VA CAURE DES D'UN TERCER PIS

La mort d'una dona a Arenys fa enfurismar les treballadores de la llar

Una dona marroquina es va precipitar pel celobert mentre netejava els vidres d'una llar

Diverses entitats d'ocupadores de la llar demanen inspeccions i protecció a les autoritats

undefined17896808 barcelona 02 01 2012 economia empleada del hogar o  trabajad190625205024

undefined17896808 barcelona 02 01 2012 economia empleada del hogar o trabajad190625205024

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell

Tenía 51 anys, havia nascut al Marroc però vivia i treballava a Arenys de Mar (Maresme) com a empleada de la llar. El matí de divendres passat, mentre netejava els finestrals a la casa on treballava, va caure pel celobert i va morir, segons van informar els Mossos d’Esquadra. Un mortal i «evitable» accident laboral, segons denuncien diversos sindicats de dones, que han esclatat contra la «inacció» de les administracions. Demanen mesures de protecció laboral i critiquen la «desprotecció» i els «abusos» que inunden aquest sector precari.

Segons exposen els Mossos d’Esquadra en un comunicat, aquesta dona es va precipitar pel celobert a les nou del matí de divendres passat des d’un tercer pis on estava treballant. Va caure de 15 metres d’altura, i va ser impossible que els sanitaris li salvessin la vida quan la van atendre. La investigació sobre la seva defunció no només és als jutjats d’Arenys, sinó que també ha sigut elevada fins a la Conselleria de Treball, al considerar-se un accident laboral.

Excloses per llei

«Estem excloses per llei», denuncien en un comunicat una desena d’associacions de treballadores de la llar de Barcelona, Sevilla, Granada, el País Basc, Madrid, Navarra i Santiago de Compostel·la després de conèixer la mort d’aquesta companya. Segons exposen, la llei estatal de prevenció de riscos laborals només s’aplica en l’àmbit de les empreses, però no en el de la llar, una cosa que deixa aquestes treballadores «completament desprotegides». «¿Quantes més hem de morir perquè se’ns tingui en compte?», es pregunten en aquest text.

Condicions laborals «injustes»

Notícies relacionades

Aquestes dones lamenten haver de treballar en condicions laborals «injustes». «Estem subjectes a treballs no declarats, a la parcialitat, a la temporalitat, a una absència de formació preventiva i a baixos salaris», exposen. I recorden que un gruix important de les treballadores de la llar, tot i que no era el cas de la dona morta, no tenen contracte de treball. Moltes d’elles, diuen, treballen en condicions «infrahumanes» i sotmeses a «abusos». És el cas, per exemple, de les dones obligades a residir en el seu lloc de treball, o aquelles que no poden cotitzar perquè no tenen permís de residència ni de treball legal a Espanya, afegint-hi que moltes d’elles cobren un sou molt per sota del salari mínim interprofessional. Una gran part d’elles, de fet, després de la crisi del coronavirus s’han vist obligades a demanar menjar als Bancs d’Aliments per poder subsistir

«Volem campanyes específiques de protecció de treball, volem la protecció de la que gaudeix qualsevol altre treballador o treballadora», afegeixen els diferents col·lectius estatals.