Mascaretes de coloraines gratis per als nens del poble

La Llacuna és una petita població de la comarca de l’Anoia que no arriba als 900 habitants que s’ha bolcat en la lluita contra la pandèmia del coronavirus i a aconseguir fer més suportable el confinament dels seus veïns. Un grup de voluntàries, encapçalades per les artesanes Cecilia González i la seva germana Mercè, van posar fil a l’agulla tot just conèixer-se el confinament d’Igualada. L’endemà, van començar a fabricar mascaretes casolanes per als habitants de la localitat i aquest dijous han començat a repartir de forma gratuïta tapaboques amb cridaners estampats per als nens, que podran sortir al carrer a fer un tomb a partir d’aquest diumenge.

La Cecilia i la seva germana són dues artesanes especialitzades en pintura en seda i en l’art tèxtil. Tenen un taller on exploren i desenvolupen tècniques pròpies des de fa uns 20 anys. No només participen en fires d’artesania, sinó que també organitzen exposicions. La Cecilia, no obstant, té una activitat paral·lela. Des de fa uns vuit anys exerceix de voluntària a l’escola del poble on estudien 58 alumnes.  Juntament amb una altra persona, ensenya a cosir a les classes de plàstica. No només a mà, sinó també amb màquines de cosir. «M’agrada cosir i ensenyar», explica.

Quan la pandèmia va fer els primers estralls en la veïna Igualada (a uns 22 quilòmetres de la Llacuna), la Cecilia va pensar que no podia quedar-se de braços plegats davant de la tragèdia. No s’ho va pensar ni un minut i va proposar als seus conveïns la idea de fabricar mascaretes casolanes amb teixit de cotó perquè la gent pogués sortir a comprar protegit. «Volíem ajudar. Havíem de fer alguna cosa perquè la malaltia no es propagués.  A nivell anímic ens ha anat molt bé», explica. Al seu taller tenia teixit i el poble es va bolcar en la iniciativa aportant material. Des d’un grup que aglutina productors i comerciants de la localitat es va propagar el projecte.

Desinfectades i ensobrades

Les set voluntàries que s’han embarcat en aquesta iniciativa solidària han fabricat al voltant de 800 mascaretes de roba. Abans d’ensobrar-les, les esterilitzen perquè siguin segures. Les mascaretes per als adults les distribueixen des del forn, la farmàcia i el supermercat. A l’embolcall es deixa clar que no estan homologades i s’adverteix del bon ús que se n’ha de fer. Les promotores han arribat a fer un patró i un vídeo on s’ensenya com es fabriquen. Cada voluntària pot fer unes 10 mascaretes en una hora. 

Notícies relacionades

Anna Gatell: "Els pares han perdut l’autoritat i ignoren els perills del mòbil"

L’Espanya buidada d’oci nocturn

Amb els primers anuncis de la possibilitat que els nens poguessin sortir al carrer a passejar, aquestes voluntàries es van adonar que no hi havia mascaretes per als menors. Com ja van fer amb els adults, van tornar a agafar la màquina de cosir i l’agulla i han elaborat un centenar de mascaretes ajustables per als  petits. Hi ha de dues talles: una de tres a sis anys i una altra de set a 12 anys. Els més grans, en principi, podran utilitzar la d’adults.

En aquesta ocasió, es distribueixen des del forn, lloc de pas de mares i pares que acudeixen a comprar el pa. Són gratuïtes. La diferència és que la roba utilitzada és més cridanera. La cinta elàstica permet, a més, passar-la per les orelles o pel coll, perquè el nen estigui més còmode. «Són dissenys divertits», afirma la Cecilia. Però aquest grup de voluntàries no s’ha quedat allà, sinó que també han elaborat unes 15 mascaretes amb roses pintades per donar-les als dependents dels comerços del poble. «Volem contribuir amb l’esperit d’aquest Sant Jordi tan estrany», recalca aquesta dona artesana. Solidaritat contra la pandèmia.