09 jul 2020

Anar al contingut

COVID-19

Vacuna del coronavirus: manual d'instruccions

Prop de cent vint projectes amb mètodes molt diferents busquen a correcuita una vacuna que permeti frenar la pandèmia

Una vacuna xinesa ofereix resultats positius després de testar-se en més de cent voluntaris i també l'americana Moderna, tot i que amb més dubtes

Nacho Herrero

Vacuna del coronavirus: manual d'instruccions

A Miguel Lorenzo

La pandèmia del coronavirus ha empès científics (i empreses) de tot el món a una frenètica carrera per aconseguir una vacuna que la contingui (i faci milionaris i admirats els seus creadors). Hi ha en marxa uns 120 projectes, 10 d’aquests, a Espanya. Jesús Rodríguez, investigador de l’equip de la Universitat de València que des de principis de març treu «un pam de llengua» en aquesta recerca i ja ha demanat una patent, en desgrana les claus.

¿Com es fa una vacuna?

No hi ha una única manera, però totes busquen generar anticossos que bloquegin el virus. Es pot inocular el virus atenuat o mort. El primer cas és el mètode de l’equip de Luis Enjuanes. «Hi ha una proteïna del coronavirus que li dona molta toxicitat, per la qual cosa s’està produint un coronavirus que en sigui deficient. Així, infectarà la persona però no l’emmalaltirà. De forma natural el seu cos produirà anticossos i la protegirà», afirma Rodríguez.

En el cas del seu projecte han apostat per una vacuna de subunitat: «Tries una part rellevant del patogen; nosaltres escollim l’espícula perquè és la proteïna que interacciona amb el receptor», diu. Es produeix al laboratori, es purifica i se li afegeix un adjuvant per «posar una alarma al lladre» i que quan es detecti es generin els anticossos. «Estem parlant de ciència molt antiga, les atenuades són del segle XIX amb el virus de la verola de vaca, i les de subunitat, de principis del XX», afirma. I molt provada.

Un camí intermedi ha seguit l’equip del CSIC que lidera Mariano Esteban i que és l’opció espanyola més avançada. La idea és generar vectors virals del virus Vaccina que es va utilitzar per erradicar la verola i modificar-los perquè continguin una proteïna d’aquest coronavirus. ¿L’objectiu? El mateix: generar una resposta immune.

Aquest divendres ‘The Lancet’ va publicar un estudi informant dels resultats positius d’una vacuna de l’Institut de Biotecnologia de Pequín provada en més d’un centenar voluntaris. El seu mètode és similar a aquest últim. Utilitza un virus del refredat comú debilitat per introduir el material genètic d’una proteïna del coronavirus ('spike') per produir-la i que el sistema immunològic creï anticossos, i ho fa.

¿I el mètode ‘modern’?

Fa uns dies l’empresa de biotecnologia nord-americana Moderna també va anunciar resultats positius del seu prototip en vuit voluntaris. «En lloc de produir una proteïna, sintetitzen el seu àcid nucleic, que és molt més econòmic i més fàcil», diu. El porten a la cèl·lula i la informació que conté la interpreta un ‘manual d’instruccions’ (ARN missatger) que s’adjunta i que permet a la mateixa cèl·lula fabricar i purificar la proteïna. Quan és detectada, es produeixen els anticossos. Teòricament.

Hi ha diverses objeccions, com que hi hagués 45 inoculats i se’ls hagués de ‘punxar’ tres vegades però, sobretot, apunta Rodríguez, que són vacunes «que mai s’han utilitzat en humans». De moment, han aconseguit fer una ampliació de capital de 1.100 milions d’euros. Això va per davant.

¿Quan estarà llesta?

Ningú ho sap amb certesa. Moderna està en fase 2 (en què s’augmenta el nombre d’inoculats fins a estar entre 200 i 500) i aquest estiu vol entrar en la 3 (en què torna a créixer aquest nombre i es testa la seguretat de forma completa). Segons aquest full de ruta, podria estar llesta al desembre. «Si funciona, és segura i eficaç, jo encantadíssim», afirma l’investigador.

«Si fos com fins ara, diria que no estarà en mesos; una vacuna necessita un estudi de cinc o sis anys en fase 3, però, amb aquest mar de fons, es poden reduir els temps, tot i que hi ha d’haver canvis legislatius», diu. I recorda que la mitjana que han tardat les últimes vacunes aprovades per l’OMS ha sigut de nou anys.

A l’equip de la universitat en poques setmanes esperen començar les proves en animals / MIGUEL LORENZO

Hi ha set projectes més que ja s’estan provant amb voluntaris, el del doctor Esteban espera començar a la tardor i ja està amb animals, cosa que esperen poder fer a la Universitat d'aquí dues o tres setmanes.  

¿Com més aviat millor?

Com més segura, millor. Rodríguez recorda que hi ha hagut problemes amb la del dengue, un virus «que té quatre serotips i si t’infectes del 2 i tens anticossos contra 1, en lloc de protegir-te s’utilitzaran com una marca i serà molt més patogen». Així que una mala vacuna «seria una cagada».

«Tots volem que arribi demà , però, desgraciadament, s’ha d’esperar perquè aquest virus és molt cabró. Fa coses que no ha fet cap altre. Normalment, un virus molt letal, tipus Ebola, és fàcil de contenir perquè qui s’infecta es posa malalt i no se’n va enlloc, però aquest és molt letal en algunes persones i en d’altres resulta asimptomàtic, i aquestes sí que se’n van de viatge», afirma.