«La feina és un factor de protecció i benestar psicològic per a qualsevol persona»

El Lluc té 23 anys. Va estudiar a l’escola d’educació especial Rel de Barcelona, on amb 21 anys havia completat un programa de formació en administració i serigrafia. A Aura Fundació el van ajudar a preparar-se per a la inserció laboral. El febrer de l’any passat va començar a fer pràctiques a Daba de Sant Cugat, distribuïdora de Nespresso a Espanya, i poc després el van contractar. «Reparteixo el correu intern, ajudo a la recepció i la consergeria, procurant que no falti res», explica. «Cada matí a l’arribar, saludo tothom. M’agrada la feina i els companys. Abans només em podia comprar coses amb els diners que em donaven per al meu aniversari, Nadal o Reis i ara, amb moderació, puc fer-ho amb el meu propi sou», explica satisfet.

            «El treball és un factor de protecció i benestar psicològic per a qualsevol persona, siguin quines siguin les seves capacitats i talent. Ser capaços de donar resposta, contribuir i ser part activa de la societat ens fa sentir bé, reforça la nostra identitat i autoestima», exposa Jordi Pèlach, psicòleg responsable laboral de la FECETC. «I la inclusió de la diversitat a les empreses, a més de complir la llei, és una oportunitat i riquesa», afegeix. «És un goig aprendre i beneficiar-se de l’alegria de qui agraeix tant un lloc de treball. La societat no està prou sensibilitzada sobre els reptes d’aquestes persones, creiem que són més importants els nostres. Si som part de l’ecosistema, hem d’aportar els nostres valors per millorar-lo, i en igualtat de condicions». És el testimoni de Toni Ribas, al capdavant amb la seva dona Stephanie Marko de l’empresa igualadina Stikets, especialitzada en etiquetatge de roba, on més del 10% de la plantilla són persones amb alguna discapacitat o en risc d’exclusió social. «Facilitar la inserció laboral parcial per introduir-se a poc a poc, per hores o fins i tot adaptant tasques de teletreball, faria el sistema més flexible per a una inserció més àmplia», afirma. La Sandra, de 46 anys, és una de les treballadores de Stickets. Des dels 18, sempre ha treballat, però als 40 va estar un temps a l’atur i va ser gràcies a la Fundació Àuria d’Igualada que va trobar la feina a la firma de Ribas. Fa 4 anys que està amb ells, supercontenta per l’ambient i per la feina, perquè em sento útil per al món. No em vull quedar a casa». «Treballar és una eina de normalització per a nosaltres», diu la Beatriz. Amb una discapacitat del 65%, és administrativa a la Ciutat de la Justícia. «Animo tothom a buscar un futur. És important creure en un futur per a nosaltres, que ho creguin en el nostre entorn familiar i social, però el que és imprescindible és que ho creguis tu». Integrada a la Fundació Pere Claver, l’associació Estel Tàpia va néixer per donar servei a persones vulnerables del Raval i el 2013 va crear un CET com a taller de confecció amb sis persones amb discapacitat, que aquests dies han passat de cosir bosses a fer bates i mascaretes.