16 jul 2020

Anar al contingut

Epidèmia de coronavirus

El mercadeig de drogues se salta el confinament

Les Forces de Seguretat detecten camells i clients després de nombroses violacions de les normes de reclusió de l'estat d'alarma

Juan José Fernández

El mercadeig de drogues se salta el confinament

Salvador Sas

En no pocs casos, l’addicció pot més que la por del coronavirus. La droga està darrere de nombroses violacions del confinament, sobretot de les reincidents, expliquen a EL PERIÓDICO fonts policials.

El dia 14 de l’estat d’alarma, les Forces de Seguretat de l’Estat porten 1.534 detencions i 180.387 denúncies a persones que surten sense motiu. Aquest cap de setmana la xifra pujarà. I de nou una part de les denúncies no es deurà tant a la ignorància com a la necessitat de comprar  marihuana, haixix, cocaïna, heroïna o pastilles.

Les desobediències proliferen quan les reserves domèstiques de drogues escassegen. No és possible explicar els casos, perquè els policies no tenen temps d’anotar estadístiques de motius dels qui trenquen el confinament.

En absència de xifres oficials, l’olfacte dels agents: «Porto una al·luvió de denunciats», diu J. G. sotsoficial de la Guàrdia Civil apostat a prop del domicili d’un camell de la seva demarcació, a València. «I com menys els deixes vendre, més clients venen», afegeix.

«Alguns s’amaguen al maleter del cotxe. D’altres surten amb un tiquet del súper del dia anterior, i d’altres porten un pa sec en una bossa per fer-nos creure que venen de la compra», relata un company de l’anterior, que patrulla

«¡Que policies i jutges reparteixin la droga confiscada!», delira Yolanda sota el seu mono

als pobles que envolten la ciutat d’Alacant.

L’intent de traficar no és cosa només de joves. El dia 25 ho va explicar la Policia Foral navarresa. A Villafranca, a prop de Tudela, van denunciar tres vegades per desobediència i resistència a l’autoritat una octogenària asseguda a la porta de casa seva. Portava en una butxaca dotze dosis de ‘speed’ en tres bossetes, segurament per a la venda, malgrat que ella va declarar als agents: «Estic aquí, guardant l’‘speed’ a la meva neta».

L’endemà, un dels detinguts per aquest cos policial a Tudela no només anava sense carnet en el seu cotxe: conduïa ebri de ‘speed’ i cànnabis. Feia dies que estava sec i havia decidit posar-se les botes.

Mono a casa

«És que jo, si no fumo, em poso molt rabiosa», diu Yolanda C., veïna d’una important localitat de la serra de Madrid, a la qual se li ha acabat la marihuana que fuma diàriament. Provant de dissimular amb una bossa de comprar, ha sortit a la recerca d’herba, però no veu camells. «Han desaparegut», es lamenta.

A la seva ciutat només ha trobat «un desgraciat» que li ha venut «un haixix sec, de l’any en què es va inventar, una cosa fastigosa que no fa res.» I no en té prou, addicta als cannabinoides des dels 18 anys que en fa 38 que consumeix.

En nombroses cases de tot el país creix aquests dies el mono. «¿Per què no ens donen Sativex? Els metges haurien de receptar-nos-el», diu desesperada i ofuscada Yolanda. Es refereix a un fàrmac antiespàstic a base de cànnabis. En el seu deliri, se li ocorren altres solucions: «¡Sisplau, que la policia i els jutges deixin anar i reparteixin la droga que intervenen judicialment! ¡Hi ha un munt de gent com jo!»

Tensió entre reixes

Dues pilotes de tennis al pati de la presó de Quatre Camins. És l’últim incident amb drogues a les presons catalanes. Segons va informar la Ser, aquest dissabte algú va llançar aquestes dues boles des de l’exterior, no per propiciar l’esport: a dins portaven dos tacs de resina de 30 grams cada un. La droga no va arribar als seus destinataris.

La restricció en el tràfic de drogues preocupa seriosament els funcionaris de presons, convençuts tots els

Hi ha baralles per deutes de droga després d’alguns incidents a les presons, segons els funcionaris

consultats que és qüestió de temps que això compliqui l’ambient intramurs. Amb la prohibició de vis a vis no entren estupefaents als mòduls. Es permeten més trucades, fins i tot alguns mòbils a Catalunya, per relaxar la tensió. Però per més que els addictes facin comandes telefòniques, la droga no flueix.

No hi ha manera de provar-ho i, per tant, és estimació la sospita que fonts penitenciàries catalanes tenen sobre el paper de l’escassetat de droga en el dur cap de setmana passat: una plantada de 60 presos en un mòdul de compliment ordinari a la presó de Brians I el dissabte 21. I a Quatre Camins, una altra plantada. Tots dos, resolts favorablement.

De les presons que administra el Ministeri de l’Interior, Picassent, amb dos incidents entre presos i guàrdies en 12 dies –dues funcionàries van necessitar atenció mèdica per cops amb el pal d’una escombra-, és motiu de preocupació, tot i que el més destacat fins al moment va tenir lloc a El Puerto de Santa María. En els seus penals II i III es va desencadenar un tumult amb 18 presos, dos dels quals van pujar a la teulada. Quinze van anar a aïllament.

No hi va haver més conseqüències per lamentar, ni menys, que un funcionari mossegat en un braç. Els seus companys estaven convençuts que va alimentar la tensió la falta de vis a vis. Ara, després d’incidents més recents, sospiten que es tracta de plets per drogues. Com més escassa, més valor, i més enverinada la baralla. «És la falta de diners, de recolzament emocional, de veure la família... de tot una mica, i no entra droga», resumeix un funcionari veterà basc.

Amb dissimulació

Al carrer, la venda de droga s’ha fet més discreta, i els preus han pujat un cent per cent. Els addictes queden amb el seu camell aprofitant sortides a buscar el pa, relata un quotidià consumidor madrileny de cànnabis enriquit que, davant de la carestia, es passa aquests dies als cabdells legals de CBD, no al·lucinògens però sí tranquil·litzants, i comprables online.

«A alguns que van amb el gos els interessa poc la mascota», refereix un guàrdia urbà del Poble Nou de Barcelona. Al·ludeix a les trobades de passejants canins, per a l’aprovisionament clandestí: «Es truquen per telèfon, i la droga es deixa en una paperera, un racó d’un mur, la capseta d’un fanal o a sota d’un banc del passeig de la platja del Bogatell. I el pagament, igual.»

A Cadis, fonts policials refereixen també la venda al detall de droga per «gossers». Generalment joves amb un gos de raça perillosa. A Madrid, un veterà de la Policia Municipal parla «dels portalers», que s’amaguen en un portal, no necessàriament el de casa seva, i el converteixen aquests dies en lloc de cita ràpida amb el client.

A Almeria, la droga flueix amb menys problemes pels terrats plans del barri de La Chanca, al peu de l’alcassaba, «tot i que aquí és més difícil que la reserves s’acabin –relata un tercer municipal. En tenen per anar tirant tota la quarantena».