09 jul 2020

Anar al contingut

COL·LECTIUS VULNERABLES

La crisi social oberta per la pandèmia agreuja la pobresa infantil

Milers de nens porten més de dos mesos tancats en llars angoixades per com omplir la nevera

Més enllà de l'encara oberta fractura digital, la Covid-19 fa malbé un ascensor social defectuós d'origen

Helena López Elisenda Colell

La crisi social oberta per la pandèmia agreuja la pobresa infantil

FERRAN NADEU

Parlin amb la mirada posada a Sant Roc, la Mina, la Florida, el Raval o la Trini, tots coincideixen que s’insisteix molt en la idea de la fractura digital, quan la veritable bretxa, la que marca i marcarà la vida de milers de nens crescuts en entorns empobrits, és la social. Una bretxa que ja existia, sempre va existir, però que el tancament per la pandèmia està incrementant de manera alarmant. «Aquests dies s’han produït situacions surrealistes, com enviar ordinadors a cases de nens sense electricitat». L’aclaridor exemple el posen Clara Maristany i Laura Casares, professores de P4 i de cinquè de primària de l’Institut Escola Trinitat Nova. Els professionals d’aquest centre de màxima complexitat de la capital catalana –a més de la gestió i seguiment de les 400 targetes menjador dels nens becats abans del confinament per evitar que els reincidents retards en l’ingrés deixés cap dels seus alumnes sense un plat a la taula, durant aquestes setmanes, ja mesos– han tramitat gairebé 150 ajuts extraordinaris més. «Els quatre euros per dia i nen de la targeta menjador no cobreixen les necessitats alimentàries de tota la família. No és només dinar, és esmorzar i sopar», assenyala Joan Artigal, director de l’institut escola. 

«Tenim moltes famílies que mai havien demanat ajuda als serveis socials i ara ho estan fent. I parlem només de menjar. No vull pensar què passarà a curt termini amb la vivenda. El nivell de dificultat social s’està aguditzant», segueix el professor, que recorda que el 20 de juny acaben les beques menjador, gestionades per Educació, i tots aquests ajuts essencials es derivaran cap a serveis socials, on s’està fent «un embut descomunal». «Les persones que no tenen papers no poden accedir a cap ajuda del Govern, a l’única cosa que poden acollir-se és als ajuts d’emergència dels serveis socials, i en els serveis socials ara mateix per als nous casos només s’estan donant ajuts per a l’alimentació», afegeix.

«Molts dels nostres nens ja vivien en llocs insalubres abans de la pandèmia i la situació anirà a pitjor»

Eva Ledesma

Casal Infants Badalona

El relat que fa de la situació Eva Ledesma, directora territorial del Casal dels Infants als barris de Llefià i Sant Roc, a Badalona, és molt similar. De les 450 famílies amb les quals treballen, amb les quals fa més de 70 dies que contacten diàriament, el 40% vivia de l’economia submergida i el 45% s’ha quedat sense feina. «Des del Casal dels Infants s’han hagut de donar 121 ajuts econòmics per a alimentació i higiene, una cosa que fins ara mai havíem fet. La nostra funció era una altra, però ens hem hagut de reinventar davant d’una emergència sense precedents, amb uns serveis socials desbordadíssims. I el dia que això acabi, per a aquestes famílies no acabarà. Començarà. Aquests nens ara passen les 24 hores del dia a casa, i això els marcarà. Per a ells, el factor socialitzador era clau. Passaven moltes hores a l’escola, al centre obert... Veien altres coses. Hi ha moltes famílies confinades en vivendes insalubres. I aquesta situació anirà a pitjor. Els desnonaments ara han parat, però tornaran», adverteix.

Una família de la Mina guarda el menjar recollit a l’escola aquest dimarts. / FERRAN NADEU

Les seqüeles del confinament en aquests nens preocupa també a Cristina Jaumandreu, educadora emocional de l’IE Trinitat Nova. «Hi ha criatures que estan creixent amb preocupacions d’adult, com pagar el lloguer o la compra setmanal», assenyala Jaumandreu, que mai s’hauria imaginat dir a una alumna que per què no es pinta la ratlla de l’ull «com a l’'insti, que estava molt guapa». «Si un nen de quart d’ESO busca una feina aquest estiu perquè la seva família ha perdut els ingressos i al setembre segueixen igual, aquest nen no continua estudiant; no la pot deixar, aquesta feina. I als nens que els costava l’hàbit d’anar a l’escola, després de sis mesos els costarà molt més», reflexiona.

«Les famílies que vivien dels mercats ambulants i es van quedar sense ingressos d’un dia per l’altre»

Marta del Campo

Directora de l’IE La Mina

A les professores Maristany i Casares els dol que aquesta bretxa social que tots els professionals remarquen l’estiguin ajudant a incrementar la resta d’escoles, fins i tot públiques. «Que les escoles estiguin avançant matèria està fent que la desigualtat creixi, que els nens a qui els és impossible fer-ho es quedin encara una mica més enrere», apunten. Un ascensor social ja per si mateix defectuós que aquesta crisi ha fet miques.

«No et preocupis, estem tots bé»

La Marta s’emociona amb els missatges de veu que li envia l’Iván de mares de l’escola que li diuen, agraïdes, que no es preocupi, que estan bé. Marta del Campo és la directora de l’Institut Escola La Mina i Iván Cortés, el promotor escolar del centre, que va tancar un acord amb el mercat municipal del Besòs i està repartint personalment per les cases dels alumnes vals de compra. Estan bé, li diuen, però «sense poder anar a treballar és complex omplir la nevera». Moltes de les famílies de l’escola vivien de l’economia submergida, d’anar a vendre amb el carro o de fer mercats, i es van quedar sense ingressos d’un dia per a l’altre. Des de la comissió social del centre van detectar les necessitats de les famílies i es van posar a pensar com ajudar-les. «Tot l’equip s’hi ha implicat moltíssim. El contacte amb les famílies és constant. Ho estan fent via WhatsApp, amb els seus telèfons personals, per arribar a tot el món», reivindica amb orgull la directora. 

Professionals voluntaris preparen bosses amb material escolar /ferran nadeu

Aquest acord amb el mercat va ser una de les idees que va sorgir de la intel·ligència col·lectiva que mou l’IE La Mina. Una altra, en aquest cas liderada pel coordinador pedagògic i el tècnic d’integració  –i aquí liderar no és només buscar els recursos, sinó també sortir al carrer amb la mascareta a dur-la a terme– és repartir menjars ja preparats. Ho fan a través del projecte World Central Kitchen del cuiner José Andrés. L’estiuenc matí d’aquest dimarts a la porta de l’escola –avui tímidament oberta per primera vegada en setmanes per les preinscripcions escolars– van repartir 87 menús. Una acció, la del repartiment, que va molt més enllà de l’alimentari. L’entrega serveix per veure els seus alumnes –alguns acompanyen les seves famílies o, els grans, fins i tot hi van ells– i assegurar-se de com estan, la seva preocupació més gran.

Aprendre en una barraca  

Viu dins una rulot, en un descampat de Barcelona amb els seus quatre fills: és mare soltera. Té mòbil, però amb molt poca internet contractada, així que en menys d’una setmana es queda sense la possibilitat de fer videotrucades amb els professors dels nens o de descarregar-se documents per fer els deures. Altres pares no han vist un ordinador en la seva vida i es confessen incapaços d’ajudar els seus fills a fer els deures. I els pocs que poden accedir a fer videotrucades s’hi neguen perquè no volen que els seus companys de classe vegin els deplorables llocs en què viuen. Pantalles que no hi ha a les classes digitals, les dels 215 nens que viuen la tancada del coronavirus en barraques o naus industrials de Barcelona, en alguns casos avalats per mestres i voluntaris, molt bona voluntat, però sense mitjans. 

«El que fem és trucar-los i provar d’aconseguir que es descarreguin els PDF amb les tasques, busquem com imprimir-los i ajudem els nens a omplir-los. Una vegada els acaben, enviem les fotos dels deures fets als mestres». Aquest és el protocol que proven de seguir els voluntaris de l’entitat Amics del Quart Món, segons explica la seva presidenta, Gemma Antón. «Tenim por d’encomanar-los, estem en contacte amb unes 15 famílies, i fem el que podem, aquests nens ja tenen greus problemes educatius... ara s’estan quedant molt molt enrere», afegeix.

Pont amb l’escola

En molts casos, aquests voluntaris fan de pont entre l’escola i les famílies. «De vegades ens trobem professors que ja no paraven atenció a aquell nen en una situació normal perquè ja els costava més que a la resta d’entrada; d’altres ens agraeixen el treball i tenen molt bona voluntat», afegeix Antón.

Aquesta oenagé de voluntaris, que ja fa diverses dècades que ajuda les famílies que viuen en assentaments de Barcelona, demana mesures urgents per a aquests nens. «Moltes vegades els seus pares són analfabets, no han vist un ordinador en la seva vida, no només cal donar-los unes eines que no tenen, també acompanyar-los», insisteix. «Aquests nens haurien de tenir els mateixos drets que la resta, però s’estan quedant molt enrere; és injust», planteja.

«Els pocs que podrien fer una videotrucada no volen per vergonya a mostrar casa seva»

Gemma Antón

Amics del Quart Món

Un dels treballadors dels serveis municipals que acompanya aquestes famílies reconeix la dramàtica situació. «Moltes famílies han pogut menjar gràcies a les beques menjador», afegeixen. Aquest servei està externalitzat, i la nova empresa que el gestiona no ha facilitat ajuts extres a les famílies dels treballadors que els han demanat. «Els demanàvem llibretes i bolígrafs perquè almenys els nens poguessin fer algunes tasques escolars..., però ens responien que com a molt ens oferirien unes gorres i polos que havia donat una empresa», es queixen els professionals, indignats.

Qui sí que ha fet aportacions extra per a aquestes llars ha sigut l’Ajuntament de Barcelona. «El problema està en l’atenció educativa, molts nens no tenen ni llum, ni un lloc on fer els deures, tampoc acompanyament...», descriuen. «Aquesta situació és insostenible i aquests nens són els més febles, però els més invisibles», es queixa Antón, que no es cansa d’aportar dades sobre ells.