25 maig 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Empleades de la llar en l'era del coronavirus: esclavitud o acomiadament

Moltes famílies que contracten dones migrants sense papers les fan fora durant el confinament

Les treballadores més vulnerables denuncien que no podran accedir a la prestació social del Govern

Elisenda Colell

Empleades de la llar en l'era del coronavirus: esclavitud o acomiadament

«¿Què menjaré demà?, ¿de què viurem?», es pregunta Rocío Echevarría, una empleada de la llar que s’ha quedat sense feina a causa de la pandèmia del coronavirus. «Les famílies tenien por que els infectés, i estant ells a casa m’han dit que no vingui més», explica. Com ella, centenars de dones immigrants sense papers ni contracte que treballen netejant cases o cuidant persones dependents han perdut la feina i s’han quedat sense res. D’altres s’han hagut de tancar a les cases dels seus ocupadors, treballant les 24 hores de cada dia de la setmana. Els sindicats i les associacions que les defensen demanen ajuts econòmics al Govern per als més febles: aquells que no tenen contracte ni papers ni accés a cap prestació.


Rocío Echevarría, una dona peruana, fins fa poc treballava per a cinc famílies diferents. En unes netejava les cases, en d’altres cuidava avis. «En total guanyava uns 600 euros al mes, descomptant els passatges de l’autobús i del material de la neteja», recorda. Però va arribar la pandèmia del coronavirus. «Havia de comprar-me mascaretes, no en vaig trobar, i les famílies em van dir que mentre durés això deixés d’aanr-hi, perquè ells ja estaven a casa i perquè tenien por que els transmetés el virus», exposa. En cap d’aquestes feines tenia contracte, ni cotitzava, per la qual cosa es quedarà sense atur i sense cap ajuda social. «Estic mirant de sobreviure i estirant els estalvis, però hi ha companyes que han començat a anar al banc d’aliments», afegeix. «Som treballadores com la resta, ens mereixem algun tipus de subsidi», reivindica la Rocío, membre de SindiHogar, el sindicat de les treballadores de la llar a Barcelona.

«Havia de comprar mascaretes i no en vaig trobar, i em van dir que deixés d’anar a treballar perquè temien que els infectés»

Rocío Echevarría

Empleada de la llar

«De les més de 400 dones que coneixem que treballen a la llar, només tres estan passant el confinament a casa i amb un sou garantit», explica Carmen Juárez, portaveu del col·lectiu Dones Migrants i Diverses. A moltes d’aquestes treballadores els ha passat el mateix que a la Rocío. Però n’hi ha d’altres en una situació també esgarrifosa. «Les estan esclavitzant, hi ha dones que han hagut de fer un confinament a les cases on treballen, les estan explotant 24 hores», lamenta Juárez. «Hi ha dones que les famílies les han portat a les seves segones residències, cases enormes a la Cerdanya, i estan aïllades, havent de pagar-se elles el menjar i treballant el doble pel mateix míser sou», critica.

La María, una dona salvadorenca i sense papers, fa dos anys que viu a casa d’una àvia que cuida. «És com estar empresonada, visc a la meva feina, no puc parar en cap moment», afirma entre sanglots. «Els fills de l’àvia m’humilien, m’esclavitzen, però si ho denuncio em deportaran al meu país», explica. Demana a crits poder tenir el permís de residència, i de treball, per tocar la llibertat i poder continuar enviant diners als seus fills, que viuen a El Salvador.

Algunes temen ser deportades al seu país si denuncien l’explotació a la qual són sotmeses

El mateix li passa a H.D., una dona dominicana que cuida una àvia amb Alzheimer. Treballa 24 hores al dia, els set dies de la setmana, per menys de 800 euros al mes. «La meva senyora fa teletreball i ha deixat de venir a la casa de la seva mare. Jo la cuido, però tinc molta por que es mori, perquè em quedo al carrer, no tinc on anar», xiuxiueja. Aquest és un altre temor de les cuidadores internes: que els avis que cuiden es morin de coronavirus i elles es quedin sense feina, i sense casa. 


Conscient d’aquest drama, i de la situació de violència, maltractament i abús que es pot produir amb aquestes treballadores, la Generalitat vol donar una mica d’esperança. «Estem molt atents a les entitats, els hem dit que ens adverteixin si es produeix algun tipus de violència, però una bona notícia és que les que tinguin papers podran optar per treballar en residències, ja que s’han abaixat els criteris professionals a causa de la falta de personal», exposa el secretari ‘Igualtat de la Generalitat, Oriol Amorós. «Mira en quina situació estan les residències; ningú vol treballar allà, només nosaltres, les més precàries, les més vulnerables, les que no tenim res... això demostra una vegada més que estem a l’esglaó més baix», respon Juárez a la proposta del Govern, conscient que algunes dones s’han agafat als geriàtrics com una taula de salvació.

La solució: «regularitzar»

La Rocío, per exemple, podria optar a aquesta feina. Té papers perquè és parella de fet d’un espanyol. No obstant, els geriàtrics, en aquests moments, li fan por. «¿Sota quins criteris i en quines condicions em contractaran?, ¿hi haurà seguretat que no em contagiï?», es pregunta. Per a moltes entitats, la solució passa per regularitzar aquestes dones, perquè puguin accedir a un permís de treball, igual que la resta de la població. «Si no, tindrem un problema», adverteix Juárez.

De moment, vist que les solucions no arriben, elles ja s’han organitzat. Dones Migrants i Diverses han obert un espai de donacions per recolzar les dones que s’han quedat sense ingressos. A SindiHogar, les migrants estan cosint nines de drap i banderoles per recaptar fons per a les més necessitades.

Temes: Coronavirus