Les entitats demanen que la llei d'infància ampliï encara més els terminis de prescripció

El projecte marca que la caducitat comenci a comptar a partir que la víctima compleixi 30 anys i volen ampliar-ho als 40 anys

Les oenagés aplaudeixen la pionera norma que aprovarà demà el Govern i reclamen que es tramiti d'urgència

undefined45025809 madrid  14 09 18  sociedad   james rhodes  pianista  se une 180914120318

undefined45025809 madrid 14 09 18 sociedad james rhodes pianista se une 180914120318 / JOSE LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín

Amb diversos mesos de retard sobre el calendari inicial, el Consell de Ministres aprovarà demà la llei de protecció de la infància i adolescència davant la violència, una legislació pionera que –quan s’aprovi definitivament– col·locarà Espanya a l’avantguarda mundial en defensa dels nens. Les entitats que treballen a favor dels menors i que han remat durant anys per aprovar-la han aplaudit que el Govern tingui previst donar llum verda al projecte de llei, si bé van avançar que, en el tràmit d’esmenes a les Corts, sol·licitaran que el termini de prescripció dels delictes més greus s’augmenti encara més, fins que la víctima compleixi almenys 55 anys.

El projecte legal fixa que la caducitat dels delictes comenci a comptar quan l’afectat compleixi 30 anys i no als 18 com en l’actualitat. A partir d’allà, en funció del delicte, aquest prescriu en un termini d’entre cinc i 15 anys, per això el límit amb la nova llei seria als 45 anys de la víctima, un límit que, segons les oenagés, queda curt perquè moltes víctimes no s’atreveixen a denunciar fins que compleixen 50 anys o més. «No és just que una persona tingui oportunitat de denunciar-ho i una altra no perquè ho hagi recordat més tard, i augmentar la prescripció no és una cosa bona només per a les víctimes, perquè un abusador pel carrer desprotegeix a tots», va assenyalar la presidenta de la Fundació Vicki Benadet, que és partidària de la imprescriptibilitat d’aquests delictes.

Save the Children o la Plataforma de la infància també demanaran als partits polítics que augmentin la caducitat, tot i que les oenagés reconeixen que l’ampliació a partir que la víctima compleixi 30 anys ja és un «gran avenç» i impedirà situacions actuals d’impunitat, tenint en compte que els nens víctimes d’abusos sexuals solen tardar anys a denunciar.

Tràmit d’urgència

En una roda de premsa conjunta, en què també va participar l’activista i pianista James Rhodes i el president del Comitè dels Drets del Nen de l’ONU, Luis Pedernera, les entitats van celebrar que «per fi» l’Executiu aprovi una norma que el PP va projectar i que el Govern socialista va aprovar en forma d’avantprojecte de llei el desembre del 2018. Si bé, el bloqueig polític, en primera lloc, i la crisi sanitària de la Covid, en segon terme, ha retardat que es posi en marxa.

En els últims mesos, s’ha retocat una mica el text socialista, però no és necessari que torni a passar pels òrgans consultius i s’enviarà directament a les Corts. És més, les oenagés d’infància sol·liciten al Govern que demani a la Mesa del Congrés dels Diputats que qualifiqui d’urgència el projecte, de manera que els terminis s’escurcin al màxim possible. «Cada dia de retard és un dia que estem fallant a les persones que més ho necessiten», va assenyalar el pianista, que va rebutjar que la llei es denomini ‘llei Rhodes’, com ha proposat el vicepresident Pablo Iglesias, de qui depèn en el Govern de coalició la nova legislació.

Text consensuat

Notícies relacionades

«És un text consensuat que canviarà la vida dels nens, nenes i adolescents que estan patint la violència o són susceptibles d’arribar a patir-la», va recalcar Andrés Conde, director general de Save the Children, que va precisar que la llei neix amb «vocació de transformació social cap a una cultura que no toleri la violència», com va suposar al seu dia la llei integral contra la violència de gènere.  Conde va aplaudir que el projecte normatiu tingui caràcter integral, cosa que significa que conté, tal com van sol·licitar els experts i les entitats, mesures de sensibilització, detecció precoç, protecció a les víctimes i reparació. A més reconeix totes les formes de violència, també a internet. I és que, segons va recordar, tot i que la societat de vegades no en sigui conscient, els delictes sobre els menors van a més i és una «realitat sistèmica que té solució». De fet, durant el confinament, la Fundació Anar ha rebut 1.000 trucades de menors sol·licitant ajuda i la meitat motivats per episodis de violència, un percentatge superior al registrat altres mesos.

Al seu torn, el president de la Plataforma d’Organitzacions d’Infància, Carles López, va celebrar que la norma inclogui mesures específiques per ajudar els nens més vulnerables, com els estrangers no acompanyats o els que són víctimes de tràfic de nens.