Ningú arrenca la fira

La seva imatge està lligada a l’alegria, a les festes del poble, a les tardes d’estiu. Una nòria mitjana, uns cavallets rancs, una mica de cotó de sucre i unes crispetes no gaire més cruixents, continuen sent una combinació guanyadora per als nens i si hi ha autos de xocs i llits elàstics la franja d’edat fa un salt, o dos. Els parcs d’atraccions modern van fer envellir la bruixa del tren i van treure brillantor als premis de la tómbola però no els van fer desaparèixer. Ha sigut la pandèmia del coronavirus la que manté apagades les fires i ningú diu com cal tornar a posar-les en marxa.

Unes trenta mil famílies en viuen, cinc mil a Catalunya, una de les zones, juntament amb Andalusia i Madrid, en què el sector té més arrelament. Ho explicaMarcos Orús, firaire de quarta generació i que cada any, d’abril a octubre, recorre Catalunya amb les seves atraccions. La seva sensació és que són «els grans oblidats» en aquesta desescalada.

«Van obrint terrasses, platges i xiringuitos, i nosaltresno estem contemplats en cap de les tres fases. Ens hem dirigit al Govern central, als autonòmics i als ajuntaments preguntant per les condicions que hem de complir i el calendari, i només ens parlen dels ajuts als autònoms i dels préstecs de l’ICO», lamenta el també president del Gremi d’Industrials Firaires de Barcelona i província.

La seva sensació és que finalment seran els consistoris els que hagin de decidir. «Per descart creiem que seran ells»,aventura, desitjós de tenir unes normes per poder complir-les. Només hi ha una cosa pitjor que els imposin una normativa estricta i és que no els en marquin cap, perquè suposarà que no muntaran.

Fires sense festes

Els ajuntaments, però, tampoc tenen res clar, ni quan els presenten el protocol sanitari que han elaborat pel seu compte, ja que ningú els hi demana. «Molts, per seguretat o per solidaritat, han suspès ja les festes, però n’hi ha alguns que ens pregunten si estaríem disposats a muntar. Hi anem amb les nostres mesures, però no ens diuen res», assegura. Segueixen en suspens les de Gràcia o la Mercè de Barcelona a final d’estiu.

A l’Associació d’Industrials Firaires de València ja donen per perdudes les festes populars, però no volen renunciar a l’estiu. «Comptem que suspendran les festes. A cada zona ho estan afrontant d’una manera, però nosaltresvolem muntar les fires sense, com si fossin un parc»,explicaJose Esteban, el seu president.

Un cop dur

El Julio és romanès i fa més de quinze anys que és a Espanya, gairebé tots com a firaire. «M’encanta aquesta vida», diu. Explica amb orgull que és l’«encarregat» d’un ‘pop’ i que fa la seva feina «amb molt carinyo». Ara fa tres mesos que està ‘confinat’ a la caravana en què viu a la mateixa parcel·la on es guarden les atraccions.

«Quan va acabar la temporada vam venir a la nau per descansar i arreglar algunes coses i aquí ens hem quedat», explica. El seu cap li ha continuat pagant «però, és clar, menys que si estiguéssim treballant». Diu que està bé, «viu i sencer i a la caravana tinc de tot», però discretament pregunta per alguns ajuts.

Tant Orús com Esteban coincideixen que el cop és duríssim per a un sector que fa temps que està instal·lat a la zona de baixada de la muntanya russa. «Ha sigut un cop impressionant. Ens hem quedat aturats, sense diners i desmoralitzats»,apunta Esteban.

La pandèmia els va enganxar després d’estar aturats entre tres i cinc mesos, haver afrontat inversions per al manteniment i millores de les seves atraccions (de comprar-ne alguna nova en el pitjor dels casos) i amb les maletes fetes per obrir la temporada amb la Setmana Santa i no parar fins a la tardor.

Hi ha qui al gener va pagar les assegurances de tot l’any, qui ha hagut de renovar el lloguer dels solars o de les naus on tenen les atraccions «i a això suma-hi les despeses de casa», assenyala Orús, que insisteix que«hi ha famílies que no tenen ingressos des de l’octubre».

«Els que estaven donats d’alta d’autònoms s’han pogut acollir als ajuts i els que tenien donats d’alta els treballadors, als ertos, però estem lluitant perquè els que van estar donats d’alta 120 dies l’any passat puguin cobrar alguna cosa», explica. Tan malament ha anat tot queel gremi ha hagut d’habilitar els seus propis ajuts per als socis «més necessitats».

«Hi ha persones que ho estan passant molt malament. Fa temps que no ingressen diners i a l’hivernhan gastat les quatre pessetes que tenien per posar a punt les atraccions, i quan anàvem a començar se n’ha anat tot en orris», explica Esteban.

La crisi ha donat impuls a la creació d’una organització estatal amb la qual esperen poder augmentar la seva pressió a les administracions perquè els diguin com posar-se en marxa. «Que torni la fira és també que torni la normalitat», recorda Orús.

Peücs per als llits elàstics

Entre carta i carta a les diferents administracions perquè els defineixin la situació, el Gremi de Firaires de Barcelona i província ha elaborat el seu propi protocol sanitari per convèncer els ajuntaments de la viabilitat de muntar les fires.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Les mesures parteixen d’un estricte control de l’aforament i de les bàsiques mascaretes, guants, dispensadors d’alcohol i mampares. També inclouen, però, separacions d’un metre i mig dins de les atraccions (excepte les persones que convisquin) i de dos metres a les zones d’espera, la desinfecció «profunda» abans i després de cada jornada i una de manual després de cada viatge.

Des del gremi proposen facilitar la venda de guants o peücs d’un sol ús per a llits elàstics o castells inflables. També aposten perquè s’arraconin les tradicionals fitxes allà on sigui possible i se substitueixin per d’altres de paper d’un sol ús. Els qui no vulguin renunciar-hi les hauran de desinfectar després de cada ús. Tot sigui perquè torni la fira.