Aquí hi ha una cosa que no quadra

En aquesta desescalada costa avall i sense frens que Espanya ha iniciat ha cridat l’atenció de molta gent una imatge que inclou greus contradiccions o, si més no, paradoxes. Zones de joc infantil acordonades per una espècie de CSI del coronavirus mentre que els adults s’amunteguen en terrasses o xiringuitos de platja. Aquestes imatges mostren l’essència d’un dels llegats d’aquesta pandèmia a Espanya: que poc que ens importen els menors.

«No fan cas ni segueixen les normes», argumenten els que defensen aquest tracte diferencial als més petits. ¿Potser són més obedients els adults que no només incompleixen les recomanacions sinó que a més en presumeixen? ¿Potser són millors ciutadans certs polítics que celebren els seus ‘teleplens’ des de la gandula i en biquini o els que munten festasses ‘rave’ al terrat de casa seva? Per posar dos exemples.

Notícies relacionades

Que ningú es quedi enrere

Una regidora del PP assisteix al ple d'una Mancomunitat des d'un xiringuito i en biquini

Cal recuperar-se, i al més aviat possible. D’acord. Que vinguin els turistes ja, que obrin comerços, bars i restaurants. Que circulin els diners. Tot això està bé. Però que algú tingui present els pares que han de tornar a la feina sense comptar amb un recolzament educatiu o escolar. O els que teletreballen amb un mocós enfilat a l’esquena. Hem tancat un curs en fals i el que ve amenaça de deixar KO els pares, educadors i nens.

Aquest ha sigut un dels regalets del virus: demostrar que poc que ens importa l’educació.