Rigor contra el neurosexisme

Gina Rippon: «Criem filles intrèpides i fills solidaris»

L'experta en neuroimatge cognitiva rebat la idea que el cervell femení és inferior al masculí

«Encara hi ha nenes amb moltes habilitats que pensen que les matemàtiques són coses de nens», lamenta

undefined52494565 madrid 26 02 2020  sociedad entrevista a la neurofisica gina200226181843

undefined52494565 madrid 26 02 2020 sociedad entrevista a la neurofisica gina200226181843 / DAVID CASTRO

6
Es llegeix en minuts
Natalia Vaquero

Desmuntar les seculars i «extravagants» creences que discriminen la dona per una presumpta inferioritat del seu cervell respecte al de l’home és el cavall de batalla de Gina Rippon, catedràtica honorària de Neuroimatge Cognitiva a l’Aston Brain Centre de Birmingham (Regne Unit), que publica  ‘‘El género y nuestros cerebros’ (Galaxia Gutenberg) per plantar cara a la «neuroporqueria» alimentada de «pernicioses neurotonteries», que, segons denuncia, obstaculitzen la igualtat de gènere i el progrés social. «La plasticitat, l’educació i les nostres vivències són les que determinen l’evolució» de l’encara molt desconeguda matèria grisa, conclou per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA a la Fundació Ramón Areces durant la presentació del seu nou estudi.

-¿Està plenament demostrada la inexistència de diferències significatives al cervell humà per raó de sexe?

-Tots els cervells són diferents entre si, però no ho són per motius del sexe.

-O sigui, que la biologia no és el destí...

-La biologia forma part del destí, però no és la que el marca.

-¿És la plasticitat del cervell el que ens fa diferents?-La plasticitat influeix en l’evolució del cervell i determina com és. Això té a veure amb les experiències que vivim i amb les nostres aptituds.

-No obstant, segueixen vigents les creences que insisteixen que el cervell de les dones està dominat per l’hemisferi dret, ‘emocional’ i en certa mesura inferior, i el dels homes, per l’hemisferi esquerre, ‘més lògic’.-És una vella creença que catalogava l’home com més lògic i racional i la dona, com més emocional. Això venia molt bé per justificar que els homes i les dones fossin diferents i relegar, així, la dona a categories inferiors. És una neurotonteria superada.

-El cert és que el cervell de la dona és 140 grams més lleuger que el dels homes. -És un 10% més petit, com el fetge o els ronyons. És perquè l’home sol ser més gran. ¿Per què no parlem llavors de ronyons de gènere? El cervell dels elefants és més gran que el dels homes i no per això són més intel·ligents.

«El cervell dels elefants és més gran que el dels homes, i no per això són més intel·ligents»

Gina Rippon

Experta en neuroimatge cognitiva

-¿Es deu la presumpta incapacitat de la dona per llegir mapes que el seu cervell està connectat de forma diferent del dels homes?-La dona està igual de capacitada que l’home per llegir mapes. El que passa és que els nois solen créixer amb jocs i esports que els aguditzen aquesta habilitat, mentre que a les nenes se les deixa cuidant les nines.

-¿En què consisteixen la neuroporqueria i les neurotonteries que vostè tant detesta?

-En totes aquestes teories, llibres d’autoajuda i fullets que circulen es desvirtuen els importants descobriments de la neurociència a partir del 1990, quan es van desenvolupar tècniques d’imatge per veure els cervells. Els neurotontos van justificar així aquesta creença que els homes i les dones són diferents perquè ho són els seus cervells. I ho són, però són moltes més les similituds que les diferències. Ni l’home és de Mart ni la dona és de Venus.

-¿Obstaculitzen aquestes idees vinculades al determinisme biològic, el progrés social i la igualtat d’oportunitats?-

Sens dubte que sí, perquè si creiem que el nostre cervell està ja dissenyat, no és plàstic, i no pot adquirir capacitats, no té sentit voler canviar els estereotips. Aquestes idees són injustes i un llast per a la igualtat de gènere.

-Es tracta d’estereotips utilitzats per prendre decisions polítiques..

.-¡És clar! Hi haurà polítics que defensaran una societat més diversa, però toparan sempre amb els que creuen que la dona no té certes destreses. Apareixen llavors apostes per la paritat quan el que importa és la capacitació i no el gènere. Cal trencar estereotips perquè les dones, des de petites, siguin animades a optar en igualtat de condicions a les mateixes feines que els homes.

La neurocientífica Gina Rippon a la biblioteca de la Fundació Ramón Areces de Madrid. / DAVID CASTRO

-¿Maduren alhora els cervells de nois i noies?

-Maduren abans els de les nenes però això no determina el seu comportament. 

-Les nenes solen ser més dòcils que els nois en la infantesa. ¿Per què?

-Jo crec que és perquè als nens se’ls cria perquè siguin valents i a les nenes, perquè siguin perfectes, ordenades, estudioses i amables.

-¿Caldria fer el contrari per igualar-los

?-Fem les nenes més intrèpides i els nens més solidaris. Que els nens expressin les seves emocions i elles siguin més resilients per fer caure els clixés perniciosos.

-La realitat que existeixen més matemàtics que matemàtiques, ¿només respon a una realitat sociocultura

l?-Nens i nenes tenen les mateixes habilitats per estudiar matemàtiques. Els uns més que els altres, segons les aptituds, però el cert és que encara avui dia nenes de cinc anys molt bones en matemàtiques creuen que aquesta matèria és cosa de nois. A l’Iran, no obstant, hi ha més matemàtiques que matemàtics per una raó cultural. Les matemàtiques a l’Iran són cosa de noies.

-¿Podem llavors dir que les diferències cerebrals responen més al tipus d’educació que rebem i a les experiències viscudes que a una herència genètica pròpia de cada sexe?

-Exacte. Insisteixo que hi ha petites diferències entre el cervell d’un home i el d’una dona, però no determinen els seus comportaments, destreses o habilitats, que han de ser cultivades.

«Hi ha petites diferències entre el cervell de la dona i el de l’home, però no determinen el seu comportament»

Gina Rippon

Experta en neuroimatge cognitiva

-¿Què passa amb el comportament dels nadons no sotmesos a la pressió dels estereotips?

-Tots es comporten igual. No hi ha gènere.

-¿Caldria educar els nens llavors sense estar marcats pel sexe, en una espècie de no gènere?

-Ja hi ha pares que ho fan però el problema és que quan surtin al carrer continuaran persistint els clixés de gènere. L’important és treure valor al gènere. 

-He llegit que els cervells femení i masculí comencen a diferenciar-se a l’embrió matern, on es condicionarà el seu comportament adult. ¿És així

Notícies relacionades

?-Es diferencien ja al ventre matern. Hi ha qui suggereix que aquesta exposició hormonal també canvia el cervell. No s’ha pogut provar per qüestions ètiques. Hi ha nenes amb alts nivells de testosterona o nens amb alts nivells d’estrògens. Totes les dades que hi ha sobre aquest tema són equívoques.

-¿Per què les dones són més proclius que els homes a patir alzheimer o esclerosi múltiple mentre que el parkinson afecta més els homes?-Són molt bons exemples d’epidemiologia relacionada de forma rigorosa amb el sexe. El parkinson és un exemple molt bo de la relació entre la biologia i l’entorn. S’està estudiant si és perquè ells solen estar tradicionalment més exposats a toxines i a patir traumatismes cerebrals o cranials. Les dones tenen un sistema immunològic més eficaç, que és bo si no comença a atacar-te a tu mateixa. Això és el que passa amb l’esclerosi múltiple. L’àrea del cervell més afectada en dones que pateixen alzheimer és l’hipocamp i no sabem si és un dèficit biològic congènit des del naixement. Són diferències sexuals molt importants vinculades al cervell.