Un microbiòleg de la Universitat de València afirma que els contagiats podran immunitzar-se

El microbiòleg Sergi Maicas considera que la majoria de persones que s’han contagiat de coronavirus podrien immunitzar-se en cas de futurs contagis i en aquells casos en què s’infectin per segona vegada els símptomes serien «molt més lleus».

Maicas, professor titular del departament de Microbiologia de la Universitat de València (UV) i director del màster en biologia molecular, cel·lular i genètica, assegura en una entrevista amb EFE que el que està fent el SARS-CoV-2 «no dista gaire del que fan altres virus». «Hi ha molts coronavirus circulant, entre aquests els que ens causen molts dels refredats de forma habitual», afirma l’expert, que afegeix que cada vegada que sorgeix un de nou «la primera vegada que ens contagiem agafa el nostre sistema immunitari completament desprevingut».

Els primers símptomes 

Tot i que hi ha un percentatge de població que no el supera, «la immensa majoria el passa com un refredat més o menys greu, i amb una immunització que farà que en la pròxima onada el nostre sistema immunitari es faci càrrec d’aquests virus i els símptomes siguin més lleus». «És previsible que quan arribi l’estiu el coronavirus baixi d’intensitat i ‘se’n vagi de vacances’ però tornarà, dubto molt que això s’acabi en dos mesos. Tornarà una segona onada però a gran part de la població l’agafarà immunitzada, tot i que hi podria tornar a haver baixes entre gent gran que no l’hagi passat».

Sergi Maicas considera que el nou coronavirus SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, «a priori hauria d’immunitzar-nos» i en cas d’una segona onada no «ens hauria d’afectar tant estadísticament». Indica que aquest coronavirus mutarà perquè «tots els virus muten, és un fet que no podem canviar perquè a diferència de la immensa majoria d’organismes que hi ha al planeta tenen un control menys efectiu de les còpies que fan de si mateixos».

Menys greu 

Aclareix que aquestes mutacions solen portar el virus a adaptar-se i a ser menys greu i lesiu per al seu hoste, tot i que s’incrementa la possibilitat de transmissió. «Amb un refredat senzill continues sortint al carrer i anant a treballar, això afavoreix que aquest virus que s’ha canviat a una cosa més suau es transmeti més

.Una vegada el virus fa un salt des de l’animal i entra en l’espècie humana s’ha d’adaptar per persistir i quedar-s’hi per tota la vida i només pot fer-ho si passa de manera asimptomàtica, si no molesta gaire», diu el microbiòleg.

Afegeix que la immunització a un virus es produeix perquè part d’aquest és reconegut pel nostre sistema immunitari i es generen anticossos, alguns dels quals actuen ràpidament i aconsegueixen «noquejar-lo i eliminar-lo», per la qual cosa si tornes a tenir la mateixa malaltia «és més lleu o gairebé asimptomàtica».

A més d’aquesta immunització natural es pot arribar a immunitzar una persona a través d’una vacuna, tot i que Maicas adverteix que per desenvolupar una amb totes les garanties pot trigar-se, en condicions normals, entre cinc i deu anys. En aquest cas, i atesa la urgència de la pandèmia, podria estar enllestida en any i mig o dos anys, afirma, i afegeix que una vacuna que no està ben provada podria tenir altres efectes col·laterals.

Les vacunes

Notícies relacionades

Els quatre culpables de la pandèmia

Un estudi relaciona la contaminació amb la mortalitat pel coronavirus

Aquestes vacunes, assenyala, seran per immunitzar els nens i no els adults, ja que només tindria sentit vacunar un adult si se sabés del cert que no ha passat la malaltia, i en cas d’haver-ho fet «ja s’ha vacunat de forma natural». Després d’advertir que hi ha «més virus que persones», considera que després d’aquesta pandèmia «vindran moltes més, ja ho fan de manera habitual i algunes han sigut molt greus, com la grip espanyola, que va causar entre 10 i 30 milions de morts».

També alerta sobre un altre tipus de pandèmies causades per bacteris, així mateix causants de milers de morts, i indica que l’any 2040 o 2050, quan «no tinguem antibiòtics per combatre els atacs de superbacteris, pensem que se’n pot produir alguna».