El coronavirus acorrala el crim tradicional i dispara la por d'un repunt de ciberdelictes

¿Com està afectant la pandèmia del Covid-19 el crim organitzat? L’article 'Crime and contagion. The impact of a pandemic on organized crime’, publicat per Global Initiative el 26 de març, apunta quatre tendències. La primera és que les organitzacions criminals aprofitaran aquesta aturada per reformular-se. La segona, que la sobreocupació dels cossos policials en contenir la pandèmia deixa espai a les màfies per incrementar alguna de les seves activitats. La tercera és que la crisi sanitària ha obert una oportunitat de negoci a les estructures criminals. La quarta és que moltes organitzacions començaran a interessar-se pels ciberdelictes i aquest interès podria mantenir-se més enllà de la Covid-19. Tot i que el més inquietant és que aquest context de tancada afavoreixi un repunt dels abusos sexuals, sobretot de menors, a través de les xarxes socials. 

El tancament d’escoles i el teletreball ha provocat que pederastes i menors coincideixin durant més hores que mai a la xarxa. Això dispara el risc que els primers ataquin els segons. L’FBI ha alertat els pares que facin atenció sobretot als jocs ‘online’, que funcionen com a xarxes socials que permeten interactuar entre els usuaris, perquè és 'on poden amagar-se els depredadors. En el mateix sentit, algunes activitats no il·legals, com el consum de pornografia, podrien augmentar durant aquestes dates de confinament i aquesta demanda, al seu torn, arrossegar xarxes d’explotació a produir vídeos per satisfer-la. O d’altres, també legals com els jocs d’apostes ‘online’, podrien suposar un problema per a famílies amb membres menors d’edat o proclius a la ludopatia. El govern de Pedro Sánchez acaba de prohibir la publicitat de les cases d’apostes ‘online’ abans de mitjanit.

Agressions sexuals a menors

La plataforma Prevensi, creada recentment per provar de reduir les agressions sexuals a menors, ha publicat consells per a les famílies amb menors al seu càrrec per provar d’ajudar a protegir-los dels ciberassetjadors mentre duri la tancada a casa. «Els pares sempre pregunten als fills ‘¿com ha anat a l’escola?’, es tracta que ho continuïn fent mentre són a casa i consultin què estan fent a internet», afirma Antonio Andrés Pueyo, un dels impulsors de Prevensi i catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB). Els materials difosos per Prevensi aconsellen evitar les portes tancades i intentar mantenir oberts els canals de comunicació entre adults i menors perquè els joves sentin que poden explicar qualsevol situació estranya que visquin dins de la xarxa. Recomanen que els més petits sàpiguen que hi ha «secrets» bons i dolents. «Els pares han de preguntar si mentre estaven connectats han rebut alguna proposició estranya. Fins i tot ofertes econòmiques, ja que de vegades els pederastes ofereixen bastants diners a canvi de fotografies o videoconferències. La primera idea que han de tenir en compte és que a l’interior dels domicilis poden passar coses», diu Pueyo. 

Els consells de Prevensi no es limiten únicament al ciberassetjament ni a les famílies sense antecedents de violència sexual. També donen consells útils per a famílies on viuen menors que ja han patit abusos o per a famílies en què la víctima conviu amb l’agressor, com quan un pare ha abusat de la seva filla. També inclouen recomanacions per a centres de menors, que durant aquestes dates conviuen en un entorn més tancat, perquè els supervisors extremin les precaucions i planifiquin les mostres d’afecte entre adults i menors i marquin que aquestes han de passar sempre en vista de la resta. «Són entorns de molt risc», afirma Pueyo. L’associació Anar, un dels «principals referents» en la lluita contra els abusos a menors, durant aquests dies ha rebut «un 25%» més de trucades de nens que han avisat que estaven patint abusos.

A grans trets, l’informe assenyala que el confinament pot portar el creixement dels ciberdelictes perquè l’activitat en l’esfera digital s’ha multiplicat. Segons l’estudi de Global Initiative, ja s’han detectat múltiples estafes vinculades a la pandèmia que consisteixen a obtenir dades personals i bancàries fingint que qui les reclama és una autoritat sanitària quan en realitat són ciberestafadors que busquen buidar comptes corrents. 

La transformació dels negocis il·lícits

L’informe recent de Global Initiative ofereix una mirada general sobre la situació del crim organitzat. Per contrastar aquesta informació amb la realitat catalana, EL PERIÓDICO ha entrevistat el subcap de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra, l’intendent Ramón Chacón, al corrent d’aquest estudi, que considera que les primeres dues conclusions (sobre la reformulació d’aquests grups criminals i l’eventual increment de les seves activitats) podrien ser «una mica precipitades». El negoci il·lícit de material sanitari i els ciberdelictes sí que preocupen, tot i que les dades dels Mossos encara no ho reflecteixen. 

«L’activitat del crim organitzat va en paral·lel a l’economia», diu Chacón. Atès que l’evolució de l’economia encara és un enigma, també ho és com reaccionaran les organitzacions criminals. Per exemple, la màfia «inverteix molts diners en la borsa» i «blanqueja grans capitals adquirint immobles», si els títols borsaris o immobiliaris es desplomessin, buscarà «altres canals per invertir o per netejar diner negre».

El descens de les dades criminals 

El document de Global Initiative enumera els primers símptomes de les restriccions de mobilitat i constata l’abrupte descens de la delinqüència en països completament dispars: a Mèxic els assassinats diaris han baixat de 81 a 54 al dia. La producció de metamfetamina i fentanil dels càrtels que subministren als Estats Units està amenaçada perquè la importació dels precursors químics procedeix de la Xina i ara resulta més difícil adquirir-los. A Europa els canals de distribució de droga s’han interromput a causa de les mesures de confinament. El rastreig dels preus de l’heroïna indica que el seu valor està pujant. A Bòsnia s’han reduït els robatoris de cotxe –un greu problema local– i, segons els activistes locals, els homicidis vinculats a màfies de Sèrbia o Montenegro també decreixeran. 

El balanç delinqüencial de març de Catalunya va en la mateixa direcció. Els Mossos mai havien viscut res semblant. Els delictes s’han desplomat més d’un 50% sense que hi hagués cap estratègia policial. Alguns descensos poden semblar lògics, d’altres, no obstant, només es poden deure al fet que els delinqüents estan tan a l’expectativa com els responsables policials.

El delicte que més ha caigut és el dels robatoris amb força a domicilis, aquells que els lladres cometen quan les cases s’han buidat. «Com que ara els pisos estan habitats, no poden actuar», afirma Chacón. No obstant, aquest context també implica que les empreses i els establiments comercials –tret dels essencials– ara estan més buits que mai. ¿Hi han augmentat els robatoris? «Tampoc». Si el confinament s’allarga molt, avisa l’intendent, podria passar que acabessin atacant seus empresarials buides o que optessin per robar a cases enfrontant-se als llogaters, cosa que seria molt més preocupant. El balanç de març és enganyós, remarca l’intendent, ja que durant la primera meitat la societat seguia al carrer i el decret d’alarma es va aprovar a partir de la segona. A més, remarca, hi ha una xifra negra –de víctimes que no denuncien a causa del confinament– que obliga a ser cauts. 

Material mèdic de contraban

El treball internacional enumera que autoritats de l’Iran, Ucraïna o l’Azerbaidjan han interceptat carregaments de contraban de material mèdic –mascaretes i de gels de mans– i que a Itàlia la policia ha detectat anuncis d’ofertes de mascaretes en la ‘dark web’ per avisar que la crisi sanitària sí que ha obert un mercat per a la màfia. La Interpol recentment va enviar una alerta sobre fraus a compradors de paquets mèdics que no existien i que ja havien pagat a comptes controlats per criminals.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Als Mossos els preocupa especialment que això passi a Catalunya, tot i que de moment no consta en les seves denúncies. «Per això estem molt atents a qualsevol oferta de material mèdic o iniciativa per recaptar per a la investigació d’una vacuna del Covid-19 o per demanar material per a centres hospitalaris», diu. L’intendent apel·la a la col·laboració ciutadana perquè avisin el 112 davant de qualsevol sospita sobre una activitat il·legal vinculada amb la crisi del coronavirus. 

L’ordre del Ministeri de Sanitat consisteix que qualsevol estoc de mascaretes, gels, ulleres... ha comunicar-se, la feina dels Mossos consisteix a assegurar-se que això està passant i també d’investigar si es tracta de carregaments «clandestins», sovint desviats per treballadors d’empreses legals per tal de vendre’ls «al millor postor» eludint la crida d’emergència del govern espanyol.