La pandèmia dispara el padró a la Costa Brava i la Cerdanya

L’empadronament en municipis costaners i de muntanya s’ha disparat durant els mesos de confinament. Persones que tenen les seves segones residències o que vivien en pobles on no estaven empadronats han augmentat l’estadística en llocs de la costa com a Castell-Platja d’Aro, Torredembarra, El Vendrell, Bolvir o Ametlla de Mar. El fenomen és especialment notori en els municipis de la Costa Brava.

Un bon exemple és Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà), on s’han registrat més de 250 nous empadronaments en els últims dos mesos, la gran majoria de veïns que tenen la seva segona residència en aquesta localitat i que treballen a Barcelona o la seva àrea metropolitana. L’alcalde, Maurici Jiménez, diu que «estan sorpresos» i ho vincula a la polèmica que va tenir lloc l’endemà de la declaració de l’estat d’alarma, quan centenars de propietaris de segones residències es van desplaçar al municipi per passar-hi el confinament.

Palafrugell, Cadaqués...

Altres localitats del litoral de Girona on també s’ha registrat un augment dels empadronaments són Callella de Palafrugell, Cadaqués o el Port de la Selva. A Calella, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà va rebre més de 200 trucades en dos mesos de persones que volien empadronar-se per via telemàtica. No obstant, l’ajuntament només permet fer el tràmit de forma presencial, i allà donen per descomptat que molts van deixar de desplaçar-se per por dels controls de carretera dels Mossos. Al Port de la Selva, la majoria dels nous empadronaments corresponen a ciutadans francesos que ja vivien al poble.

Un altre cas eloqüent, més enllà de la Costa Brava, és el de Torredembarra (Tarragonès), on l’increment dels empadronaments es xifra en un 30% (97 altes al maig, des que els despatxos municipals van tornar a obrir després de l’entrada de la localitat en la fase 1). La majoria corresponen a persones que ja vivien al municipi. «Hi ha hagut una regularització de molta gent que fins ara no se n’havia preocupat i que ara ha vist la necessitat de fer-ho per qüestions relacionades amb la mobilitat i pels ajuts a què puguin acollir-se a posteriori per la Covid-19», diu l’alcalde, Eduard Rovira.

Moure’s lliurement

Un altre municipi que també ha notat el fenomen és El Vendrell, on s’ha produït un augment del 10% dels registres en els nuclis de platja (Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs). «Hi ha molta gent que treballa a Barcelona i que han hagut de regularitzar la seva situació per poder moure’s lliurement per motius de feina», va declarar el regidor Baltasar Santos, que descarta un cas massiu de picardia. En el pròxim municipi de Cubelles han detectat una cosa similar.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

També ha passat en alguns pobles de muntanya, sobretot en la Cerdanya. A Bolvir, un municipi de l’Alt Pirineu han registrat un augment d’una vintena d’empadronats que ha fet aproximar-se la xifra total d’habitants a 400; l’alcalde, Isidre Chia, ho atribueix a famílies que tenen la seva segona residència en el municipi i que s’han traslladat a la recerca de millors condicions de vida per enfrontar la pandèmia. A Guils de la Cerdanya, un municipi de mig miler d’habitants, s’han registrat una desena de nous empadronats, però les autoritats no s’atreveixen a explicar els motius del repunt.

Interior de Girona

Pobles interiors de Girona com Monells, on hi ha nombroses segones residències, també han assistit a un increment dels empadronaments. En aquesta localitat del Baix Empordà que comparteix ajuntament amb Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura han passat dels 1.300 empadronats per primera vegada. L’alcalde, Dani Encinas, diu que han rebut una trentena de peticions, quan normalment en tenen una o dues al mes.