De l'exclusió social a ser claus en els serveis essencials | Coronavirus

«Faig això perquè em fa sentir bé ajudar la gent, tot i que realment m’han ajudat molt poc en aquesta vida». Aquesta frase demolidora és de Miguel Santos, de 56 anys, una de les persones que prepara menús per a persones grans de Sant Adrià de Besòs que viuen soles, un centre de refugiats de Barcelona i infectats pel Covid-19. Santos ha passat de complir pena a la presó a fer un d’aquests anomenats serveis essencials, a formar part de la gestió d’una crisi sanitària sense precedents.

Fa 10 mesos que Santos és cuiner a la fundació Formació i Treball (FiT), una organització sense ànim de lucre que li va oferir formació i un contracte a través del programa ‘Incorpora’ de La Caixa. Ara forma part d’un equip d’unes 15 persones. Junts preparen i reparteixen cada dia uns 500 menús. «No em fa por sortir cada dia al carrer per treballar perquè em compensa emocionalment. Això sí, prenc totes les precaucions per no contagiar-me ni contagiar. Porto mascareta, em rento les mans contínuament amb gels desinfectants... Sempre prenem mesures d’higiene però ara molt més», afirma el cuiner, que viu en un pis compartit a La Pau. Paga uns 400 euros per una habitació. 

Dels fogons de la cuina industrial de FiT situada al carrer de Ramon Llull, a Sant Adrià, surten habitualment centenars de menús per a centres de dia, restaurants i campus universitaris, ara tancats pel decret d’estat d’alarma. Avui els cuiners es dediquen exclusivament a servir plats de menjar a persones vulnerables. Jordi Bosch, de 44 anys, també contractat pel pla de reinserció de persones en risc d’exclusió social ‘Incorpora’, s’encarrega de rebre els productes i d’organitzar els enviaments. «Aquests dies estem rebent nombroses donacions tant de bancs d’aliments com de supermercats. M’encarrego d’organitzar-ho tot a les cambres frigorífiques, que també hem hagut d’ampliar», afirma Bosch, que fa sis anys que treballa en aquesta cuina-escola de la fundació amb servei de restaurant. Abans va estar a la presó tres mesos per un «petit delicte», diu. 

Bosch i Santos són només dues de les més de mil persones que han aconseguit reinserir-se en el mercat laboral en els últims 14 anys, quan va començar el programa. Ells dos, com molts altres, no només s’han esforçat per reintegrar-se en la societat sinó que ara exerceixen un rol clau, potser invisible i no prou reconegut. Potser no salven vides directament com el personal sanitari, però són una peça clau a l’engranatge per superar la pandèmia. El coordinador del programa ‘Incorpora’ a FiT, Héctor Suárez, aquests dies rep moltes ofertes de treball en els sectors de la neteja, la logística i l’alimentació. «Hi ha molta gent de baixa, també hi ha personal que ha emmalaltit. Les empreses estan demandant professionals en aquests àmbits», diu aquest llicenciat en relacions laborals i expert en acompanyar col·lectius vulnerables. «Són persones possiblement amb pocs estudis, amb una baixa qualificació professional, però aquests dies s’han convertit en unes figures més imprescindibles que mai», afirma. 

Màximes precaucions

Quan va començar la crisi del coronavirus molts van sortir en bloc a comprar als supermercats per por del desproveïment. Això no ha passat, precisament pel treball dels productors i dels transportistes, no sempre valorat. També gràcies al treball dels empleats d’aquests establiments, que aquestes setmanes extremen les precaucions per evitar que el personal pugui emmalaltir. Guardar les distàncies és fonamental. Ho sap bé Rafa Manzano, de 23 anys, que fa des del 20 de març, en plena crisi sanitària, que treballa en un supermercat de Les Corts. «Vaig aconseguir la feina gràcies a Acció Social Montalegre, que sempre m’han ajudat a trobar-ne», diu Manzano, amb referència a una de les entitats sota el paraigua de la Fundació Raval Solidari, adherida des de fa dos anys al programa ‘Incorpora’.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

El jove sap que té feina perquè algú ha emmalaltit o hi ha renunciat pel virus. «No em fa por perquè estic fort i no tinc altres patologies. Només em preocupa poder encomanar-lo a la meva família. Visc amb els pares i tinc una nena d’un anyet», afirma Manzano, el contracte del qual acaba en els pròxims dies i espera que el renovin. Necessita treballar. 

Al servei de reinserció laboral de la Fundació Raval Solidari arriben moltes persones derivades del seu banc d’aliments.  Als usuaris d’aquest servei els ofereixen menjar però també la possibilitat de trobar feina a la xarxa d’ofertes d’ocupació a què tenen accés. Es tracta de superar l’assistencialisme i apoderar realment aquestes persones. «Treballem en xarxa amb un centenar d’entitats i podem compartir tant ofertes com candidats. Això ens dona més opcions per aparellar els llocs de treball disponibles amb els candidats disponibles», diu la responsable, Mireya Garcia, que és conscient del perill que suposa sortir a treballar en la situació actual. Amb tot, moltes persona de la seva borsa de treball s’han ofert per treballar fins i tot com voluntaris, donant una lliçó d’autèntic compromís i solidaritat.