La Generalitat pronostica una proliferació de senglars 'conflictius'

Deu semblar el problema més insignificant ara que un virus hagi posat en perill tota la població mundial, però el subdirector d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Generalitat, Jordi Ruiz, ja avisa de forma preventiva que conills, senglars i altres habitants del bosc poden ser «conflictius» aquest any, no perquè de sobte siguin més dolentots, sinó perquè simplement n’hi haurà més.  S’ha format, tot i que Ruiz no ha fet servir aquestes paraules, una tempesta perfecta per la simple combinació d’un hivern suau en temperatures, una primavera inusitadament plujosa i, com no, l’arribada de la Covid-19 en forma de pandèmia. Els que més patiran aquest conflicte silvícola seran els camps de cultiu i els qui en viuen. Però també, com ja intueixen els grups ecologistes, en seran víctimes els senglars i conills, perquè el remei clàssic en aquests casos sol ser, en contra de les advertències d’alguns especialistes, la caça.

Els anys de sequera i els hiverns de temperatures molt baixes solen ser un sistema natural de control de la població d’animals salvatges. Són aquestes les raons perquè s’acosti un repunt del cens de devoradors de collites, no tant el fet el fet que les persones s’hagin passat dos mesos tancades a casa. La presència de senglars al centre de les ciutats, per exemple, és una cosa anecdòtica. L’important passa als boscos, on abunden molt més les glans i les herbes, aliment primordial d’algunes espècies tret que, com succeeix tantes vegades, se’ls posi a tret un camp de cultiu.

Vuit espècies

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

No estan permeses ara per ara les clàssiques batudes esportives de caça perquè no es considera una tasca essencial en l’estat d’alarma i perquè les mesures de distància social que han de respectar els caçadors no estan perfilades, però la Generalitat està concedint permisos especials quan els danys en els cultius són «severs i reals», tal com els defineix el subdirector general de qüestions cinegètiques. Són menys de les habituals per aquestes dates, entre un 10% i un 15% de les concedides en anys anteriors. S’han concedit, sobretot, a Girona i Lleida (20 i 18 permisos, respectivament) i molt menys a Tarragona, amb vuit autoritzacions. En el punt de mira dels caçadors només hi pot haver vuit espècies animals: senglar, conill, estornell, garsa, «els que més mal generen» segons Ruiz, i també cabirols, cérvols, tudons i muflons.

A Ecologistes en Acció li sembla un despropòsit que, un any més, el remei sigui la caça, i més ara que, segons recorden, l’estat d’alarma és molt clar en la prohibició d’activitats en grup a l’aire lliure. Les matemàtiques de primària no serveixen per resoldre els problemes mediambientals, venen a dir els grups ecologistes. La mort de 10, 100 o 1.0000 senglars no és una simple resta de la població existent. Les femelles d’aquesta espècie, des que són blanc permès de la caça, han avançat l’edat de reproducció i creen llorigades més nombroses. No és que la naturalesa sigui sàvia com un Salomó, sinó que és impredictible.