Feines i col·lectius fins ara invisibles

Les tasques invisibles i més desprestigiades de la nostra societat, com la neteja, bugaderia i desinfecció, la recepció a les porteries i edificis públics, qui reposa als supermercats, o els porters que baixen les escombraries, qui serveix càterings, o atén el telèfon vuit hores seguides, són el motor d’engranatge essencial socialment, que sembla que només valorem en moments com el que ara passem. «Sense tots aquests serveis, els nostres hospitals no podrien funcionar», exposen des de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC). Posen accent en això perquè és en aquesta tipologia de feines en què solen recaure la majoria dels contractes a persones amb certificat de discapacitat.

            Tasques no qualificades per a persones amb menys formació o amb més dificultats per aconseguir una feina. «Aquesta crisi ha posat en relleu aquestes ocupacions i que poc dignificades que les tenim», expressa el director de la FECETC, Miquel Vidal.

Aquesta setmana, l’Institut d’Estadística de Catalunya ha publicat, per primera vegada, les dades del mercat de treball de persones de 16 a 64 anys amb reconeixement legal de discapacitat, corresponents a l’any 2018. Mostren que de les 110.200 persones actives amb discapacitat a Catalunya, 84.800 treballaven (16.383 en el mercat protegit i d’aquestes el 19,32%, en els 198 CET). 25.400 estaven desocupades. La taxa d’atur d’aquest col·lectiu era del 23,1% davant l’11,2% de l’atur en la resta de la població activa. Una altra dada donada és que el 71,8% de la població activa amb discapacitat té com a màxim estudis secundaris, davant el 55,9% dels actius sense discapacitat. Una derivada d’això, per tant, és que –ho diuen també les estadístiques de l’Idescat– el 79% de les persones amb discapacitat que treballen ho fan en el sector de serveis.

Serveis ara valorats

Notícies relacionades

«La feina és un factor de protecció i benestar psicològic per a qualsevol persona»

Esther Niubó, sobre la introducció de mossos d’esquadra en escoles i instituts: «Hi ha hagut una reacció molt exagerada»

Aquests dies ha crescut moltíssim la demanda de serveis de bugaderia, neteja, desinfecció i atenció telefònica sol·licitada a molts dels centres especials de treball (CET) de Catalunya. «Les bugaderies d’Ilunion, per exemple, estan fent una feina excepcional, i altres centres especials de treball dedicats a fabricar articles tèxtils, ara estan fent bates i mascaretes», destaca el president de la FECETC, Josep Roset. «Hem de dignificar, reconèixer el valor de cada treball, i esborrar l’estigma contra la discapacitat, que sí que es pot adaptar a moltes ocupacions. Normalitzar la diversitat de feines com la diversitat de capacitats. Però és necessari fer-ho des de la mateixa família, els veïns, els centres d’estudis i les empreses, tant privades com públiques. Tota la societat ha d’entendre la utilitat de cada feina, sense distinció per qualificació. Qui aquests dies fa la desinfecció dels dipòsits de cadàvers no són enginyers, ni són ‘brokers’ de la banca els que enterren els nostres éssers estimats. No obstant, són treballs imprescindibles, ara i sempre», declara Miquel Vidal. Des de la FECETC esperen poder celebrar la tercera fira de l’ocupació Di-Capacitant i Talent. Sí, i millor després de l’estiu. L’any passat unes 150 persones van trobar feina gràcies a aquesta, bé en un CET o en empresa ordinària.

Inserció normalitzada

La idea és que el CET sigui un pont entre la formació i la inserció a l’empresa ordinària, tal com passa en els espais de treball de la Fundació Aspros de Lleida, dedicats a generar oportunitats laborals per a persones amb discapacitat, principalment intel·lectual i malaltia mental. «Dels 170 treballadors del nostre CET –que fan serveis de càtering, jardineria, manipulats i digitalització de documents–, uns cinc o sis cada any són contractats en una empresa ordinària», explica el director executiu d’Aspros, Enric Herrera. El 2020, Aspros va posar en marxa el seu projecte formatiu, ja que prioritzen «la formació per incorporar aquestes persones al mercat laboral amb garanties de futur», afirma.  Herrera reclama a les administracions més recolzament tant a la persona amb discapacitat com a l’empresari que opti per contractar-la.

Fundació Aspros            El grup Mútua Terrassa és un altre referent conscienciat amb la inserció laboral de qui la societat estigmatitza per la seva diferència. «Hem de trobar l’encaix. Som conscients que és necessària una adaptació i paciència, però nosaltres ens hi hem llançat. Es pot ser productiu i econòmicament sostenible», diu el director de recursos humans de serveis corporatius de Mútua Terrassa, Òscar Sambola. El seu grup té 20 empreses, gairebé totes de l’àmbit sanitari, amb 4.400 treballadors (més de 150 dels quals són persones amb alguna discapacitat).  El 2013, es va detectar una possibilitat de millorar l’atenció telefònica als pacients i van decidir, en comptes de contractar el servei d’un ‘call center’ extern, crear-lo ells. I ho van fer el 2015 posant en marxa el CET Fundació Integralia Vallès, que avui dona feina a 64 persones, una part important de les quals tenen una discapacitat alta (superior al 65%). «Quan hi ha alguna vacant a les nostres empreses, preparem el traspàs d’algú per ocupar el lloc», diu Sambola.