Els hotelers espanyols creuen que les terrasses podrien reobrir entre el 10 i 25 de maig

La patronal Hostelería de España  creu que es podran començar a obrir terrasses entre el 10 i el 25 de maig, segons les converses que han mantingut amb les autoritats sobre com serà el procés de desescalada per a aquest sector. Fonts de la patronal han avançat aquest dilluns a Efe, que els han explicat que les dates també són susceptibles de variar en funció de la comunitat autònoma, depenent del grau d’afectació i del risc de cada regió.

D’acord amb la informació que maneja la patronal, les terrasses podran començar a operar de nou entre el 10 i el 25 de maig tot i que amb limitacions d’aforament, fet que obligaria a reduir en prop d’un terç la seva capacitat habitual. A més, des del 5 de maig està previst que es recuperi el servei de recollida de menjar al local.

En una tercera fase, a partir del 25 de maig, seria el torn per als establiments de més de 70 metres quadrats que tinguin servei de taula, en els quals l’aforament també es veuria reduït en prop d’un 33% i on s’utilitzarien «mesures de separació». De moment no hi ha estimacions sobre quan reobriran els locals de menys de 70 metres.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Els bars i restaurants estan tancats des del 14 de març passat per l’estat d’alarma decretat pel Govern per frenar la propagació del coronavirus, amb l’única excepció del servei d’enviament de menjar a domicili. En un document elaborat per la consultora EY per aHostelería de España i altres patronals sobre el pla d’obertura per al període «postconfinament», s’especifica que les Canàries, Andalusia i el País Valencià serien les regions que primer haurien de permetre recuperar l’activitat a bars i restaurants.

L’estudi, al qual ha tingut accés Efe i que pretén servir de base en la proposta que farà el sector a l’Executiu, deixa per a una «segona onada» les Balears, Múrcia, Galícia, Astúries i l’Aragó, i en una tercera i última fase situa Madrid, Navarra, Castella-la Manxa i Castella i Lleó. Aquesta llista «prioritza la seguretat sanitària per sobre del risc econòmic», d’acord amb els seus autors, que ponderen variables com el nombre de contagiats per cada 100.000 habitants, la xifra de morts o la taxa mitjana de contagis.