Els Bombers de Barcelona fan proves de Covid-19 als geriàtrics

Els Bombers de Barcelona van entrar per primera vegada a auxiliar un geriàtric el 28 de març. Van acudir a desinfectar el de la Casa Asil del districte de Sant Andreu, un dels més afectats per una pandèmia que s’ha encebat amb les residències per a la tercera edat i ha despullat el grau d’abandonament que han patit, arraconades al final de la llista de prioritats de la crisi sanitària. Des del 15 de març, segons dades de la Conselleria de Salut, unes 2.000 persones han mort per coronavirus en geriàtrics. Només a la Casa Asil, el dissabte 28, ja havien mort 20 dels 220 residents. Antoni Cabeza, bomber de Barcelona i químic de formació, després de desinfectar l’edifici va reportar que hi havien trobat ancians morts, d’altres de sedats i d’altres sense símptomes compartint espais amb els infectats.

Dues setmanes més tard i després d’acudir a molts més geriàtrics, Cabeza, a càrrec de l’assistència que la ciutat mira de donar a aquests centres, admet que hi ha centres en què l’arribada dels bombers més que evitar un desastre ja produït ha acabat servint per animar treballadors que feia setmanes que demanaven socors. Amb la propagació del coronavirus no han sigut pocs els empleats mal pagats dels geriàtrics –propietat d’empreses privades i integrats en una xarxa que depèn de la Generalitat– que s’han agafat la baixa o han deixat la feina per l’alt risc d’infecció que implicava. La pèrdua de recursos humans només ha augmentat la desesperació dels que s’hi han quedat.

Les primeres intervencions dels bombers municipals van consistir a desinfectar geriàtrics amb brots confirmats, tal com feia també la Unitat Militar d’Emergències (UME) en diferents punts del territori català. No obstant, sense saber quins residents estaven sans i quins infectats però asimptomàtics, higienitzar l’espai i creure que els havien deslliurat del virus era tan ingenu «com raspallar-los les dents i confiar que no tornarien a menjar», resumeix un altre dels bombers actuants.

El principi del final del problema 

Aquest dilluns, 13 d’abril, els bombers han començat a practicar proves PCR als geriàtrics, que, en un marge de cinc o sis hores, detecten si la persona té o no coronavirus. Els bombers acompanyen metges de primària, que són els qui decideixen a quins pacients han de practicar un test, i després ells en prenen mostres i les traslladen als laboratoris. Pot ser el principi del final del problema. Amb els PCR serà possible separar els ancians sans dels encomanats. Cada pacient positiu en coronavirus serà traslladat a una nova destinació per protegir la resta. 

El treball que els bombers duen a terme a les residències ha anat creixent i dividint-se per fases des que l’alcaldessa Colau va ordenar que hi intervinguessin. Va començar per la desinfecció dels espais i va seguir per la segregació entre infectats i no infectats, i per ajudar els treballadors a desenvolupar un pla de contingència contra el contagi. L’última fase, ja iniciada, és gestionar el trasllat d’ancians amb PCR positiu a nous espais. En les pròximes hores o dies entrarà en funcionament un edifici habilitat com un centre medicalitzat del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, que ja preveu rebre només residents encomanats. 

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

A Catalunya hi ha 65.000 ancians que viuen en geriàtrics, dels quals un 5% ha sigut diagnosticat de coronavirus, segons dades de la Conselleria de Salut. De les 1.073 residències catalanes, en 358 hi ha persones positives i en 418 hi ha persones que presenten simptomatologia compatible amb la malaltia.

«Entre els geriàtrics prevalen les classes socials. Tenir un familiar ingressat en algunes oscil·la entre els 1.000 euros i els gairebé 4.000 per persona. En funció de si els centres disposen d’habitació pròpia o d’una bona assistència mèdica, les possibilitats de sobreviure dels ancians creixen o disminueixen», lamenten bombers que aquests dies participen en el seu auxili a l’edifici Mestral de l’hospital Pere Virgili, seu de la sala de coordinació que la ciutat ha activat per contenir l’emergència.