Mor Carlos del Amo, referent del periodisme musical

El periodista Carlos del Amo, subdirector de Nacional de l’Agencia Efe i referència del periodisme musical als anys 90 i els primers 2000, ha mort aquest dimecres a Madrid als 58 anys com a conseqüència d’un càncer. 

Del Amo (Madrid, gener de 1962), llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid, ha sigut subdirector del Departament de Nacional d’Efe des del 2012 i autor de ‘La fuerza del destino’, biografia autoritzada del grup Mecano. 

Va ser contractat el novembre de 1987 com a redactor a Efe, on ha exercit comeses en diferents departaments: va començar la seva etapa a Teletext i el 1997 va posar en marxa la secció d’Espectacles i va donar un gran impuls a la informació musical, amb especial dedicació al pop i al rock.

Del Amo, que va escriure la biografia de Mecano, es va convertir en una referència del periodisme musical, malgrat que explicava que als seus començaments, quan trucava a les discogràfiques, ni tan sols sabien què era l’Agencia Efe. 

Elton John, José Mercé, Phil Collins, Joan Manuel Serrat, Peter Gabriel, Iron Maiden, Madonna, Bryan Adams, Pedro Almodóvar, Alejandro Amenábar, Andrew Lloid Weber o Penélope Cruz van ser alguns dels artistes que va entrevistar. 

Fan declarat de Madonna, va assumir diferents càrrecs en el Departament d’Oci, Cultura i Espectacles d’Efe fins que el 2012 va fer el salt a Nacional com a subdirector, lloc que ha exercit fins a la seva mort amb entrega i fins i tot obstinació i que mai va descuidar ni va abandonar malgrat haver estat lluitant contra el càncer de manera ininterrompuda durant més de sis anys. 

Notícies relacionades

La ‘manada de Castelldefels’ reconeix la violació de tres noies i aconsegueixen una important rebaixa de la condemna

Pla per remuntar la comprensió lectora: un currículum a infantil més ambiciós i detecció primerenca de dificultats

Les seves sigles, CAR, han sigut presents en els serveis d’informació d’Efe durant més de tres dècades, en què va formar amb dedicació generacions de becaris i va contagiar la redacció amb la seva ironia, la seva força, la seva capacitat de treball i el seu esperit crític. 

Entre 1992 i 1996 es va absentar d’Efe per ser cap de premsa de la Secretaria d’Estat d’Educació i subdirector del Gabinet de Premsa del Ministeri d’Educació i Ciència.