El dol en la infància en temps de coronavirus

Afrontar el dol per la mort d’un pare o una mare durant el confinament per coronavirus està resultant una de les experiències més dures per a milers de persones en les últimes setmanes. És difícil per als adults, però també ho és per als nens, nenes i adolescents que pateixen la pèrdua d’un avi, una àvia, o un altre familiar pròxim, ja que tenen menys recursos per afrontar les pèrdues, però també són més resilients i adaptables.

Com a mares i pares, no podem evitar-los el dolor, però sí que podem acompanyar-los perquè el superin de la manera més saludable. La mort continua sent un tabú en la nostra societat i no tenim educació per afrontar-la. Però fins i tot els nens i nenes més petits pateixen el dol per la mort de les persones amb les quals tenen un vincle estret, a més de veure’s afectats per com afronten els seus pares i mares aquesta situació i les reaccions d’ansietat o tristesa que mostren.

Depenent de l’edat i etapa del desenvolupament en què es trobin nens i nenes, les idees sobre la mort, la capacitat d’expressar les seves emocions, la manera d’expressar el dol i els recursos que tenen per afrontar-la varien. Abans dels 7 anys, els nens i nenes no solen haver assolit prou maduresa per comprendre la mort com una cosa irreversible, definitiva i universal tal com l’entenem els adults, però sí que són conscients que la persona ja no està amb ells i senten que el seu entorn està patint la pèrdua.

L’expressió de dolor, tristesa i preocupació serà també diferent. Els més petits tindran reaccions més físiques o corporals, com ara pèrdua de gana, canvis en el son, enuresi, rebequeries o no voler dormir sols ni separar-se de nosaltres. Segons van madurant i a diferents edats, el dol es pot també expressar de maneres molt diferents. Són freqüents en adolescents els canvis de conducta, reaccions d’ira, inquietud, dificultat per concentrar-se en les tasques educatives, culpa o tristesa; moltes vegades passen per estats de commoció i incredulitat, fins i tot insensibilitat.

És important que entenguem que la manera d’expressar el dol és molt variable, i hem de normalitzar i ajudar-los a posar nom les seves emocions. Sense oblidar que nosaltres, com a mares i pares, també estem patint aquest dol; no hi ha una manera correcta o incorrecta d’assumir aquest dolor, però sí que és important poder expressar-lo i no ocultar-lo.

Hem d’adaptar la informació i el llenguatge al que poden comprendre, explicar el que ha passat d’una manera senzilla, i respondre a les seves preguntes. És millor evitar frases com «està de viatge, està adormit» o fins i tot «està en un lloc millor», ja que el que fan és confondre’ls i fer-los creure que hi ha possibilitat que la persona torni.

Davant de la temuda pregunta de si nosaltres també ens morirem, hem d’intentar tranquil·litzar-los explicant-li que estem sans i que el més segur és que continuem vivint més temps amb ells.

No hem de minvar l’atenció. Si la pèrdua ens ha afectat greument, s’ha de reorganitzar l’atenció amb la parella, o amb les persones que puguin assumir-la. Un dels consells més repetits durant el confinament és el d’intentar mantenir les rutines i horaris en el dia a dia; en el cas de patir un dol, reprendre’ls al més aviat possible els ajudarà a superar el dolor i, si cal reestructurar les tasques, hem d’assegurar al nen o nena que continuarem cuidant-lo i atenent-lo. Cuida’t també com a mare o pare. Permet-te l’espai que necessitis per estar tot sol o connectada amb altres persones amb les quals poder parlar i expressar les teves emocions.

Utilitza l’expressió artística i el joc. En funció de l’edat i els interessos de cada nen o nena, es pot animar a utilitzar pintura, fotografia, modelar materials, escriure poemes o cançons, o fer una carta de comiat. Deixar espai als més petits per al joc lliure i acompanyar-los per poder posar-hi paraules. No només són mecanismes per alleujar-se i expressar-se, sinó que és la manera de poder anar integrant a poc a poc el que ha passat.

Podem recórrer als contes. Es pot trobar molta varietat de lectures en funció de l’edat per tractar el dol, com El buit, d’Anna Llenas, per als més petits, o Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness, per a adolescents. També podeu escriure junts la història que conegueu de l’avi o àvia i recordar i agrair els bons moments junts.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

És convenient preparar un comiat amb els mitjans a la vostra disposició. El dol és també col·lectiu; en circumstàncies normals, la família i amics es reuniria a acomiadar-se, donar el condol als més pròxims, xerrar, consolar, recordar qui se n’ha anat i acomiadar-nos d’aquesta persona. En aquests moments en què el confinament ens ho impedeix, és important que busquem la manera d’adaptar aquest comiat col·lectiu. Es pot fer una reunió a través de videoconferència amb família i amics que desitgin acomiadar-se, i preparar un petit ritual per encendre espelmes o encens, tocar o posar música, veure fotografies, explicar històries junts, resar en cas de ser creients o dedicar unes paraules de comiat. La participació dels nens i nenes és el desitjable, però no obligatori. Una vegada passat l’estat d’alarma, planejar anar a acomiadar-se on es vagin a dipositar les restes de l’ésser estimat, i poder portar les cartes, poemes o dibuixos.

Finalment, mira de dedicar cada dia 15 minuts al matí, i a l’hora d’anar a dormir, per tenir un moment de dedicació exclusiva amb cada fill o filla, en el qual escoltar-los més que parlar-los, i en què estar disposats a reconèixer que també ens equivoquem com a pares i mares. Un senzill hàbit que tots podem incorporar, aprofitant el temps junts que el confinament ens està regalant.