nous espais

La segona vida dels quioscos de premsa a Itàlia

El 'Corriere della Sera' convoca un concurs entre arquitectes per renovar la seva xarxa

A Milà, alguns emprenedors creen serveis de venda ambulant

zentauroepp5885373 roma  18 2 2007  foto  ricard fadrique200308194115

zentauroepp5885373 roma 18 2 2007 foto ricard fadrique200308194115 / RICARD FADRIQUE

3
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech
Rossend Domènech

Corresponsal a Roma

ver +

«Encara hi ha un futur per als diaris de paper». I Andrea Corbini, de 52 anys, se’n va, arrencant amb la seva furgoneta plena de diaris per seguir l’itinerari quotidià. Corbini no viatja a l’atzar pels carrers de Milà, sinó que segueix un recorregut prefixat, semblant al de les línies del metro. Comença cada dia a la mateixa hora, un quart de deu, i a cada hora és al mateix lloc. «Una certesa», afirma algun veí. 

En el passat, Corbini va regentar diverses llibreries i en va concedir d’altres en franquícia, per la qual cosa el paper forma part de la seva vida professional. La seva filosofia amb els diaris és elemental: «La societat ha canviat, ara hi ha la informació digital, però no està dit enlloc que el paper s’hagi d’aturar». Seguint l’itinerari preestablert, es planta davant cada quiosc tancat –algun des de fa 40 anys– i ven diaris des del seu Quisco, nom donat a la iniciativa. A més, l’Andrea està content, perquè no té costos, gasolina a banda. «No hi ha escombraries, no he de pagar per l’ocupació del sòl públic i el servei és funcional», diu.  «Els diaris digitals no em donen la mateixa satisfacció», explica un client.

Fa uns dies un periodista que segueix la situació de la premsa es preguntava si desapareixeran primer els diaris de paper o els quioscos, entenent aquests com a llocs de venda de diaris i revistes. Potser el final arribi alhora, si no és que prospera una actualíssima iniciativa del diari ‘Corriere della Sera’, que ha convocat un concurs d’arquitectes per al futur dels quioscos. A l’abril se’n coneixerà el guanyador.

Mentrestant, si el 2007 a Itàlia es venien 5,5 milions de diaris cada dia, el novembre passat van baixar per sota dels dos milions i des del 2010 els quioscos han baixat de 18.000 a tot el país a 14.000, és a dir més lentament. Principalment i gràcies a la circumstància que els quioscos ja «venen de tot», des de càrregues telefòniques, begudes, serveis de bancomat, contes de fades, ‘souvernirs’... i fins i tot algun diari.

Set finalistes

El concurs del ‘Corriere della Sera’ ha seleccionat set finalistes per al «quiosc del futur». Un és d’un libanès, un altre d’un colombià, un tercer d’un xinès, el quart d’un francès, el cinquè i el sisè d’italians i el setè de l’arquitecta Benedetta Tagliabue, establerta a Barcelona. 

Notícies relacionades

Els set projectes tenen algun denominador comú: l’evolució del quiosc, l’atracció i la modernitat, a més de la seva identificació amb el lloc on es troba. Tots són entesos com un espai comú que els ciutadans poden compartir durant una estona. 

Un els projectes preveu que es pugui ampliar o reduir, segons la necessitat i comprèn un minibar (tots els aspirants l’inclouen), un punt d’informació urbana i de recollida de paquets, una zona de relax, de biblioteca i un magatzem de diaris vells. Un altre, a més, apunta a un espai per a jocs de taula i a un ús nocturn per a espectacles adequats. Un tercer, concebut com un túnel es presenta com una galeria multiusos, ja que, d’acord amb les estacions, es podrà obrir o tancar més o menys cap a l’exterior. Un altre es presenta amb formes cilíndriques i espai perquè els ciutadans puguin compartir el seu temps. Hi ha qui en planteja de dos pisos: el més alt és una estança de vidre, una terrassa amb una biblioteca. L’últim es construeix i transforma com una joguina de Lego i, a més del que preveuen els altres, inclou la venda de gelats, l’aparcament de bicicletes, plantes i punts de càrrega elèctrica per a tota mena d’aparells. Tots exposen també diaris i la majoria preveu que es puguin llegir i compartir allà mateix.