CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

BCN addueix la necessitat d'«ordenar» els ajuts per tancar dos menjadors socials

El Gimnàs Social Sant Pau i l'Estació del Nord deixen d'oferir menjar als més necessitats

El consistori prepara la desescalada d'alguns albergs oberts durant la pandèmia

zentauroepp53393244 colell200513174030

zentauroepp53393244 colell200513174030 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell

L’Ajuntament de Barcelona ha clausurat dos espais de la ciutat que repartien menjar a famílies en situació precària arran de la greu crisi social que està comportant el coronavirus. Ni el Gimnàs Social Sant Pau, ni tampoc la Fundació Formació i Treball, instal·lada provisionalment a l’Estació del Nord, no podran continuar proporcionant aliments a les centenars de persones que, dia rere dia, s’amuntegaven a aquestes cues de la gana. A més, el consistori prepara la desescalada dels albergs d’emergència per a persones sense llar, creats a partir de la pandèmia, com és el cas del macrocomplex instal·lat a la Fira de Barcelona amb l’ajuda de l’Exèrcit. 

«No deixarem ningú sense menjar», insisteixen fonts de l’Ajuntament de Barcelona després de divulgar-se la decisió, que ha creat cert malestar entre algunes entitats i moviments socials. Ja fa una setmana que el poliesportiu de l’Estació del Nord, on s’havien arribat a acumular 300 persones per alimentar-se, ha deixat d’oferir menjar. L’equipament ha de preparar la seva reobertura. Els gestors, la Fundació Formació i Treball, recorden que era un servei «pilot», tot i que estan buscant altres dispositius per poder continuar fent aquest repartiment.

Ara les persones que es desplaçaven fins allà hauran d’anar a buscar aliment al Casal del Barri La Llacuna (Poblenou). Des d’aquest dilluns, tampoc el Gimnàs Social Sant Pau, al Raval, pot oferir un plat calent a les centenars de persones que, cada dia, feien cua per poder menjar. «El que sí que es manté és el servei de dutxes, que utilitzen unes 160 persones, i hem aconseguit poder donar-los un entrepà gràcies a l’entitat Acción Planetaria», explica el seu director, Ernest Morera. 

Totes aquelles persones que s’amuntegaven davant el gimnàs ara s’hauran de traslladar a l’església de Santa Anna, l’únic espai de repartiment de menjar que quedarà obert al districte de Ciutat Vella. «Enmig d’aquesta gravíssima crisi social,  no s’entén que l’ajuntament es dediqui a tancar menjadors», es queixa el rector del temple, Peio Sánchez. Aquests dos dies han notat un augment de peticions, a causa dels nous usuaris que abans anaven al Sant Pau. Diverses persones ja han hagut de sentir la frase que no volien sentir: «Ho sento, no ens queda res més». «Ja anem al límit», es queixa el rector. 

Fugir de l’assistencialisme

L’ajuntament assegura que el que està fent és «posar ordre» «redistribuir» els menjadors, després de l’«emergència i urgència» social viscudes en els últims mesos, en què els menjadors socials han registrat un augment de gairebé el 200% del volum de menjar repartit i en què, en poques setmanes, els serveis socials ja han atès el mateix nombre de persones que en els últims tres mesos del 2019. «Estem mirant de millorar aquesta assistència i estudiant amb totes les entitats un nou model de repartiment de menjar menys assistencialista, amb targetes moneder, on les famílies puguin comprar lliurement el que necessitin valorant cas per cas amb els serveis socials», afegeixen fonts del consistori. 

Per la seva banda, el Banc dels Aliments constata com el projecte World Central Kitchen, impulsat pel xef Jose Andrés, reduirà el nombre de menjars per repartir per la reobertura de la restauració. Si durant aquestes últimes setmanes s’estaven donant 5.000 racions al dia, ara s’haurà de reduir a les 1.500. «Molts dels cuiners voluntaris han de tornar a obrir els seus restaurants; això era una mesura per a l’emergència, però s’ha de pensar a tornar a la normalitat», explica Lluis Fatjó, president del Banc. Fatjó també constata que Barcelona no és l’únic municipi de l’àrea metropolitana que està reduint els espais de distribució d’aliments. «Ara els serveis socials ja han tornat a la normalitat i són aquests els que s’han d’encarregar de donar aquests ajuts», afegeix. 

Compte enrere per a les persones sense llar

Els dos pavellons de la Fira de Barcelona, oberts per donar empara a 500 persones sense llar de la ciutat de Barcelona en plena pandèmia, i l’alberg Pere Calafell, amb 60 places, es preparen per a la seva desescalada. Una informació transmesa a finals de la setmana passada a què ha tingut accés EL PERIÓDICO informa que ja no s’hi deixarà entrar més persones degut al final de la fase zero de la desescalada. El consistori assevera que han rectificat i, si bé l’accés a aquest recinte deixarà de ser lliure, hi podran entrar aquells que disposin d’un informe favorable dels serveis socials o d’alguna entitat del sector. 

Notícies relacionades

A partir de la setmana que ve, a més, aquests espais habilitats per a les persones sense llar només obriran a la nit i garantiran l’esmorzar i el sopar, però no el dinar, que s’haurà de repartir als menjadors que continuen oberts. El calendari sobre el tancament d’aquests espais no està del tot clar. En un dels dos pavellons, el tancament es planteja a finals de juny. L’altre no tancaria fins al final de l’estiu, segons expliquen fonts municipals. «Sigui quan sigui, aquestes expulsions seran un drama», apunta el director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets. I és que, segons explica, moltes de les persones que viuen a la Fira han sigut expulsades d’habitacions rellogades després d’haver perdut la feina. «No els poden tornar al carrer», insisteix. 

No obstant, fonts municipals afegeixen que hi ha tres equipaments per a persones sense llar creats durant l’emergència del coronavirus que continuaran oberts de manera permanent. Són un alberg per a dones (60 places), un altre per a persones amb addiccions (75 places) i un tercer que acull joves migrants sense llar, en una casa de colònies de Montgat.