludeix entrar en el fons. Un fons en què l’obligació laboral es veu contrarestada pel sentit de la solidaritat. Una lluita, a petita escala, entre el que diuen les lleis i el sentit comú.

«No s’ha de robar, és clar, però molt menys deixar morir de gana uns nadons», raona. «Aquests agents mereixen un fort aplaudiment, perquè robar, entre cometes, uns potets no és un delicte quan es tracta d’alimentar uns nens».