Una denúncia anònima no és suficient per restringir la intimitat, segons el Suprem

El Tribunal Suprem ha declarat en una sentència que una confidència anònima contra algú no és «suficient per arrabassar a un ciutadà l’inicial blindatge que li proporciona el seu dret a la intimitat». La Sala Segona absol un condemnat a quatre anys de presó per un delicte contra la salut pública, al qual es va col·locar un GPS al cotxe, després de la denúncia anònima d’un confident.

Amb l’aparell es va comprovar que el 7 de juny del 2016 es va desplaçar des de la localitat gallega de Vilagarcía de Arousa a Ponferrada (Lleó), on la Guàrdia Civil el va detenir amb 99,98 grams de cocaïna. Els investigadors li van col·locar el dispositiu de localització al seu vehicle després de ser previnguts que l’acusat transportava droga, i per a això van comptar amb la corresponent autorització judicial.

Els agents també van comprovar que l’home tenia antecedents policials de tràfic de drogues i van constatar, a través del sistema de càmeres de la Direcció General de Trànsit, que l’acusat realitzava el trajecte denunciat.

No és suficient

Però per al Suprem no és suficient i dona una estirada d’orelles al jutge que ho va autoritzar. «No podem acceptar com a norma general que aquests tres elements indiciaris siguin suficients per arrabassar a qualsevol ciutadà l’inicial blindatge que li proporciona el seu dret a la intimitat. Una confidència anònima, sense més, que no ofereixi altres elements de corroboració que els antecedents policials i la realitat d’uns viatges, no hauria d’haver fet que es recolzés una resolució judicial habilitant per a la restricció de drets», assenyala la sentència.

Notícies relacionades

Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"

Familiars amb avis a la residència Font dels Capellans de Manresa denuncien deixadesa i mala gestió

La Sala recorda que l’autorització judicial per instal·lar aquests dispositius es va introduir el 2015 amb l’objectiu de reforçar el dret a la intimitat amb el jutge. I explica que «la utilització de dispositius de localització i seguiment té una incidència directa en el cercle d’exclusió que cada ciutadà defineix davant tercers i davant els poders públics» i considera que «ja està fora de qualsevol dubte» que «l’afectació de la intimitat és inqüestionable, més enllà que, conforme a la jurisprudència constitucional i d’aquesta Sala, existeixin actes d’ingerència que, sense estar expressament reservats a l’autorització judicial, poden ser plenament vàlids al perseguir un final constitucionalment legítim en una societat democràtica». 

No obstant, en el cas examinat «no es va fer una detinguda ponderació dels drets i valors en conflicte, quan els agents de la policia van demanar el sacrifici de la intimitat de l’investigat».